La rehabilitació dels habitatges és una política pública rellevant que millora les condicions d’habitabilitat i salubritat, promou l’estalvi energètic i l’ús de les energies renovables, fomenta l’activitat econòmica local, garanteix la qualitat i la seguretat del patrimoni arquitectònic i pot ajudar a augmentar el parc d’habitatges de lloguer assequible.

A més a més, la rehabilitació dels habitatges i la regeneració urbana poden ser un valuós instrument per dinamitzar les àrees de les ciutats amb necessitats especials, generant entorns inclusius, cohesionats i beneficiosos per a la comunitat.

A continuació, es defineixen els conceptes, àmbits de treball i instruments que es fan servir de manera freqüent quan es parla de rehabilitació:

Definint conceptes

• Gran rehabilitació: conjunt d’obres que consisteixen en l’enderrocament d’un edifici salvant-ne únicament les façanes o constitueixen una actuació global que afecta l’estructura o l’ús general de l’edifici o l’habitatge rehabilitat. (Llei 18/2007, del Dret a l’habitatge; art. 3). En tots els casos s'equipara a l'obra nova.

• Rehabilitació integral: obres que tinguin per objecte actuacions adreçades a l’adequació estructural, l’adequació funcional (supressió de barreres i promoció de l’accessibilitat) i la remodelació d’un edifici amb habitatges que tingui per objecte modificar la superfície destinada a habitatge, modificar el nombre d’habitatges o crear-ne. (Real Decreto 314/2006, Código Técnico de la Edificación; art. 2)

• Renovació profunda: té per objecte transformar els edificis existents en edificis de consum energètic gairebé nul (nZEB en anglès) (D.(UE) 2018/844). Instrument de caràcter voluntari associat: “Passaport de l’edifici”
• Rehabilitació: conjunt d’obres de caràcter general que, sense modificar la configuració arquitectònica global d’un edifici d’habitatges o un habitatge, en milloren la qualitat pel que fa a les condicions de seguretat, funcionalitat, accessibilitat i eficiència energètica. (Llei 18/2007, del Dret a l’habitatge; art. 3; Real Decreto 314/2006, Código Técnico de la Edificación; art. 2; Ley 9/2017, de Contratos del Sector Público; art. 232). Instrument de caràcter normatiu associat: “Informe Tècnic de l’edifici (ITE)” i "Llibre de l'Edifici Existent per a la rehabilitació"
• Reforma: conjunt d’obres d’ampliació, millora, modernització, adaptació, adequació o reforç d’un bé immoble ja existent (Ley 9/20217, de Conttratos del Sector Público; art.232)
• Reparació: obres necessàries per esmenar un dany produït en un bé immoble per causes fortuïtes o accidentals. (Decret 179/1995, Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (ROAS); art. 12)
• Restauració: obres que tenen per objecte reparar una construcció conservant la seva estètica, respectant el seu valor històric i mantenint la seva funcionalitat (Ley 9/2017, de Contratos del Sector Público; art.232)
• Conservació i Manteniment: obres necessàries que tenen per objecte fer front al deteriorament que es produeix pel mer transcurs del temps o per l’ús natural del bé (Decret 179/1995, Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (ROAS); art. 12). Instrument de caràcter normatiu associat: “Llibre de l’edifici”