Des de ja fa uns anys, noves estratègies pedagògiques estan impregnant les pràctiques d’ensenyament i aprenentatge dels centres educatius. Les classes magistrals tradicionals comparteixen espai amb altres metodologies pedagògiques. El treball indagatiu s’ha convertit en una de les estratègies innovadores que els docents utilitzen en molts casos per convertir l’estudiant en l’agent actiu del seu aprenentatge, des de l’elaboració de projectes a la resolució de problemes o treballs de recerca. Totes elles són estratègies didàctiques en què majoritàriament els alumnes treballen per grups i, per tant, han de realitzar les tasques col·laborativament per arribar a resoldre un problema o complir els objectius d’un projecte.
Aquesta metodologia requereix tenir en compte dos aspectes fonamentals:
A continuació, es presenta una taxonomia de les tasques basades en l'activitat de l'estudiant i el tipus d'eines tecnològiques que poden ajudar al seu desenvolupament:
Tipus de tasques | Eines per donar suport al procés actiu dels estudiants |
---|---|
Planificar, establir finalitats individuals i de grup. | Projectes basats en web, planificadors… |
Discutir o debatre concepcions internes i rebre retroacció. | Correu electrònic, llistes de distribució i videoconferències. |
Cercar i recuperar informació. | Marcadors digitals, cercadors… |
Organitzar informació en un esquema. | Programari per construir taules, diagrames, mapes conceptuals, projectes… |
Generar nova informació. | Editors de web, editors de treball col·laboratiu, processadors de textos… |
Manipular informació externa i variable per provar i revisar hipòtesis. | Simulacions, micromons… |
Font: Gros, 2005.
Finalment, cal destacar que aquestes pràctiques educatives, que ajuden l'estudiant a crear les seves experiències d'aprenentatge, tenen diverses dificultats. La més destacada és oferir, precisament, l'experiència participativa dels alumnes a través d'una tecnologia participativa i activa. Això significa que el docent ha de ser capaç de combinar, d'una banda, els materials i continguts propis que els estudiants puguin crear i, d’una altra, les iniciatives de codi obert que ofereixen les eines digitals.
Per saber-ne més
CALZADILLA, M. E. (2002). “Aprendizaje colaborativo y tecnologías de la información y la comunicación”. Revista Iberoamericana de educación, 29(1), 1-10.