M3. Unitat 3. Detecció i intervenció dins de l’espai formatiu i derivació als recursos especialitzats

3. Eines per a l’abordatge

Els trets bàsics de l’actitud del professional han de ser:

Podem plantejar diferents eines d’abordatge:

Com?:

  • Ajudant els joves a associar el consum amb les conseqüències reals derivades del consum.
  • Parlant-los dels efectes reals de la substància que consumeixen: donar-los aquella informació que ells no busquen a Internet.
  • Ajudant-los a visualitzar els beneficis i els guanys que obtindrien de la reducció del consum o de l’abstinència.
  • Acostant-nos-hi des de la preocupació.

El model d’intervenció més adient és el model motivacional. En comparació amb el model confrontatiu, podem veure les següents característiques següents:

Model informatiu confrontatiu

  • Etiqueta i prescriu
  • Ambivalència patologitzada
  • Resistència com a tret característic i negatiu de l’adolescent
  • Es basa en l’autoritat de l’expert
  • Prescriu què és el que ha de fer l’adolescent (sermoneja, moralitza, culpabilitza)
  • Dirigeix la sessió seguint un pla pre-establert i no atenent les necessitats i el moment de l’adolescent
  • És ràpid
  • Rol passiu de l’adolescent

Model motivacional

  • Estimula la motivació i la presa de consciència
  • Ambivalència normalitzada
  • Resistència com a indicador d’un desajustament entre la intervenció del professional i l’etapa de canvi en què es troba l’adolescent
  • Emfatitza l’elecció personal i la responsabilitat
  • Promou i recull les autoverbalitzacions pel canvi
  • Aproximació col·laboradora, no autoritària. Sí directiva
  • És d’aplicació progressiva
  • Rol actiu de l’adolescent

Com?:

  • Fer preguntes obertes que afavoreixen la reflexió de l’adolescent.
  • Fer preguntes facilitadores, útils per abordar temes d’alt contingut emocional.
Tècniques Objectius Procediment Exemples
Mostrar interès • Comunicar interès
• Afavorir que l’altre s’expressi
Usar paraules neutres “pots explicar-me més coses sobre aquest tema?”
Clarificar • Aclarir allò dit
• Obtenir més informació
• Ajudar a veure altres punts de vista
• Preguntar
• Demanar aclariments
“i tu què vas fer en aquell moment?”
“des de quan passa això?”
Parafrasejar Demostrar que estem entenent el que ens diu l’altre i verificar el significat amb les nostres paraules Repetir les idees i els fets bàsics “llavors per a tu el problema…”
“llavors el que m’estàs dient és…”
“sembla com si tu…”
Reflectir • Mostrar que s’entenen els sentiments de l’altre
• Ajudar l’altra persona a ser més conscient del que sent
Reflectir els sentiments del que parla “et frustra que…”
“et fa mal…”
“seria com si…“ (metàfora)
Resumir Recollir fets, idees, sentiments, autoverbalitzacions literals que s’han donat al llarg de la sessió Repetir els fets i les idees principals “si no ho he entès malament, hi ha dues parts teves que…”
Pujar