El fet que el desenvolupament infantil sigui un procés progressiu i dinàmic, caracteritzat per grans canvis en curts períodes de temps, fa que sigui important la intervenció precoç.
El motiu que justifica la precocitat de l’actuació és l’edat dels infants. Com més petit és el nen, la incidència dels factors patògens pot repercutir més negativament en la seva evolució.
La plasticitat cerebral és una característica de les primeres edats i facilita que es puguin produir canvis que afectin positivament el desenvolupament de l’infant, per la qual cosa és necessària la intervenció terapèutica els primers anys de vida.
Està demostrada la influència d’aquesta intervenció per disminuir, i fins i tot evitar, el fracàs escolar. Les bases que es posin a la primera infància ens acompanyaran tota la vida.
Les intervencions primerenques disminueixen les conseqüències dels trastorns i eviten la seva cronificació.
Si entenem per detecció i prevenció el conjunt de mesures adreçades a evitar o reduir el nombre i la gravetat de malalties o d’accidents, qualsevol intervenció preventiva ha d’implicar, doncs, una sèrie d’actuacions anteriors a l’aparició del trastorn.
L’objectiu dels programes de prevenció entre l’escola bressol i el CDIAP és la sensibilització dels professionals de l’escola bressol sobre el desenvolupament infantil i els seus possibles desajustaments, la minimització dels símptomes transitoris que poden aparèixer durant aquesta etapa per tal d’evitar-ne la instauració i la detecció d’infants amb dificultats o risc de tenir-ne.
Per tant, els objectius de la prevenció seran: