Objectius

• Reconèixer quines idees recopilades han de formar part del text.
• Aplicar el procés de redacció en l’elaboració de textos.
• Reconèixer quina és l’estructura més adequada a cada text segons les seves característiques.
• Redactar textos amb un alt grau d’eficàcia comunicativa.
• Revisar un text per comprovar si compleix els principis de coherència i cohesió.

Continguts conceptuals

• El coneixement de les tècniques per recollir o produir la informació.
• L’anàlisi de l’acte de comunicació.
• L’ordenació de la informació.
• L’estil més adequat a cada tipologia de text per aconseguir l’objectiu desitjat.
• La importància del procés de redacció dels textos d’acord amb els criteris d’eficàcia i funcionalitat.
• Els problemes que presenta la redacció d’un text.

Continguts procedimentals

• Redacció de textos d’acord amb les necessitats específiques de la situació comunicativa.
• Identificació de l’estructura més adequada per a cada text.

Continguts actitudinals

• Conscienciació de la importància que té el domini del llenguatge per a la tasca diària de
  redactar.
• Interès per reconèixer els defectes que pot plantejar un text amb la intenció de millorar-lo.

La redacció de textos és una tasca que preocupa molts professionals que es troben cada dia amb la feina d’elaborar documents amb peculiaritats diverses. És necessari, doncs, que aquelles persones que s’hagin d’enfrontar periòdicament a aquesta feina coneguin les eines de què poden disposar a l’hora de redactar textos. A més, així es pot anar perdent aquella por al full en blanc.

Conèixer els diversos apartats del procés de redacció i saber-los aplicar en els textos que calgui redactar és, sens dubte, una de les millors estratègies per arribar a construir textos amb un alt nivell d’eficàcia comunicativa. De fet, això és el que pretén qualsevol persona que es posa a escriure.

Les quatre etapes del procés de redacció són: la recollida d’informació, la planificació, la redacció i la revisió. S’adverteix, però, que malgrat la linealitat amb què aquí es presenten, no sempre es compleix en la pràctica, en la mesura que les diverses etapes interaccionen les unes amb les altres; és a dir, que moltes vegades mentre es recull informació ja es planifica, o mentre es planifica ja es redacta, o mentre es revisa es refà l’escrit i es torna a redactar en comprovar que no acaba de funcionar.

En la primera etapa, s’han presentat les tècniques principals per recollir o recopilar la informació a fi de poder superar bloquejos i pànics i, així, planificar millor les idees d’acord amb l’objectiu fixat.

És molt important planificar a fi de no fer la feina en va. Així, doncs, s’ha vist la importància que té l’anàlisi de la situació comunicativa per adaptar plenament cada text a les seves necessitats i a les del destinatari. També s’ha vist com ordenar les idees a fi que el missatge esdevingui precís, clar i concís, aspectes estilístics que esdevenen decisius quan es busca aconseguir un alt nivell d’eficàcia comunicativa.

En l’etapa de redacció, s’han repassat els aspectes que cal conèixer per estructurar els paràgrafs i les frases amb coherència. Així mateix, s’ha incidit en aquelles construccions poc recomanables que poden fer els escrits espessos i difícils de llegir i en algunes incorreccions gramaticals relacionades amb aquests elements. En darrer terme, s’ha fet esment de la importància que tenen els connectors i la puntuació a l’hora d’estructurar adequadament un text.

Pel que fa a l’etapa de revisió, s’ha vist la necessitat de comprovar al final que el resultat s’adequa a la intenció inicial. Cal entendre aquesta última, no com una lectura amb presses d’última hora, sinó com un moment per refer tot allò que realment no s’ajusti als plantejaments fets. En mirar-se el text amb els ulls de qui l’ha de llegir, s’obté una perspectiva que permet detectar problemes de coherència i cohesió que difícilment es poden reconèixer d’una altra manera.

Finalment, cal recordar que tots els elements presentats conformen una unitat i que, tot i que per exposar-los s’han hagut de separar, en redactar, caldrà tenir-los tots presents si es vol millorar la qualitat dels escrits.

• AGENT: Responsable lògic de l’acció en una frase.
• CLAREDAT: Qualitat dels textos en què s’utilitzen paraules entenedores i comprensibles.
• COHERÈNCIA: Presentació de les idees de manera ordenada i relacionada.
• COHESIÓ: Adequació entre les diverses parts d’un text.
• CONCISIÓ: Qualitat dels textos en què es presenten les idees essencials i es prescindeix de les supèrflues.
• CONNECTORS: Elements gramaticals que contribueixen a establir relacions entre frases o paràgrafs.
• DISLOCACIÓ: Desplaçament de determinats elements gramaticals de l’ordre natural de l’oració, els quals són substituïts per pronoms febles.
• FALQUES LINGÜÍSTIQUES: Expressions que s’afegeixen innecessàriament a una oració.
• FRASE INICIAL O TEMÀTICA: Primera frase que introdueix la idea o el tema.
• FRASE FINAL O DE CLOENDA: Frase que tanca el paràgraf amb algun comentari global o de recapitulació.
• FRASES DE DESENVOLUPAMENT: Són les frases que s’organitzen a continuació o a l’entorn de la frase temàtica i que arrodoneixen el tema.
• GERUNDI COPULATIU: Construcció incorrecta que pretén enllaçar dues oracions copulatives, oracions que, per tant, no mantenen relació de subordinació.
• GERUNDI DE CONSEQÜÈNCIA: Construcció incorrecta de gerundi que introdueix una acció que és conseqüència del verb principal.
• GERUNDI ESPECIFICATIU: Construcció incorrecta de gerundi que introdueix una construcció amb voluntat de determinar un concepte previ.
• INCISOS: Aclariments, sovint innecessaris, que tendeixen a dificultar la comprensió de la idea clau de la frase.
• LLEGIBILITAT: Grau de facilitat amb què es pot llegir, comprendre i memoritzar un text.
• PACIENT: Element lògic de l’oració sobre el qual recau l’acció del verb.
• PARÀGRAFS CONCLUSIUS: Paràgrafs en què es recapitula la informació del text o es fa un resum.
• PARÀGRAFS EXPOSITIUS: Paràgrafs en què s’exposen, s’expliquen i es desenvolupen les idees que es volen transmetre.
• PARÀGRAFS INTRODUCTORIS: Paràgrafs que preparen el lector i l’introdueixen en les idees que es desenvoluparan en el text.
• PARAULES CLAU: Paraules que aporten el pes significatiu a l’oració.
• PARAULES MULTIÚS (JÒQUERS I CROSSES): Paraules que encaixen en qualsevol lloc i que sovint empobreixen el contingut.
• PASSIVA PERIFRÀSTICA: Estructura gramatical en què el pacient fa la funció de subjecte, l’acció verbal es construeix amb el verb ser més un participi i l’agent acostuma a aparèixer com a complement.
• PASSIVA PRONOMINAL: Estructura gramatical que es construeix a partir del pronom es i el verb en tercera persona i que esdevé incorrecta quan expressa el complement agent.
• PLANIFICAR: Establir els objectius que es volen aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que es vol transmetre.
• PRECISIÓ: Qualitat per la qual els conceptes s’expressen amb la màxima exactitud i sense ambigüitats.
• TEXTOS ARGUMENTATIUS: Són textos que volen convèncer o fer creure alguna cosa amb la intenció d’influir sobre l’opinió del lector.
• TEXTOS DESCRIPTIUS: Són textos que expliquen, amb detall, les qualitats i característiques d’un objecte, d’un paisatge, d’una persona o bé d’un sentiment.
• TEXTOS EXPLICATIUS: Són textos que desenvolupen el contingut d’un tema a fi d’informar, explicar, difondre o interpretar objectivament algunes idees.
• TEXTOS INFORMATIUS: Són textos que presenten la informació objectivament.
• TEXTOS NARRATIUS: Són textos que narren històries, reals o imaginàries, en què alguns personatges participen en els esdeveniments i les circumstàncies que es produeixen en el desenvolupament.
• TEXTOS PERSUASIUS: Són textos que volen informar el receptor del missatge i influir-hi perquè s’interessi per un determinat producte o el consumeixi.
• TEXTOS SUBJECTIUS: Són textos que expressen opinions i presenten la informació de manera subjectiva.

Connectors
En aquest document es presenten els connectors o marcadors textuals d’ús més corrent, classificats d’acord amb la funció que poden fer dins d’un text.

Signes de puntuació
En aquest document es presenten els usos més corrents dels diversos signes de puntuació.

Guia de preguntes per revisar un text
En aquest document es presenten els diferents apectes a tenir en compte a l'hora de revisar un text.

AMADEO, I.; SOLÉ, J. Curs pràctic de redacció. Barcelona: Columna, 1996.
Aquest llibre està adreçat a totes aquelles persones que han de redactar sovint, tant a la feina com particularment. Els autors expliquen el procés de redacció de textos i en donen exemples il·lustratius amb els exercicis corresponents.

CASSANY, D. La cuina de l’escriptura. Barcelona: Empúries, 1993.
L’autor d’aquest llibre ofereix una lectura amena del que és redactar. Presenta els estris que s’han de tenir en compte quan es redacten textos com si parlés d’una recepta de cuina; d’aquí el seu títol.

CERVERA RODRÍGUEZ, A. Guía para la redacción y el comentario de texto. Madrid: Espasa Calpe, SA, 1999.
Aquesta guia presenta les diverses formes que hi ha d’elaborar un comentari de text. També explica les característiques dels diferents tipus de textos que presenta amb exemples. L’autor analitza els textos a fi d’ensenyar els aspectes que cal tenir en compte a l’hora de redactar-los.

HIMSTREET, W.C.; BATY, W.M. Redacción de cartas e informes en la empresa Bilbao. Ed. Deusto, SA, 1990.
En aquest llibre s’expliquen els principis bàsics de la comunicació en l’àmbit de l’expressió escrita. Està adreçat al món de l’empresa. Al final, hi ha exercicis d’autoavaluació amb les solucions corresponents.