L’actual Recinte de l’Escola Industrial va néixer a finals del s XIX com una gran fàbrica de filats i teixits de cotó: la fàbrica dels Germans Batlló i Batlló.
Saber-ne mésCol·lecció Ramon Graus. Factura de Batlló i Batlló.
Rafael Guastavino va dirigir les obres de construcció de la fàbrica Batlló (edifici filatura, telers i edificis auxiliars) entre 1868 i 1870. Rafael Guastavino i Moreno (1842-1908). Càtedra Gaudí, Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, UPC. Reproducció parcial de la fotografia «A D. Elias Rogent sus discípulos en el curso de 1861 á 1862»
Saber-ne mésRafael Guastavino i Moreno (1842-1908). Càtedra Gaudí, Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, UPC. Reproducció parcial de la fotografia «A D. Elias Rogent sus discípulos en el curso de 1861 á 1862»
Inaugurada el 1870, va tenir una curta vida fabril, però va destacar, en aquell període, per les seves dimensions i la qualitat de les seves edificacions.
Saber-ne mésFilatura, c.1873-1875. Autoria: Joan Martí Centellas. BETB. Registre 988.
Un tret distintiu de la fàbrica era la xemeneia. Cal remarcar la importància de la gran altura de la xemeneia: 62,5 m. Com més altes eren millor tiratge tenien.
Saber-ne mésCaseta de maquines i magatzems adossats a l’edifici posterior de la gran sala de Telers, construïts en el primer temps de funcionament de la fàbrica, c. 1875. Autoria: Joan Martí Centellas Col·lecció Miquel Galmes Creus. IEFC
En l’altíssima xemeneia de la fàbrica Batlló i Batlló el fum calent pujava fàcilment, de manera que creava el corrent d’aire natural necessari i arrossegava, al seu pas, els fums de l’interior dels fumerals. Funcionava perfectament la llei física segons la qual l’aire calent (el fum), en pesar menys que l’aire fred, pujava i es perdia en les alçades dels exteriors. Com més alta era la sortida del fum menys s’embrutava la capa d’aire que estava més en contacte amb la zona habitada per les persones.
Saber-ne mésPerspectiva aquarel·lada de la fàbrica Batlló i Batlló. Biblioteca de l’EUETIB. Autoria desconeguda
L’aigua de les calderes de la fàbrica s’escalfava per la combustió de carbó i aquella es convertia en vapor. El vapor era conduït fins a les màquines de vapor per produir l’energia necessària que accionaven les màquines de teixir i filar. Un aspecte important d’aquest cicle era l’eliminació dels residus que produïa la combustió del carbó: les cendres i el fum. El fum sortia pels fumerals i finalment per la xemeneia.
Saber-ne mésDiputació de Barcelona. Subdirecció d’Imatge Corporativa i Promoció Institucional 2018
La majoria del recorregut dels fumerals existeixen encara avui: són les galeries subterrànies del recinte.
Saber-ne mésDiputació de Barcelona. Direcció d’Edificació 2018
És una xemeneia de planta octogonal singular. Té forma de piràmide truncada, amb una base de 52,90 m² recolzada sobre una base de pedra que li fa de sòcol, que ocupa una superfície de 59,45 m². La xemeneia octogonal, el model més utilitzat pels constructors valencians, ofereixen menor resistència al vent. A Catalunya el model més freqüent és de xemeneia circular sobre sòcol o podi quadrat.
Saber-ne mésDiputació de Barcelona. Direcció d’Edificació 2018
La xemeneia està construïda amb més de 244.000 maons, de massís manual, de 29,5 x 14,5 x 6 cm, amb morter de ciment ràpid de 10 mm de gruix. Els maons massissos formen mur de diferents gruix a mesura que la xemeneia va guanyant alçada. Tot el sistema està executat mitjançant un aparell anglès o de maó de pam i mig, on s'alternen filades al llarg i en punta, donant una espessor d'un peu.
Saber-ne mésDiputació de Barcelona. Subdirecció d’Imatge Corporativa i Promoció Institucional. Eva Guillamet, 2018
És la primera xemeneia restaurada a Catalunya, l’any 1973. L’enginyer Patricio Palomar Collado i l’arquitecte Joan Bassegoda Nonell van alertar a la opinió publica del deteriorament progressiu de la xemeneia i del seu destacat valor arquitectònic, obra de Rafael Guastavino. La Diputació de Barcelona va fer les obres. Es va reconstruir la corona, reforçar l’estructura amb set anelles de ferro per falcar la part més alta de la xemeneia, i es va substituir l’escala interior.
Saber-ne mésXemeneia de l'antiga fàbrica Batlló, 1972. Autoria: Francisco Ribera Colomer Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 18978)
La xemeneia avui encara és útil: els seus fumerals serveixen de pas de les instal·lacions i és el parallamps de l’Eixample
Saber-ne mésDiputació de Barcelona. Subdirecció d’Imatge Corporativa i Promoció Institucional. Eva Guillamet, 2018
La xemeneia avui encara és útil: els seus fumerals serveixen de pas de les instal·lacions i és el parallamps de l’Eixample
Saber-ne mésDiputació de Barcelona. Subdirecció d’Imatge Corporativa i Promoció Institucional. Eva Guillamet, 2018