M3. Unitat 1. L’adolescència

1. Psicologia i neuropsicologia de l’adolescència

L’adolescència es coneix com el període vital entre la pubertat i l’edat adulta. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), podem parlar de diferents etapes:

Font: adaptada de la OMS.

L’adolescència d’avui es caracteritza per:

  • Precocitat o avançament d’algunes conductes.
  • Normalització del consum de cànnabis.
  • Allargament de l’adolescència.
  • Perspectives laborals pessimistes (imatge del treballador com a esclau, pèrdua de l’eficiència i l’eficàcia de l’estudi superior).
  • Canvi d’identificació de productor a consumidor.
  • Provisionalitat.
  • Projecció exterior i noves tecnologies (xarxes socials…).

Les principals tasques en l’adolescència són:

  • Autodefinir-se: L’adolescència és una etapa de crisi en la qual el noi o la noia ha d’arribar a ser qui és (autoconcepte, autoimatge corporal, sexualitat i afectivitat, valors, estudis i formació…).
  • Diferenciar-se: Per arribar a autodefinir-se, s’ha de diferenciar del que els pares esperen d’ell o d’ella.
  • Qüestionar: Per diferenciar-se necessita experimentar els seus propis límits i ho fa amb el qüestionament de les normes.
  • Experimentar: Posa a prova el propi cos amb noves activitats estimulants i noves emocions.

Per definir la seva identitat, l’adolescent necessita:

  • Comptar amb el reconeixement de la seva singularitat, i rebre tendresa i afecte.
  • Tenir clars els límits dins dels quals podrà definir-se i diferenciar-se sense quedar exclòs del seu sistema de referència (família, amics, institut, lleure…).
  • Desvincular-se dels pares i posar a prova la seva fràgil personalitat en el grup d’iguals.
  • Comptar amb l’acceptació dels amics i altres referents adults.

A nivell neuropsicològic, la maduració del cervell es produeix per àrees seguint un procés ordenat que comença a la zona de la nuca i avança cap a la zona frontal i es completa a edats avançades:

  • 12-14 anys: maduració de les àrees subcorticals.
  • 15-17 anys: maduració de les àrees corticals.
  • 18-25 anys: maduració del còrtex frontal.

Font: Gogtay, 2004.

L’àrea frontal és la darrera zona a formar-se. Aquesta està associada a:

  • La planificació de comportaments cognitivament complexos
  • Els pensaments seqüenciats de raonament
  • La regulació dels processos d’introspecció, els judicis de valor i els judicis sobre la perillositat
  • L’expressió de la personalitat
  • El procés de presa de decisions
  • L’adequació del comportament social en cada situació

L’adolescència és l’època de més reacció a l’estrès i menys tolerància a la frustració.

El patró de formació i maduració del cervell depèn del sexe:

  • Les noies maduren més ràpidament les zones del còrtex prefrontal que processen el llenguatge, el control del risc, l’agressivitat i la impulsivitat.
  • Els nois maduren abans les regions del lòbul inferior parietal, importants per a les tasques espacials.
  • S’observen diferències de maduració en l’amígdala i l’hipocamp, que contribueixen a les diferències de desenvolupament cognitiu i social durant l’adolescència.
Pujar