M1. Unitat 2. Entrenament d’estratègies de motivació i autoestima

En ser un altre constructe important que es correlaciona positivament amb les aspiracions i el nivell d’expectatives, l’autoestima mereix alguns comentaris. Per abordar els aspectes aplicats relacionats amb l’autoestima, ens centrarem en cinc qüestions.

El to vital que descrivim quan ens preguntem com estem equivaldria a l’autoestima general, que és el resultat d’una valoració global que una persona fa de si mateixa, com a síntesi de les valoracions dels diferents àmbits o de les activitats que desenvolupa en la seva vida.

En contextos formatius, però, interessa l’autoestima relacionada amb l’activitat acadèmica i, en el futur, també l’autoestima professional. La primera, l’autoestima acadèmica, és la valoració que hom fa de si mateix amb relació a l’activitat formativa: si es considera un bon aprenent o un bon alumne. Considerar-se un bon alumne és el resultat d’haver experimentat que, en la majoria de situacions d’aprenentatge, el resultat ha estat satisfactori i que, a més, aquest fet ha estat valorat d’aquesta manera per les persones de l’entorn.

La correlació entre autoestima acadèmica i professional —entesa la segona com una anticipació a l’escenari laboral— és alta. A més, quan un alumne considera que l’activitat formativa és important i és un dels elements que configura la seva vida, l’autoestima que hi desenvolupi afectarà poderosament l’autoestima general.

Per això, l’alumnat que té baixa autoestima com a conseqüència de no aprendre intenta deslliurar-se al més aviat possible de l’activitat acadèmica. Existeixen dos motius:

• Prefereix eliminar aquella activitat que amenaça l’autoestima acadèmica.
• Vol deslliurar-se d’una influència negativa sobre l’autoestima general.

En aquest context apareixen manifestacions com “jo no serveixo”, “jo el que vull és treballar i no estudiar” o “jo plego”, sense altre horitzó que deslliurar-se de l’activitat acadèmica. Certament, un jove ha passat la major part de la seva vida sentint comentaris i preguntes sobre la seva vida acadèmica, que han situat l’activitat escolar al centre de la seva identitat. Si l’activitat acadèmica és al centre, vol dir que alimenta poderosament l’autoestima general.

Hi ha tantes autoestimes parcials com tipologies d’activitat o rols desenvolupi una persona. Així, qualsevol persona pot tenir un nivell d’autoestima relacionat amb l’activitat escolar, l’activitat esportiva, l’activitat cultural i associativa, el seu rol com a parella o com a amic o com a membre d’una família, etc. Aquelles activitats que són importants són les que més contribueixen al desenvolupament de l’autoestima general. Per això hem dit que l’autoestima acadèmica és un potent influenciador de l’autoestima general, perquè un jove passa la major part del temps a l’escola o en entorns formatius.

La segona idea important de l’autoestima, a banda de tenir clar que és la valoració que hom fa d’un mateix i que ha de ser positiva i ajustada, és que prové de l’entorn significatiu, que vol dir que s’origina i es desenvolupa a partir de les valoracions que fan l’entorn familiar, els amics i, en el cas del context formatiu, el formador, perquè exerceix un lideratge formal respecte a l’activitat acadèmica o formativa.

S’ha destacat en més d’una ocasió que l’autoestima ha de ser positiva, que vol dir que ha de construir-se a partir de valoracions positives de processos, accions i resultats positius o satisfactoris, però també ha de ser ajustada, que vol dir que les valoracions han de tenir una correspondència amb quelcom real i tangible relacionat amb aquests processos, accions o resultats. Això vol dir que valorar per valorar, si no és cert allò que es valora, o valorar en excés quelcom que és, en realitat, més petit, pot tenir l’efecte contrari al desitjat i contribuir a desorientar més la persona.

També val la pena intentar modular l’efecte dels iguals (la resta d’alumnes), que haurien de poder reforçar aspectes positius i no deteriorar l’autoimatge amb comentaris poc apropiats. L’entorn dels iguals pot també contribuir a desenvolupar una autoestima desajustada quan les valoracions es fan sobre aspectes disruptius (“ens ho passem molt bé amb aquest company perquè rebenta les dinàmiques amb comentaris que ens fan riure”).

En aquest sentit, cal assenyalar que, quan una persona té una autoestima molt baixa (negativa), busca la valoració positiva fora del cercle de l’entorn significatiu, i aleshores apareix el risc de les valoracions desajustades per part de persones que no formen part de l’entorn afectiu i que poden fer les valoracions per obtenir a canvi una adhesió incondicional. La relativa desesperació d’una persona amb baixa autoestima la fa desconnectar de l’entorn significatiu i connectar-se amb entorns que poden ser poc beneficiosos per al seu desenvolupament.

Motivació i autoestima es relacionen de manera que generalment una persona motivada té més possibilitats de ser també una persona amb una autoestima acadèmica positiva, i a la inversa: la pèrdua de l’autoestima acadèmica (com a conseqüència del fracàs escolar, per exemple) acostuma a anar associada a una baixa motivació o a la seva absència. Des d’aquest punt de vista, la millora de la motivació generalment acabarà impactant en l’autoestima, i si reforcem els aspectes positius del treball de l’alumne i possibilitem resultats positius, millorarà l’autoestima i, amb aquesta, la motivació.

La motivació per l’assoliment, que ja ha estat comentada, es relaciona amb les valoracions positives que els assoliments poden portar associades i, per tant, incideixen en l’autoestima. D’altra banda, tenir experiències d’èxit o d’assoliment augmenta l’anomenada percepció d’autoeficàcia, que té una relació directa amb l’autoestima.

Com ja s’ha dit, millorar l’autoestima es relaciona directament amb la millora de les expectatives i del nivell d’aspiracions. En aquest context, sembla important destacar que les aspiracions que té una persona es perden quan l’autoestima es deteriora. Un projecte formatiu ha d’anar associat a aspiracions i expectatives, que també han de ser ajustades i positives, i aquest és un treball orientador que pot inspirar accions de millora.

Les expectatives del formador també operen de la mateixa manera: són l’expressió de la confiança que dipositem en l’alumne, la seva activitat i els seus resultats i, en la mesura que expressen convicció, ajuden a l’apoderament de l’alumne.

Tornem a remarcar que les expectatives —igual que l’autoestima— han de ser positives i ajustades; si no, són potencialment frustradores i desmobilitzadores.

Els diferents perfils d’autoestima en l’alumnat també es poden correlacionar amb els conflictes a l’aula. En un context on abordem els perfils de baixa autoestima, pot comprovar-se que sovint s’associen a comportaments de naturalesa diferent, tots ells poc satisfactoris:

• Baixa participació i absentisme present: alumnat que, per no seguir experimentant la manca d’aprenentatge, desconnecta tot i ser a l’aula. En no distorsionar la dinàmica, si el grup és complex i gran, passen força desapercebuts i la seva situació queda invisibilitzada per altres alumnes que presenten comportaments disruptius.
• Comportaments disruptius: són els que afecten el normal desenvolupament de l’activitat i solen ser reflex justament de la manca d’aprenentatge i de la sensació poc satisfactòria que no s’entén res i que no es pot participar d’altra manera que alterant o limitant el funcionament previst. El risc d’aquests casos és traslladar l’anàlisi al terreny personal del docent i no plantejar-la com una qüestió estrictament professional.
• Absentisme: Pot ser un pas posterior o simultani al del comportament disruptiu i es produeix per fugida de l’entorn que incrementaria la sensació de frustració i deteriorament de la ja malmesa autoestima. L’abandonament és també una mostra de la manca de vincles suficientment forts amb companys o amb formadors al centre. En els contextos previs a l’abandonament és on cal construir vincles que el fan menys probable.
• Desafecció i abandonament: Aquest és el darrer escenari, en què es perd la connexió definitivament i que és l’expressió que no s’ha pogut revertir la situació.