Àmbits de treball

Ús de l’habitatge

L’ús que se’n fa de l’habitatge és clau per a l’estalvi d’energia i per a aconseguir viure en entorns més saludables, i és un factor que està a les nostres mans i sobre el que tots podem incidir.

Les mesures més barates, fins i tot gratuïtes, i amb major capacitat per reduir el consum energètic tenen a veure amb els nostres hàbits, que tenen també un impacte sobre la nostra salut. El bon ús dels habitatges esdevé, per tant, una eina importantíssima per a millorar el medi ambient, per a viure en un entorn més saludable i és, també, un mitjà per a aconseguir estalvis en els consums de la llar (d’energia i d’aigua)

Hi ha mesures d’estalvi energètic que no tenen cap cost per a l’usuari, que tenen a veure en com fem servir l’habitatge o en entendre com funcionen les factures d’energia (com per exemple la reducció de la potència instal·lada), i n’hi ha d’altres que tenen un cost molt baix, com la instal·lació de sistemes de doble descàrrega en els inodors, la col·locació de rivets de goma o d’escuma en fusteries existents, la incorporació de sistemes de reducció del consum a les boques de sortida d’aigua (airejadors), la substitució de llumeneres, per altres més eficients i de menys consum o l’adquisició d’electrodomèstics i d’equips d’alta eficiència energètica.

Tant el projecte “Llars eficients” com el quadríptic “Com podem reduir la despesa energètica. Accions contra la vulnerabilitat”, editat per la Diputació de Barcelona, aporten un seguit de recomanacions molt útils i molt senzilles que ens ajudaran a reduir la despesa energètica a la llar.

Ús saludable de l’habitatge

També hi ha pautes que ens poden ajudar a viure en un habitatge més saludable, sense la necessitat de fer cap despesa econòmica. Segons dades de l’OMS, de mitjana, l’aire interior dels espais està fins a 5 vegades més contaminat que l’aire exterior ja sigui pels alts continguts del CO2 que emetem les persones al respirar, la pols, els àcars o els tòxics provinents dels materials de construcció, de decoració o de neteja. Amb una ventilació adequada, una correcta insolació i el seguiment de les pautes següents, la majoria de tòxics baixen dràsticament la seva concentració a l’ambient interior, alhora que ajudem a regular la temperatura i la humitat de l’ambient i aportem ions de càrrega negativa, beneficiosos per la salut.

Les recomanacions tenen a veure amb:

• Controlar la temperatura interior: no ha de ser constant durant tot el dia ni en totes les estances, dependrà de l’activitat que desenvolupem en cada espai, intentant sempre mantenir temperatures baixes, especialment als dormitoris.
  
• Regular la humitat interior:cal procurar que aquesta estigui entre el 40 i el 60%. Períodes perllongats de baixa humitat generen càrregues electrostàtiques i afavoreixen l’aixecament de la pols en suspensió que després respirem. Amb humitats elevades proliferen fongs, paràsits i microorganismes que afavoreixen malalties respiratòries, fatiga, etc.
  
• Minimitzar els tòxics presents a l’ambient interior deguts a:
• Presència de pols: utilitzar aspiradors amb filtres HEPA (d’alta eficiència). Netejar amb baietes humides. Minimitzar l’ús de sistemes de climatització per aire ja que remouen i mantenen la pols en suspensió i ressequen l’ambient.
• Fongs i bactèries generades per un excés d’humitat interior: cal detectar i controlar l’excés d’humitat per evitar que aquests agents augmentin. Per això, cal ventilar molt bé els espais.
• Compostos orgànics volàtils (COV) i persistents (COP), deguts principalment a productes de neteja i a la presència de materials plàstics i sintètics.Cal ventilar molt bé per evitar altes concentracions.
• Evitar els corrents electromagnètics:
• Evitar l’ús del wifi, aplicant el principi de precaució de la resolució 1815/2011 del Parlament Europeu, prioritzant la connexió per cable que és més ràpida, estable i segura. Com a mínim, desconnectar totes les connexions sense fils durant la nit per aconseguir un descans reparador Evitar qualsevol aparell electrònic endollat a la tauleta de nit, per garantir un descans reparador.
• Evitar qualsevol aparell electrònic endollat a la tauleta de nit, per garantir un descans reparador.
• Prioritzar la llum natural a l’artificial el màxim d’hores possibles i adaptar la intensitat i color de la llum als diferents moments del dia.

Manteniment de l’edifici existent

El manteniment que es fa avui en dia als edificis és molt insuficient. Fer una bona prevenció evita, a la llarga, haver de fer front a problemes inesperats i costosos econòmicament per a solucionar-los. Podem distingir:

Manteniment preventiu, són aquelles operacions programades de forma periòdica sobre els diferents components de l'edificació, tant si són d'obra civil com si formen part de les instal·lacions. Aquestes actuacions d’un cost petit permeten controlar i tenir l’edifici en un bon estat d’aparença i funcionament, a la vegada que permeten conèixer amb antelació els problemes que es poden presentar. Actuacions com la neteja general i els treballs de pintura són intervencions de manteniment que, a més a més de resoldre aspectes estètics, contribueixen a la conservació dels elements i disminuir els costos de reparació. L’element essencial del manteniment preventiu és el Llibre de l’edifici.

Manteniment corrector, són aquelles operacions necessàries per esmenar les deficiències o avaries sorgides a conseqüència de l'ús dels immobles i del pas del temps. El manteniment correctiu és la forma de manteniment que predomina majoritàriament. Aquesta forma de manteniment impedeix el diagnòstic fiable de les causes que han provocat la deficiència, no detecta els problemes de funcionament ordinaris i escurça la vida útil dels edificis.

Rehabilitació de l’edifici existent

Tots els edificis envelleixen. Alguns ho fan en pitjors condicions i d’altres tenen un millor comportament o més durabilitat de les estructures i/o materials emprats, però tots pateixen deteriorament per l’impacte de les de les condicions meteorològiques i climàtiques (precipitacions, canvis de temperatura, vent), la contaminació atmosfèrica i fins i tot els animals que habiten de la ciutat (coloms, gavines, insectes, etc.). A més, a més, si les intervencions i reparacions que es fan sobre l’edifici o dins dels habitatges i locals no són les adequades, s’agreuja el problema i poden aparèixer patologies.

Rehabilitar implica fer:

• Obres de rehabilitació de patologies, que poden incloure diversos graus, des de lesions greus que afectin la seguretat de l’edifici i la seva estabilitat global, fins a d’altres més petites com esquerdes d’assentament, petites fissures o humitats, que també poden suposar un risc per a les persones.
  
• Obres per a la millora de la sostenibilitat, l’eficiència i la rehabilitació energètica, entenent com a tals, entre d’altres, les que afectin l’envolupant de l’edifici, les instal·lacions d’energies renovables, i les d’adequació funcional i tecnològica.
  
• Obres per millorar les condicions d’accessibilitat i suprimir les barreres arquitectòniques, que inclouen la creació d’itineraris practicables, la instal·lació d’ascensor o la supressió de barreres arquitectòniques.

La Inspecció Tècnica de l’Edifici (ITE) i el Llibre de l'Edifici Existent per a la rehabilitació són instruments rellevants a l’hora de rehabilitar un edifici.

Renovació en profunditat de l’edifici

La renovació en profunditat d’un edifici és un concepte que sorgeix davant de la necessitat urgent de reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle associada a l’edificació, a fi de frenar el canvi climàtic. Quan es plantegen mesures per reduir el consum energètic en un edifici, s’acostumen a aconseguir estalvis d’entre un 5 i un 30% aproximadament. De cara a complir amb els objectius de reducció del consum energètic a nivell europeu i per països cal, però, reduir de manera molt més important el consum d’energia dels edificis, tant dels nous com, sobretot, del parc existent. No hi ha pròpiament una definició de referència de “renovació en profunditat”, però s’utilitza aquest terme per referir-se a reduccions en el consum total d’energia d’un edifici de l’ordre del 75-80% o bé de la renovació alineada amb el concepte d’edifici de consum energètic gairebé nul (nZEB en anglès).

A fi d’assolir aquests estalvis, són necessàries intervencions integrals que aborden la reducció de la demanda energètica amb la rehabilitació de l’envolupant de l’edifici i dels seus sistemes energètics, i amb la millora d’usos i costums. A més, sempre que sigui possible, se substituiran les fonts d’energia convencional per energia procedent de fonts renovables i locals. El full de ruta que ha de guiar la renovació en profunditat de l’edifici és un nou instrument de caràcter voluntari denominat “Passaport de l’Edifici”

El full de ruta que ha de guiar la renovació en profunditat de l’edifici és un nou instrument de caràcter voluntari denominat “Passaport de l’Edifici”.