L’origen del recinte està en la fàbrica del sector tèxtil dels germans Batlló que va funcionar entre 1869 i 1889.
Saber-ne mésPerspectiva aquarel·lada de la fàbrica Batlló i Batlló de l’EUETIB. Autoria desconeguda
L’any 1906 el complex va ser adquirit pel Patronat de l’Escola Industrial i finalment la titularitat va passar a la Diputación Provincial de Barcelona.
Saber-ne mésFaçana principal. Plànols del projecte d’edificis per a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona. AMCB. Fons Ajuntament de Barcelona: Q127 Obra Major. U.I.38230.
La Mancomunitat Catalana va tenir la voluntat de crear-hi un centre general d’ensenyament tècnic.
Saber-ne mésConsell d’Investigació Pedagògica. Plànol de l’Escola Industrial amb indicació dels locals on hi ha Exposició General Escolar, 1920. Autoria desconeguda. Fons: Mancomunitat de Catalunya (CAT AGDB, R. 21119).
Entre els anys 1926 i 1929 l’arquitecte provincial Joan Rubió i Bellver va estudiar diverses opcions per modificar la façana i entrada principal del carrer Comte d’Urgell.
Saber-ne mésProjecte de saló d'actes acadèmics del Reial Politècnic Hispanoamericà (façana principal), 1929. Autoria: Joan Rubió i Bellver. Fons: Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (EUETIB). (CAT AGDB ui 802)
Va plantejar una entrada monumental amb un distribuïdor que permetés l’accés a la resta del recinte. Rubió va mostrar el respecte per l’obra de Guastavino, imitant les textures de pedra i maó com la de l’edifici del Rellotge.
Saber-ne mésDiputació de Barcelona. Subdirecció d’Imatge Corporativa i Promoció Institucional. Eva Guillamet, 2018.
El volum de l’entrada el va dissenyar amb una cúpula poligonal acabada amb superfícies còniques, que havia de ser la coberta del paranimf del conjunt universitari.
Saber-ne mésProjecte de saló d'actes acadèmics del Reial Politècnic Hispanoamericà (secció), c. 1929. Autoria: Joan Rubió i Bellver. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB ui 4165, exp. 51 )
El Paranimf havia de ser l’espai més representatiu de l’activitat acadèmica del campus.
Saber-ne mésProjecte de saló d'actes acadèmics del Reial Politècnic Hispanoamericà (planta primer pis),1929. Autoria: Joan Rubió i Bellver. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.3704)
Rubió va dissenyar un edifici de dues plantes que a més tenia accés directe des de l’edifici gran de l’Escola d’Enginyers.
Saber-ne mésProjecte de saló d'actes acadèmics del Reial Politècnic Hispanoamericà (planta segon pis), 1929. Autoria: Joan Rubió i Bellver. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.3703)
Les obres de la façana i de l’entrada es van acabar, les del Paranimf, redissenyades de forma simplificada (torres i cúpula), no.
Saber-ne mésDiputació de Barcelona. Subdirecció d’Imatge Corporativa i Promoció Institucional. Eva Guillamet, 2018.
Estructuralment és un edifici molt singular. Es troba penjat d’un gran espai circular d’accés al recinte i que permetia a la vegada l’accés a l’espina vertebral de l’edifici, amb una solució central on conflueixen les voltes ceràmiques i bigues on s’estintolen els 12 pilars, que de ferro i revestits de morter, dibuixen per la gran alçada que tenen, la forma arrodonida de l’espai superior.
Saber-ne mésDiputació de Barcelona. Subdirecció d’Imatge Corporativa i Promoció Institucional. Eva Guillamet, 2018
Els pilars configuren l’estructura de l’interior del Paranimf.
Saber-ne mésDiputació de Barcelona. Subdirecció d’Imatge Corporativa i Promoció Institucional. Andrés Flajszer, 2020
Sobre aquets pilars es troba una estructura metàl·lica sobre la qual descansa la coberta feta amb peces triangulars de teula plana ceràmica, configurant a la vegada el gran cimbori superior amb els seus vitralls corresponents.
Saber-ne mésDiputació de Barcelona. Subdirecció d’Imatge Corporativa i Promoció Institucional. Eva Guillamet, 2018
La gran sala del Paranimf està coronada per una gran llanterna central constituïda per un cimbori dodecagonal de doble nivell i una coberta piramidal que atorga a la sala un alt valor arquitectònic i patrimonial.
Saber-ne mésDiputació de Barcelona. Subdirecció d’Imatge Corporativa i Promoció Institucional. Andrés Flajszer, 2020
L’escenari té 55 m2 de superfície fixa, ampliable mitjançant un sistema de plataformes nivoflex fins als 110 m2. L’espai platea-escena està dotat de tres mòduls de grada mòbil i espai amfiteatre de localitats fixes en quatre fileres. Disposa de 584 localitats, 250 asseguts o 311 a peu dret a platea, i 334 asseguts a l’amfiteatre.
Saber-ne mésDiputació de Barcelona. Subdirecció d’Imatge Corporativa i Promoció Institucional. Andrés Flajszer, 2020
El nivell de la platea pot convertir-se en escenari en tota la seva superfície (sense grades ni butaques) i funcionar amb la part d’amfiteatre com a públic. Compta també amb les dues torres bessones rehabilitades, a banda i banda del cos de la cúpula, que disposaran de sales de reunió de capacitat mitjana.
Saber-ne mésDiputació de Barcelona. Subdirecció d’Imatge Corporativa i Promoció Institucional. Andrés Flajszer, 2020
El focus (foyer) és un espai lliure 366 m2 de suport a la sala principal, per a tot tipus d’activitats complementàries com petites exposicions, punts d’acollida i repartiment de credencials...
Saber-ne mésDiputació de Barcelona. Subdirecció d’Imatge Corporativa i Promoció Institucional. Andrés Flajszer, 2020