Reduïm residus
La natura no fa residus
Els ecosistemes, com un bosc o un prat, funcionen en un cicle. Els animals i les plantes, quan moren, es descomponen i serveixen d’aliment als nous éssers que els substituiran.
La natura és circular
A la natura, les plantes creixen amb la llum del sol, el CO2, l’aigua i els nutrients que troben disponibles a la terra. Els animals herbívors es mengen les plantes. I els carnívors es mengen els hervíbors. Quan els animals i les plantes moren, els descomponedors, com ara els bacteris, els cucs o els fongs, descomponen la matèria viva, que torna a enriquir la terra amb els seus nutrients. Tot funciona dins del cicle de la matèria viva.
Generem residus!
Fem servir productes i matèries primeres d’arreu del planeta.
Aliments cultivats a tot el món, plàstics elaborats amb derivats del petroli, paper obtingut de la fusta dels arbres, vidre fet amb sorra, aparells electrònics fabricats amb metalls extrets de les mines… I, contràriament al que passa a la natura, quan ens deixen de ser útils no els tornem al seu lloc d’origen i els convertim en escombraries!
De matèria primera a residu: com generem les escombraries?
Amaguem els residus sota l’estora?
Les deixalles que fem cada dia a casa ens creen problemes de tota mena. I on les ficarem?
Tenim un problema important. Cada persona genera més d’un quilogram de residus diàriament. Tots plegats, a Catalunya fem uns 4 milions de tones de deixalles cada any, que corresponen a 1,4 quilos per habitant i dia. Això són moltes escombraries! I si no es gestionen correctament, els residus poden contaminar el sòl, l’aigua i l’atmosfera. A més triguen molt de temps a descompondre’s.
Les bosses d’escombraries produïdes en un any a Catalunya…
… posades en fila anirien de la Terra a la Lluna i tornarien.
… omplirien nou vegades el Camp Nou.
Quina feinada!
Gestionar les escombraries és un procés complex que demana solucions tècniques sofisticades i que ens costa molts diners.
Piràmide de la gestió de residus
El millor residu és el que no es produeix!
L’illa de plàstics
És necessari?
Convivim amb un munt de "coses" i, un bon dia, decidim convertir-les en residus. Però, és sempre necessari?
Els protagonistes
Molts dels residus que llencem a les escombraries són en realitat recursos valuosos
Una de les claus perquè els residus es puguin reciclar bé és separar-los correctament. Per això, cal que coneguem quins tipus d’escombraries generem i com es gestionen. Recorda que tots els residus que arriben als punts de recollida equivocats generen una despesa afegida i poden perjudicar el medi ambient.
La nostra bossa d'escombraries
Els nostres residus
Toca als dibuixos per veure que hi va a cada contenidor
Matèria orgànica
Són les restes de menjar i les restes vegetals de mida petita.
La matèria orgànica es descompon gràcies a l’acció dels microorganismes. La podem convertir en biogàs, que ens serveix per generar electricitat, o en compost, que és un adob orgànic. Així retornem els nutrients a la terra i tanquem el cicle natural.
Si no la tractem adequadament, es porta a l’abocador, on genera pudor, degradació del paisatge i contaminació, a causa dels líquids que desprèn, els lixiviats.
Matèria orgànica
Què hi va?
Què no hi va?
Paper i cartró
Són els residus de paper usat. Antigament els recollien els drapaires.
El paper es pot reciclar fàcilment, però encara és més important reduir-ne el consum al mínim i reutilitzar-lo tant com puguem.
Si no el reciclem, cal fabricar paper nou, que consumeix molta energia, aigua i fusta, produeix contaminació i provoca un impacte sobre els boscos i la biodiversitat.
Paper i cartró
Què hi va?
Què no hi va?
Envasos
Són embolcalls de plàstic i metall. Representen el 12 % del pes de les escombraries, però un 40 % del volum.
Els metalls, com el ferro i l’alumini de les llaunes, són molt valuosos. Els plàstics dels envasos també es poden reaprofitar, i així evitem que degradin el paisatge i que contaminin.
La fabricació d’envasos consumeix grans quantitats de recursos minerals, de petroli, d’energia i d’aigua. A més, l’ús dels envasos és sovint superflu i innecessari.
Envasos
Què hi va?
Què no hi va?
Vidre
Envasos de vidre, però no gots o copes, miralls, vidre pla o similars.
El vidre és molt fàcil de reciclar, no perd les seves propietats i serveix per fabricar nous objectes. Antigament el recollien els drapaires o es retornava a les botigues, de manera que es reutilitzava moltes vegades.
La producció de vidre nou requereix grans quantitats de matèria primera, aigua i energia. Per això és molt important reciclar-lo bé i fins i tot reutilitzar-lo.
Vidre
Què hi va?
Què no hi va?
Rebuig
Són tots els residus que no es recullen selectivament, i van al contenidor gris.
Aquests residus es porten a les plantes de tractament, on, manualment o mitjançant diversos processos, se separen els elements reciclables que hi puguin haver quedat (llaunes de metall, plàstics o envasos de vidre), per reincorporar-los a la cadena de reciclatge.
Els residus que finalment no es poden reciclar es porten a les plantes de valorització energètica o als dipòsits controlats. En qualsevol cas, s’ha de vigilar de no llençar cap residu reciclable al contenidor del rebuig.
Rebuig
Què hi va?
Què no hi va?
Residus especials
Són residus molt perjudicials per al medi ambient.
Són materials molt perjudicials que utilitzem a casa i que poden contenir productes químics nocius. Tots són perjudicials per a la salut i s’han de tractar per minimitzar-ne l’impacte.
Aquests residus s’han de portar obligatòriament a les deixalleries o a centres de recollida especial, com ara les farmàcies per als medicaments o les botigues d’electrodomèstics per a les piles, on es distribueixen perquè rebin un tractament adequat.
Residus especials
Què hi va?
Una pila petita pot contaminar 3.000 litres d'aigua. Quantes piles consumim cada any?
No costa tant
Catalunya té uns objectius ambiciosos de recollida selectiva, d’acord amb la Unió Europea i el Programa de prevenció i gestió de residus de Catalunya.
Diferencia aquests residus pel color del contenidor on van.
Toca als dibuixos per veure la solució
Contenidor verd
Contenidor groc
Contenidor blau
Contenidor gris
Contenidor marró
Punt Verd
Contenidor verd
Contenidor groc
Contenidor blau
Contenidor gris
Contenidor marró
Punt Verd
Ets comprador de brossa?
Què consumiràs durant la teva vida?
De mitjana, et menjaràs 50 tones d’aliments, produiràs 30 tones de residus, faràs servir 1 milió de litres d’aigua per rentar-te i generaràs 3 tones de residus fecals!
13.000
ous
5.700
pomes
78
raspalls de dents
15
ordinadors
8.000
iogurts
15.000
bosses de plàstic
1.200
pollastres
5.600
llaunes de beguda
I què en podem fer, amb els nostres residus?
Altres sistemes de recollida
A més del sistema dels contenidors, hi ha altres mètodes de recollida de residus, com ara la recollida porta a porta.
Sempre és millor no barrejar que haver de separar!
Toc, toc, toc! El porta a porta!
El porta a porta és un sistema de recollida selectiva mitjançant el qual els residus es recullen a la porta de cada casa. Cada habitatge és responsable de separar les escombraries correctament. Alguns municipis han decidit eliminar els contenidors del carrer i incorporar aquest sistema, amb un horari flexible però de compliment obligat i amb un sistema d’identificació veïnal. Aquest model s’adapta a les característiques de cada municipi i aporta molts beneficis
El residu que generem ens pertany i és responsabilitat nostra fins que passa als serveis de recollida
Higiene
Augment del reciclatge
Reducció dels residus
Reducció de costos
Al costat de casa
Reducció de la incineració
Implicació ciutadana
Àrees d'emergències
Flexibilitat horària
Deixem-ho a la deixalleria!
La deixalleria és una instal·lació que rep els residus per als quals no hi ha cap altre sistema de recollida selectiva. Des de la deixalleria, aquests residus es distribueixen a plantes especialitzades perquè rebin un tractament adequat. Hi ha deixalleries fixes i deixalleries mòbils, normalment ubicades en petits camions, amb horaris i punts de recollida determinats.
Tot comença per tu
Prens begudes en llauna o en ampolla de vidre? Reutilitzes el paper? Utilitzes plats de plàstic o de ceràmica? Recorda que les teves decisions de consum i de compra impacten directament en el planeta, i poden ser determinants per al futur. Hem de trobar una manera de viure en equilibri sostenible amb l’entorn.
fer prevenció de residus és reduir-ne la producció
Val més prevenir
Compra electromèstics eficients: duren més
Repara en comptes de llençar
No facis servir bosses de plàstic
Utilitza envasos retornables o reutilitzables
Apropa’t al mercat
Evita productes d’un sol ús
Consumeix productes de proximitat
Sense tu, no es pot
La lletra R de residu també pot fer referència a la relació respectuosa que podem establir amb el medi ambient: REDUIR, RECICLAR, REUTILITZAR… Amb la seva aplicació, reduïm els impactes negatius de les nostres accions sobre l’entorn i tot el planeta.
Respectar el medi ambient significa reconèixer-ne el valor i entendre el nostre dret a viure una vida de més qualitat. El futur de l’espècie i del planeta depèn de la cura que tinguem dels recursos naturals.
Com convertir els residus en recursos
Tu pots salvar el planeta!
Accions de superheroïna
Pensa abans de comprar
Repara les coses i dóna’ls una segona vida.
Minimitza l’ús d’envasos i bosses de plàstic.
Fes regals immaterials.
Intercanvia objectes, llibres i roba.
No malbaratis el menjar.
Les escombreries a Europa
Tots els països de la Unió Europea tenim l’objectiu de reduir la producció de residus i gestionar millor els que es produeixin. La major part d’aquests objectius s’han d’aconseguir abans que arribi l’any 2030.
Reciclar el 65% pels residus municipals
Reciclar el 75% dels envasos
Prohibir l’abocament dels residus que ja s’han recollit separadament
Promoure la reutilització
Recollida separada dels residus tèxtils (2025)
Recollida separada dels residus perillosos (2025)
Recollida separada del 85% del paper
Recollida separada del 75% del vidre
Recollida separada del 60% de l’alumini
Reduir fins al 10% el dipòsit de residus als abocadors
Promoure la simbiosi industrial
Recollida separada de la matèria orgànica en tots els municipis de més de 5.000 habitants (2023)
