MÒDUL 1: LA GESTIÓ ECONÒMICA DEL SERVEI D'ESCOLA BRESSOL

El nou context econòmic i legislatiu local als serveis educatius

El finançament del servei d'escola bressol. Motius i conseqüències del desajust

El servei d'escoles bressol municipal es va crear amb un sistema específic de finançament que —si més no a nivell teòric— es repartia a terços entre tres agents:

  • Els ajuntaments (prestadors del servei i titulars de les escoles)
  • La Generalitat (entitat que en té la competència)
  • Les famílies (usuàries del servei)

Coincidint amb la davallada de recursos públics locals per la crisi econòmica que va viure el país des de l'any 2009, en el cas de les escoles bressol s’hi va afegir el fet que la Generalitat es va desvincular del servei i va deixar de finançar els ajuntaments que el prestaven.

A aquesta sobtada crisi de finançament, se li afegeix, a penes un parell d'anys després, una important crisi de demanda. Es produeix una significativa caiguda demogràfica de la població de 0-3 anys com a conseqüència del descens de la natalitat provocat per tres factors principals:

  • Davallada del nombre de naixements planificats familiarment per l'impacte de la crisi.
  • Moviment migratori invers i consegüent marxa de nadons en poblacions d’alta fertilitat.
  • Una forta davallada del nombre de dones en edat fèrtil.

Això genera un problema afegit: es mantenen els costos (perquè la majoria d’ells en la pràctica són fixes) i es produeix una nova davallada en els ingressos municipals procedents de taxes o preus públics que aportaven els usuaris.

Sense més informació econòmica i de gestió que la que ofereix el pressupost i la comptabilitat municipal no es pot afrontar una reestructuració ràpida i eficient dels serveis. Especialment és complicat en els serveis amb fortes rigideses normatives, que comporten uns costos fixos (ràtios d'educadors, manteniment d'escoles, servei cuina pròpia, etc), sense tenir en compte el nombre d’usuaris, extraordinàriament elevat.

El fet que la gran majoria d'ajuntaments no disposen d’estructures gestores adequades per al servei ni d'informació econòmica bàsica per la presa de decisions organitzatives i de gestió, va fer que l'única alternativa possible a la falta de finançament fos la “retallada lineal” de servei.

Activitat

Reflexió

  • Recordes com era el servei d'escoles bressol al teu ajuntament l'any 2010?
  • Quantes escoles hi havia? Quants grups? Quantes places vacants?
  • Com és avui aquest servei? Quantes escoles? Quants grups? Quantes places vacants?
  • De quin nivell d'informació disposes en el teu lloc de treball sobre el funcionament econòmic i financer de l'escola bressol?
    • Qui te la proporciona?
    • Amb quina periodicitat l'obtens?
    • Què consideres que necessitaries saber per a millorar la gestió econòmica d'aquest servei?
    • Amb qui creus que hauries de compartir aquesta informació?
  • Si haguessis disposat d'una millor informació econòmica del servei, creus que hauries pogut prendre altres decisions?

Trobaràs una proposta de resolució al final d'aquest mòdul.

Nous canvis normatius: impacte al servei d'escoles bressol

L'aprovació de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL) determina per als serveis educatius locals unes noves i més restrictives normes de joc. La nova normativa posa en dubte la possibilitat real de què els ens locals prestin serveis públics educatius i, sembla que expressament, ignora per complet ––almenys a l'hora de definir el nom i codi de programes pressupostaris i de definir competències— que la majoria d'escoles bressol són gestionades a nivell local.

La “duresa” en què la nova normativa delimita quins són els serveis de competència municipal, i per tant, quins no ho són, només pot ser rebatuda en termes de viabilitat econòmica. S’estableix que els ajuntaments es limitaran a prestar aquells serveis pels quals tinguin atorgada la competència, i únicament podran prestar-ne d’altres quan el municipi acrediti una situació econòmica i financera sanejada i, a l’hora, demostri que la prestació dels serveis es realitza de forma tant o més eficient que en entitats supramunicipals.

Amb la LRSAL en vigor, la viabilitat econòmica, degudament acreditada, dels serveis educatius, com les escoles bressol, passa a ser un aspecte clau per a la prestació dels serveis a nivell local.

En aquest nou escenari és evident que s'han d'abordar simultàniament i complementàriament dues qüestions:

  • Quines són les polítiques educatives locals, com es concreten i quines són les línies vermelles de la magnitud i la qualitat del servei que es vol prestar.
  • Com es defineix un model de costos que permeti avaluar el grau d'eficiència del nostre servei i com s'analitzen les possibilitats reals de viabilització, en el qual s'informa del volum de finançament que necessàriament ha d'aportar l'ens autonòmic o supramunicipal corresponent per a garantir-ne la prestació.

Així doncs, a l'evident necessitat d’establir un sistema de gestió i control de costos per fer a front a la profunda crisi de finançament, si volem mantenir l'impacte social i la qualitat del servei d’escoles bressol, se'ns afegeix ara l'exigència legal de fer-ho en els termes que preveu la LRSAL.

Conclusions

Per a poder garantir la pervivència del servei d'escoles bressol municipal, és necessari disposar d'un sistema de control dels costos i dels resultats en temps real, que posi en evidència els desajustos o les ineficiències en el servei, de manera que el gestor pugui prendre les mesures correctores amb el temps suficient.

La gestió de costos orientada al resultat

El concepte de GPCOR

Si es vol mantenir el servei d'escoles bressol en l'àmbit municipal, garantint a l'hora qualitat i viabilitat, cal implantar un nou model de gestió. Així serà possible donar una resposta a una demanda social de proximitat de les famílies, que solament augmentarà en els propers anys.

Cal garantir alhora qualitat i viabilitat. No té sentit buscar una qualitat que no podem mantenir i, menys encara, la viabilitat d'un servei sense qualitat. Per això, necessitem controlar i, sobretot, gestionar viabilitat i qualitat, cost i resultat.

Aquesta doble concepció gestora, l'orientació simultània al cot i al resultat, és la que ens pot donar la clau per a assolir la eficiència que tant necessiten els serveis municipals d'escoles bressol en aquesta època de pocs recursos i alta demanda social.

Per a fer-ho a possible cal disposar d'un sistema pràctic de càlcul de costos que proporcioni informació continua i que ens permeti prendre decisions en temps real.

Per a construir un sistema de càlcul de costos hem de definir de manera clara i inequívoca:

  • Quins serveis prestem: definició de serveis unitaris
  • Quins són els usuaris de cadascun dels serveis unitaris
  • Què és cost: quins conceptes s'inclouen en cada tipus de servei unitari
  • Com quantifiquem aquest cost i quin mètode apliquem

Gestionar els costos implica conèixer els costos unitaris dels serveis que prestem per a prendre les decisions que en millorin la gestió. Aquestes decisions s'han de prendre essencialment a partir de la comparació amb:

  • Altres organitzacions (altes unitats de territori o població): escoles bressol d'altres municipis o territoris.
  • Altres escoles del nostre municipi (bressol, de música, de primària…).
  • Nosaltres mateixos: la nostra escola en anys anteriors, enfrontant els costos i els resultats cronològicament.

Els costos per unitat de servei

Cal que passem de considerar el cost d'un servei municipal com una macromagnitud única que es comporta de manera singular i independent a la nostra gestió, fora de l'abast del nostre control i de les nostres decisions, a considerar-lo un component més de la nostra gestió, susceptible de ser analitzat i modificat.

Per això, el primer que cal és conèixer el cost dels productes o serveis concrets que oferim als ciutadans o als usuaris (“els serveis”). És a dir, conèixer el cost del que produïm i oferim diàriament a les famílies, les quals ho identifiquen com a “servei”. Això implica delimitar i conèixer perfectament els serveis i costos unitaris de l'activitat de la nostra escola. A partir d'aquests serveis i costos unitaris podrem prendre decisions gestores concretes per a dimensionar i adequar l'oferta, i millorar-ne la qualitat i l'eficiència. Això no ho podem fer sobre serveis i costos genèrics.

Per a conèixer els costos unitaris i que aquesta informació sigui realment útil per a la presa de decisions gestores, és essencial que hi hagi una bona identificació i delimitació dels serveis que prestem. Hem de ser capaços de definir quins són els serveis unitaris que prestem.

La gestió per costos orientada al resultat pretén optimitzar recursos en la prestació dels serveis, millorant-ne l'eficiència per mitjà de l'anàlisi d'alternatives de gestió i funcionament, i l'eliminació de despeses que no aporten valor. Així s'evita, en la mesura que es pugui, que aquesta reducció de recursos es converteixi en reduccions de serveis o de la seva qualitat.

Pel que fa als costos unitaris, és evident que:

  • Com més baix sigui qualsevol cost en relació amb un període anterior, millor…
  • Com més competitiu sigui en relació amb altres municipis o organitzacions, millor…

Però també és evident que tot això solament valdrà si la qualitat tècnica i el resultat percebut pel ciutadà millora o, si més no, no empitjora.

Així doncs, l'ajustament de costos unitaris en els serveis locals, cal fer-lo mantenint l'orientació al resultat sota la perspectiva tècnica (que defineix el responsable del servei) i ciutadana (que defineixen les famílies).

Conclusions

D'acord amb aquest nou sistema de gestió, l'avaluació del resultat, tant des de la perspectiva tècnica (indicadors de procés, d'activitats) com des de la dels usuaris (satisfacció), haurem de completar-la amb una avaluació de costos en la qual haurem de ser capaços de determinar:

  • Els costos unitaris (per servei, per usuari)
  • Els costos fixos i variables de la nostra activitat
  • Els dèficits unitaris per servei

Amb l'anàlisi específic de costos d'un servei municipal d'escoles bressol, hem de ser capaços de respondre a preguntes com les següents:

  • Quan costa una hora del grup 0-1?
  • Quin preu hem d’establir al servei de menjador si volem recuperar un determinat percentatge del cost?
  • Quins són els serveis amb un cost per usuari més elevat?
  • Quin és el cost net del servei aquest any i els següents a partir de diferents hipòtesis de demanda?
  • Quina ha de ser la demanda mínima per a obrir una aula d'una escola bressol?
  • Hi ha un model alternatiu viable des del punt de vista financer?
  • Quin és el cost d'una plaça no ocupada en una escola bressol?

Amb aquesta informació, i amb la informació de resultat (dades d'activitat, qualitat tècnica, satisfacció de les famílies…), podem començar a prendre decisions racionals de gestió i organització per tal de garantir l'eficiència i la viabilitat del nostre servei, d'acord amb la nostra capacitat financera real, amb les prescripcions que ens marca la LRSAL i, sobretot, d'acord amb la garantia de qualitat que ens exigeixen els ciutadans. En tot cas, hem de ser capaços de trobar la millor combinació entre qualitat i viabilitat del servei.

Per a fer això no cal ser un especialista en costos ni un gran expert en indicadors de gestió municipal. Cal, però, ser un gestor responsable i amb les idees clares sobre el control i la gestió per costos i resultats. En el pròxim mòdul s'aporten, de manera senzilla i pràctica, els principals conceptes de la gestió per costos que ha de conèixer i aplicar un bon gestor que vulgui garantir la viabilitat i la qualitat de la seva escola bressol.

Per a més informació, consulteu l'article següent:

Un nou model de gestió per a les escoles bressol municipals