Els monestirs del romànic
Els monestirs del romànic
La conquesta franca del nord de l’actual territori català va afavorir, al llarg del segle IX, el sorgiment de nous monestirs, en bona part originats per petites comunitats d’eremites que van decidir viure conjuntament i adoptar la regla de sant Benet, que en va substituir d’altres de tradició visigoda. Es tractava d’un corpus de normes que regulaven la vida monàstica i l’espai en què s’havia de desenvolupar, i que es va estendre per grans monestirs d’Europa, com per exemple Cluny i Sant Gal.
En temps d’Oliba els monestirs catalans disposaven d’una església i altres estances, com ara el dormitori, el refetor o la biblioteca, distribuïdes al voltant del claustre, un pati porticat de planta quadrangular que exercia de centre operatiu i de lloc de meditació i descans.
Monestir de Sant Miquel de Cuixà, 2008.
Monestir Ripoll després de les obres d'Elies Rogent l'any, 1893.
.jpg)
L’any 1008 Oliba va ser nomenat abat dels monestirs de Cuixà i de Ripoll —cinc anys després d’integrar-se a la comunitat monàstica del segon— i va propiciar la reforma d’aquests recintes segons els preceptes de l’art romànic. També va ser l’artífex de la fundació dels monestirs de Santa Maria de Montserrat (1025) i de Sant Miquel de Fluvià (1045), i va cedir el seu secretari, el monjo Arnau, per ser l’abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols (1043). Abans de dedicar-se a la vida religiosa, com a membre d’una de les famílies comtals catalanes més importants, va fer diverses donacions a monestirs del Berguedà, com ara els de Serrateix o Sant Llorenç
Monestir de Santa Maria de Serrateix (Viver i Serrateix), 2018.
II.
El monestir de Sant Llorenç prop Bagà
La comunitat que vivia al lloc de Sant Llorenç prop Bagà va adoptar la regla de sant Benet quan la casa comtal d’Oliba, de Cerdanya-Besalú, li donà protecció des de mitjan segle X. L’any 983 es consagrà la basílica romànica del nou monestir de Sant Llorenç, acte al qual va assistir Oliba infant.
Quina importància té si aquest espai de la part de l’església que nosaltres mai vam veure i hem reconstruït va existir o no? No és motiu suficient per recuperar-lo el fet que algú l’hagués somiat? [..] tots, en definitiva creiem que hem retornat l’autenticitat perduda a un meravellós derelicte que els atzars del temps van posar a les nostres mans.
Antoni González Moreno-Navarro, 2014.
Cap del Servei del 1981 al 2008.
El terratrèmol del 2 de febrer de 1428 va afectar greument les dependències monacals. Bona part de l’església, en canvi, va quedar dempeus. A causa de dificultats econòmiques, la reconstrucció parcial del conjunt es va fer esperar fins a la dècada de 1620.
L’església, la meitat de llarga que la primitiva, és la que va arribar als nostres dies. Llavors la nau de migdia es va dividir en dos nivells mitjançant unes voltes situades a l’altura de la tribuna. Aleshores es va bastir el priorat i les dependències agropecuàries, alguna de les quals va prendre com a base els edificis medievals.
A mitjan segle XVIII es va enderrocar i colgar de terra la majoria dels cossos perifèrics, cosa que va enlairar considerablement el nivell de circulació a tot el conjunt. Aleshores, el priorat va quedar per primer cop exempt del temple i reduït a un sol cos amb l’aparença d’una casa de pagès.
L’any 1967, damunt les restes d’aquest edifici, s’hi va construir una casa de colònies que va ser desmuntada l’any 2002 en el decurs de les obres de restauració dutes a terme pel Servei.
Any 1942
Any 1988
La intervenció arquitectònica
La restauració va tenir dues etapes: la primera, de 1982 a 1988, i la segona, de 1996 a 2008. En totes dues es van fer excavacions arqueològiques, tant dels espais interiors com de l’entorn, per conèixer l’abast de les restes colgades dins del perímetre original del monestir.
