Les obres de Can Batlló del carrer Comte d’Urgell van començar el 1868 i el conjunt industrial es va posar en marxa el 1870. Una obra complexa que va exigir un ritme de treball intens i una notable coordinació per part de paletes, muntadors, tècnics i directius.
Saber-ne mésFàbrica can Batlló. Autoria: César Comas Llabería. Visita de S.M. el Rey D. Alfonso XIII á los terrenos y edificios donde ha de instalarse la Universidad Industrial de Barcelona. Imprenta Sucesor F. Sánchez. Barcelona, 1908. (CAT AGDB R.16661 p. 41)
El recinte es va tancar amb un imponent mur perimetral amb una única entrada pel carrer Compte d’Urgell, amb un accés tripartit.
Saber-ne mésEdifici de l'Escola del Treball, 1915-1935. ANC. Autoria: Josep Maria Sagarra i Plana, fotògraf. ANC1-585-N-8671. A partir d’una còpia cedida per l’AFB, C22/151 (CAT AGDB)
Aquest accés tripartir era un portal de notables dimensions, obert al carrer Comte d’Urgell, era l’únic accés per on entraven a treballar els 2.200 obrers que produïen 1.100.000 kg anuals de fil de cotó i 12.480.000 m de roba de cotó. Aquesta entrada es va enderrocar posteriorment.
Saber-ne mésAccés principal a la fàbrica dels germans Batlló, c. 1920. BETB. Autoria: Alejandro Antonietti. (CAT AGDB R. 497).
L’enginyer mecànic Alexandre Marye va dissenyar el programa industrial amb un complex sistema de màquines de vapor que alimentaven la totalitat del recinte. Una part de l’edifici era la filatura amb 60.000 fusos i quatre màquines de vapor de 100 cavalls cadascuna. L’altra part era la sala de tissatge, també coneguda com a sala hipòstila, amb espai per a 1.500 telers que es distribuïen en una superfície total de 7.000 m2.
Saber-ne mésTelers de la fàbrica. IEFC. Autoria: Joan Martí Centellas, Col·lecció Miquel Galmes Creus. (CAT AGDB)
Respecte a l’obra civil, el mestre d’obres Rafael Guastavino hi va aplicar, per primer cop, l’associació de ciment amb la volta de maó de pla. Aquestes voltes presenten altres innovacions perquè estan travades amb tirants rodons de ferro i perquè són fetes amb un gruix de rajola i un altre de maó prim, col·locades amb guix, llevat de les voltes del primer pis de la filatura, que són doblades amb morter de ciment per suportar el pes de la maquinària.
Saber-ne mésSala de tissatge sense els telers, 1908. Autoria: César Comas Llabería. Visita de S.M. el Rey D. Alfonso XIII á los terrenos y edificios donde ha de instalarse la Universidad Industrial de Barcelona. Imprenta Sucesor F. Sánchez. Barcelona, 1908. (CAT AGDB R.16661)
Guastavino va plantejar com una fàbrica de pisos desenvolupada en altura, perquè el pes de l’activitat ho permetia, per estalviar espai. És un edifici allargat de 17.500 m2 repartits en cinc plantes.
Saber-ne mésDiputació de Barcelona. Subdirecció d’Imatge Corporativa i Promoció Institucional. Eva Guillamet, 2018
La façana, amb excepció de la posterior, que és de maó, és de carreuó amb junta ressaltada, amb les cantonades, brancals, llindes ,les impostes i les cornises de maó vist.
Saber-ne mésDiputació de Barcelona. Subdirecció d’Imatge Corporativa i Promoció Institucional. Eva Guillamet, 2018
Guastavino va combinar la pedra i el maó a l’arquitectura industrial catalana, seguint el que s’estava fent a l’Europa industrial. El color del maó i les textures pròpies d’aquest material que és a tots els acabats, cantonades de les torres, cornises, dentells, brancals, llindes i arcs de les obertures, combinen excel·lentment amb les parets gruixudes dels murs.
Saber-ne mésDiputació de Barcelona. Subdirecció d’Imatge Corporativa i Promoció Institucional. Eva Guillamet, 2018
![Dibuix del recinte de la Universitat Industrial fet amb motiu de l’Exposició General Escolar de 1920. L’obra realitzada: Anys 1914-1923. [I. Organització i administració general de la Mancomunitat; II. Cultura i Instrucció; III. Agricultura]. Mancomunitat de Catalunya. Barcelona, 1923, pàg. 268. (CAT AGDB)](assets/images/carrusel_rellotge/09_el_imatge_6_pla_nol_dibuix_escola_industrial.jpg)
L’activitat fabril tanca el 1889 i el recinte para al Patronat de l’Escola Industrial. El 1913 la Junta del Patronat va decidir que l’edifici del Rellotge (en aquell temps conegut com a edifici Gran) fos destinat a seu de les escoles d’enginyers i arquitectura. La Mancomunitat va recollir el testimoni i va fer del recinte la Universitat Industrial de Catalunya.
Saber-ne mésDibuix del recinte de la Universitat Industrial fet amb motiu de l’Exposició General Escolar de 1920. L’obra realitzada: Anys 1914-1923. [I. Organització i administració general de la Mancomunitat; II. Cultura i Instrucció; III. Agricultura]. Mancomunitat de Catalunya. Barcelona, 1923, pàg. 268. (CAT AGDB)
A la façana de l’edifici gran del carrer Comte d’Urgell, a més, es van unir les finestres del segon i tercer pis per dotar l’interior d’un espai de doble alçada, el que seria la biblioteca de les escoles superiors.
Saber-ne mésEdifici gran, 1915. Autoria: Arxiu Mas. (CAT AGDB Registre 23868).
A la biblioteca avui encara s’aprecia la unió dels dos pisos. Actualment hi ha la Biblioteca General de Referència de la Diputació de Barcelona.
Saber-ne mésDiputació de Barcelona. Subdirecció d’Imatge Corporativa i Promoció Institucional. Eva Guillamet, 2018
Per fer el gran saló d’actes de la futura Escola d’Enginyers, Planas buida les crugies centrals de l’edifici Gran i crea una obertura al pati central, que dona llum natural a l’espai; serà l’actual Sala Noble.
Saber-ne mésProjecte de l'arquitecte Lluís Planas i Calvet de 1913 per la reforma del pati central de l'Escola d'Enginyers.. Autoria desconeguda. (CAT AGDB R. 18783)
La Sala Noble va funcionar com a sala d’actes de l’Escola d’Enginyers; avui encara s’utilitza com a espai d’esdeveniments a la corporació.
Saber-ne mésDiputació de Barcelona. Subdirecció d’Imatge Corporativa i Promoció Institucional. Eva Guillamet, 2018
Lluís Planas i Calvet va ser l’encarregat del projecte de reforma de l’edifici, el mateix 1913. La reforma va consistir en dues grans operacions: l’obertura d’un gran pati central a l’interior de l’edifici (l’actual Sala Noble) i la monumentalització de la façana. A la imatge el frontó de l’entrada amb les escultures que finalment l’havien de culminar: tres estàtues buidades en guix al taller de Gabriel Bechini, probablement dissenyades per l’escultor Llorenç Ridaura.
Saber-ne mésVisita d'Albert Einstein a l'Escola Industrial, 1923. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB).
Bona part del conjunt de l’Escola Industrial és des del 1979 Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). L’any 1990 es va aprovar el Pla especial d’ordenació de l’antiga fàbrica Batlló de Barcelona, com a figura de planejament urbanístic.
Saber-ne mésDiputació de Barcelona. Subdirecció d’Imatge Corporativa i Promoció Institucional. Eva Guillamet, 2018