Marc competencial

La rehabilitació d’habitatges està reconeguda com una via per proveir habitatge assequible, digne, accessible, saludable i sostenible a la població per part de les diferents agendes globals, en especial l’Agenda Urbana de la Unió Europea i l’Agenda Urbana Espanyola.

El Parlament Europeu ha redactat diferents estratègies i directives relatives a l'eficiència energètica, que tenen com a objectiu fonamental establir un marc comú de mesures per al seu foment dins la Unió Europea.

L’Estat espanyol ha assumit els compromisos internacionals, disposa dels fons i rep la major part dels retorns macroeconòmics. L’Administració General de l'Estat, actua d’acord amb les competències exclusives que l’article 149.1.13ª de la Constitució Espanyola li atribueix en matèria de bases i coordinació de la planificació general de l’activitat econòmica.

La Generalitat de Catalunya actua d’acord amb les competències que en matèria d’urbanisme i habitatge estableix l’article 148.1.3ª de la Constitució Espanyola (Ordenació del territori, urbanisme i habitatge), i que ha assumit amb caràcter exclusiu en virtut de l’Estatut d’Autonomia (art. 137)

Els municipis, en virtut de l'article 25 de la Llei 7/1985 Reguladora de les bases de règim local, amb les modificacions incorporades per la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, exerceixen com a competències pròpies l’urbanisme (planejament, gestió, execució i disciplina urbanística), i la conservació i rehabilitació de l’edificació. Així mateix la seva proximitat al territori, els permet implementar més fàcilment i millor les actuacions.

Àmbit autonòmic

• Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
• Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
• Decret legislatiu 1/2010, de 3 de agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme.
• Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.

Àmbit estatal

• Constitución Española, de 27 de desembre de 1978.
• Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local.
• Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

Marc Legislatiu

Els desplegaments normatius esbossen la importància de les polítiques de rehabilitació i regeneració urbana.

A nivell català, la Llei del dret a l’habitatge estableix que "el foment de la conservació, la rehabilitació i la gran rehabilitació del patrimoni residencial és objecte de l’actuació prioritària de la Generalitat i els ens locals per a garantir el dret a un habitatge digne i adequat" (art. 29), per a la qual cosa defineix un seguit de mesures entre les que es troben el deure de conservació i rehabilitació dels immobles, el foment de la conservació i de la rehabilitació, les mesures d'intervenció administrativa, i d’instruments desenvolupats reglamentàriament, com són: el llibre de l’edifici, la cèdula d'habitabilitat i la Inspecció Tècnica dels Edificis d'habitatges (ITE). Defineix, així mateix, instruments com les “Declaracions d’Àrees de Conservació i Rehabilitació” i els “Convenis de Rehabilitació” per desenvolupar els processos.

Així mateix, la legislació en matèria urbanística també recull els deures legals d'ús, conservació i rehabilitació, així com les ordres d'execució i el règim sancionador.

El Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge (actualment en tramitació) proposa la delimitació de les àrees de rehabilitació prioritària per patologies estructurals i determina que, en aquestes àrees, els plans quadriennals d’habitatges hauran d’establir incentius i d’altres mesures de foment per corregir aquesta concentració d’habitatges amb aquestes patologies.