M3. Unitat 2. Consum de substàncies en adolescents i joves

7. Gènere i drogues

Què ens diuen les dades disgregades respecte al sexe de les darreres enquestes sobre el consum de substàncies?

Segons l’enquesta EDADES 2017-2018, en població general, el consum de totes les substàncies, excepte els hipnosedants i els analgèsics opioides, està més estès entre els homes.

Les dones tendeixen a utilitzar les drogues que s’adapten al mandat de la legalitat, per tal de no sortir-ne i evitar conductes de risc.

Què observem en els menors d’edat? Segons les dades de l’enquesta ESTUDES 2016-2017, el consum de totes les drogues il·legals està més estès entre els homes que entre les dones. El consum de drogues legals, com el tabac, l’alcohol i els hipnosedants està més estès entre les dones.

Però si comparem amb les dades de la població adulta, veiem que les joves estan trencant amb els rols de gènere: les joves consumeixen més alcohol, fan més afartaments i consumeixen més tabac que els joves. Les dades de prevalença respecte al cànnabis són similars. I són les principals consumidores d’hipnosedants.

Les noies estan igualant els nois en el consum, però no amb relació als processos socials, ni en el context, ni en les vulnerabilitats.

Les drogues s’han considerat tradicionalment un problema masculí compatible amb el rol de gènere. Respecte a les dones consumidores s’observa:

  • Penalització social de les dones consumidores. Estigma.
  • Alta tolerància social als abusos sexuals a noies sota els efectes de les drogues (per a ells, disponibilitat sexual).
  • Intercanvi de favors sexuals per drogues (ell n’és el proveïdor).
  • S´inicien i es mantenen en el consum per parella consumidora.
  • Les dones tarden més a demanar ajuda i abandonen prematurament els tractaments (vergonya, por a l’estigma, rebuig, culpa, no mereixement).
  • Equiparació progressiva als hàbits de consum masculins (falsa igualtat).
  • Diferent vulnerabilitat física i tolerància a les substàncies. Progressió ràpida a l’addicció.
  • Més pes dels aspectes psicoafectius i de relació en la motivació per consumir.
  • Més patologia psiquiàtrica associada: ansietat, depressió, historial psiquiàtric, trastorn límit de personalitat, trastorn de la conducta alimentària.
  • Historial d’experiències traumàtiques (abús sexual, maltractament, assetjament).
  • Més risc de rebre violència física i sexual.

Hi ha un impacte diferencial de les drogues en homes i dones a causa de:

Diferències físiques

  • Pes i alçada
  • Funcionament hormonal
  • Resposta biològica diferent a les drogues

Diferències psicològiques

  • Autoestima
  • Habilitats cognitives
  • Respostes emocionals

Circumstàncies socials

  • Reconeixement
  • Valoració i participació social

Per tal d’entendre la necessitat d’abordar la prevenció i el tractament de les drogodependències des d’una perspectiva de gènere, cal:

  • Tenir presents les diferències de significat del consum en funció dels factors que condicionen les motivacions per consumir, els diferents patrons de consum i els diferents efectes i conseqüències.
  • Tenir en compte la influència del factor generacional en el canvi del model tradicional de rols: el consum de drogues per part de dones adultes és vist com un desafiament a un model tradicionalment de rol masculí. En el cas de les joves, es viu amb més normalitat que es comparteixin els mateixos hàbits i comportaments amb relació al consum.
  • Incidir en les dificultats afegides que tenen les dones per incorporar-se al tractament i abandonar el consum de drogues: rebuig social, més pressió de l’entorn familiar i serveis assistencials que no tenen en compte les necessitats específiques de les dones.

Font: Elaboració pròpia a partir de Sánchez Pardo, 2008

És important tenir en compte aquests aspectes tant a nivell preventiu com de tractament. Les noies presenten unes necessitats específiques perquè consumeixen diferents substàncies, tenen diferents factors de risc i presenten diferents motivacions de consum.

Reflexioneu sobre les preguntes següents:

  • Què creieu que diu l’opinió social d’un jove consumidor? Com em posiciono jo davant un alumne consumidor?
  • Què creieu que diu l’opinió social d’una jove consumidora? Com em posiciono jo davant una alumna consumidora?
Pujar