La motivació és un constructe (una construcció teòrica no observable directament, encara que es pot inferir a partir del comportament a l’aula, l’actitud, els comentaris) creat per entendre la disposició o manca de disposició vers un procés o una activitat deguda a l’existència de motius, interns o externs, que impulsen les persones cap a aquella activitat o procés.
Una motivació positiva cap a la formació implica que la persona té motius per formar-se, per participar i implicar-se en aquella activitat. Per contra, una manca de motivació, o una baixa motivació, fa que la persona no vulgui o no trobi motius per prendre part en l’activitat.
Cal especificar que hi ha dos grans tipus de motivació.
Ens podem trobar amb persones que no manifesten interès per la formació, per les activitats que els proposem, però que les fan i hi participen perquè tenen incentius externs (“si fas el curs, si aproves el curs, et comprem un ciclomotor”…). Aquests alumnes tenen una motivació extrínseca (en aquest cas, apetitiva o positiva) que els empeny a participar, però no ho fan perquè els interessi l’activitat o perquè vegin que progressen i aprenen (que seria la motivació intrínseca), sinó perquè del fet de participar en sorgirà un premi.
La motivació de més qualitat, per tant, no és l’extrínseca sinó la intrínseca, com veurem més endavant, encara que en algunes ocasions ens pot anar bé motivar l’alumne amb petites recompenses que el reforcin i l’animin a continuar.
Per saber-ne més
Es recomana llegir l’article següent:
González Fernández, A. (2007) “Models de motivació acadèmica: una visió panoràmica”, REME, vol. X, núm. 25.
Quan un alumne està motivat, s’implica en l’activitat, hi participa i col·labora en el seu bon funcionament, i està en millors condicions per generar aprenentatges i progressar en els objectius plantejats. La motivació millora quan la proposta formativa, les activitats, els materials i les estratègies que emprem consideren justament els aspectes que fan que les persones trobin sentit a allò que fan, tinguin experiències satisfactòries en allò que fan i aprenguin en els contextos formatius.
L’autoestima és una altra construcció que designa la valoració que hom fa de si mateix i dels seus rols a la vida.
L’autoestima es relaciona també amb les expectatives i les aspiracions, de manera que disposar d’una autoestima positiva i ajustada (positiva perquè em valoro favorablement i ajustada perquè la valoració es correspon amb la realitat i no és desmesurada ni en sentit positiu ni negatiu) afavoreix incrementar, de manera realista, les expectatives d’èxit en:
-
Els propis plans i projectes (per exemple, aprovar l’accés als cicles)
-
El nivell d’aspiracions posteriors (per exemple, atrevir-se a fer el cicle formatiu i visualitzar un futur professional positiu)
Situant-te a l’aula, intenta descriure els comportaments de l’alumnat que diries que està més motivat i que té una autopercepció positiva i ajustada de si mateix, i també aquells comportaments de l’alumnat que diries que està menys motivat i que té una autoestima o autopercepció més baixa i /o desajustada. Pots fer servir la taula següent:
| Perfil de l'alumnat | ||
|---|---|---|
| Motivat i amb autoestima positiva i ajustada | Desmotivat i/o amb baixa autoestima | |
| Comportaments | • • • • • • • • • |
• • • • • • • • • |