L’art romànic és el primer estil arquitectònic unitari que s’estén per tot Occident després de la caiguda de l’Imperi Romà. Parteix de les tradicions locals i rep la influència d’altres estils artístics, com els d’arrel romana, carolíngia, borgonyona, franca o, fins i tot, bizantina. Un dels seus trets fonamentals és l’estreta relació amb la religió cristiana, ja que l’art va restar al servei de Déu i s’utilitzava per lloar-lo i divulgar la seva doctrina. Als comtats catalans, aproximadament a partir de l’any 1000, l’arquitectura autòctona va començar a conviure amb noves formes pròpies del romànic. Va generalitzar-se l’ús de portes i finestres d’arc de mig punt i de la volta de canó per cobrir espais.

A les nostres contrades, el període inicial del romànic va coincidir amb una important activitat constructora de castells, esglésies i monestirs. Les fortaleses, edificades per la noblesa en ple procés de feudalització, van esdevenir un element per controlar els territoris i la població que els habitava, generalment al marge de l’esfera comtal. En aquell moment les esglésies i els monestirs van proliferar per tot el continent europeu i es van convertir en un altre mecanisme de poder impulsat per les famílies comtals i sovint enfrontat amb la petita noblesa. La xarxa de parròquies dels bisbats va oferir protecció als pagesos —que pagaven diferents rendes eclesiàstiques per les collites— mitjançant la creació de sagreres al voltant de les esglésies. Els monestirs, que en alguns casos van ser fundats i controlats directament per les nissagues comtals o per la noblesa, van tenir el mateix paper.

El bisbe Oliba va tractar amb comtes i nobles per consolidar —i en alguns casos recuperar— els dominis del bisbat, i també establir el límit territorial de la diòcesi osonenca mitjançant pactes i negociacions conciliadores. El seu caràcter dialogant el va portar, fins i tot, a exercir la mediació en disputes de nobles i comtes i va promoure la celebració d’assemblees de Pau i Treva de Déu, que es van originar a França arran d’una reunió a Toluges (Rosselló) el 1027 sota la presidència d’Oliba, i es van estendre per tot Europa. En aquestes assemblees es van disposar una sèrie de preceptes per protegir pagesos, religiosos i béns eclesiàstics de la violència dels nobles, que van ser amenaçats amb l’excomunió si els contravenien.