Pel que fa a una definició formal, els diccionaris defineixen orientar com un conjunt d’accions que fan referencia a situar una cosa en una posició concreta, a comunicar a una persona allò que no sap i que vol conèixer i a guiar-la cap a un lloc concret.
Si la contextualitzem en processos vitals i formatius:
L’orientació acompanya el jove en un procés participatiu i reflexiu per ajudar-lo a identificar les seves capacitats, competències i interessos, i permetre-li prendre decisions autònomes, clares i realistes (Blasco, J., 2016).
La Comissió Europea situa l’orientació com una acció clau per reduir l’abandonament prematur i promoure l’aprenentatge al llarg de la vida. En la Resolució del Consell de la Unió Europea de 2008, es fa èmfasi en la necessitat d’orientació en l’aprenentatge permanent de les persones. Mirem com la defineix:
Un procés continu que permet als ciutadans, a qualsevol edat i al llarg de la seva vida, determinar les seves capacitats, les seves competències i els seus interessos; prendre decisions en matèria d'educació, formació i ocupació, i gestionar el recorregut de la seva vida personal pel que fa a l'educació i la formació, a la feina i en altres marcs on és possible adquirir o utilitzar aquestes capacitats i competències (UE, 2008).
Si disgreguem els diferents conceptes d’aquesta definició, veiem que:
Es tracta d’un procés continu, que cal fer al llarg de la vida, un acompanyament que atén a tota trajectòria i recorregut que fa la persona per a la consecució dels objectius, incloent-hi propostes d’accions futures en la gestió del projecte de vida.
La continuïtat permet donar valor a les diferents oportunitats que sorgeixen arran de la tria d’estudis i professió, més enllà dels itineraris que conformen el sistema, acollint totes les possibilitats d’educació i formació que complementen el desenvolupament del perfil personal i professional.
La presa de decisions vers uns estudis, una professió o el projecte de vida, independentment de l’edat en la qual es fa la tria, cal fer-la des de l’exploració dels diferents interessos (personals i professionals), traçant, amb l’acompanyament, un pla d’acció cap a l’assoliment dels objectius prioritaris a curt, mitjà i llarg termini.
Aquest fet remarca la importància d’empoderar la persona per tal que raoni de forma autònoma sobre el seu recorregut, sent plenament conscient del control de les seves accions i decisions vers la construcció del projecte de vida, i també la importància de connectar la persona amb les diferents xarxes que la poden ajudar en el desenvolupament del seu projecte.