“Les ciutats o els pobles, sigui quina sigui la seva grandària, són realitats complexes de caràcter social, econòmic i cultural que es manifesten físicament per l’existència d’una àrea urbana que se situa en un lloc del territori i constitueix un referent bàsic de la col.lectivitat que hi viu i treballa. Qualsevol col.lectivitat urbana mínimament assenyada tindrà cura de la configuració del seu espai social. Un espai que s’ha anat formant al llarg de la història i al qual cada generació aporta noves etapes de construcció (…)”
Juli Esteban. L’ordenació urbanística: conceptes, eines i pràctiques (Diputació de Barcelona)
L’urbanisme és l’activitat que s’ocupa de la planificació i la gestió del territori.
Els ens locals (singularment, els ajuntaments) tenen un paper destacat en matèria urbanística, reconegut legalment.
Als seus electes (alcaldes/desses; regidors/res) els correspon desenvolupar atribucions importants, tant en clau política com en l’àmbit administratiu.
El TERRITORI és el marc físic que acull l’acció urbanística: Des d’una visió urbanística, el territori es composa de tres elements principals:
Sobre aquest territori s’hi desenvolupen les ACTIVITATS L’urbanisme ho regula des d’una doble perspectiva, considerant:
En la planificació i gestió urbanística del territori, intervenen una gran diversitat d’AGENTS Esquemàticament, es poden distingir quatre grans grups:
Territori, activitats i agents es despleguen i interaccionen en base a unes condicions o regles, que configuren el MARC REGULADOR en el que es desenvolupa l’acció urbanística. El marc regulador (recollit en les disposicions legals i normatives) determina dos aspectes fonamentals:
En relació al seu àmbit temàtic, cal diferenciar les :
-Media ambient
-Espais naturals
-Aigua i domini hidràulic
-Mobilitat (carreteres, ferrocarril, …)
-Forestal i agrari
-Patrimoni cultural
-Altres
-Règim Local
-Procediment Administratiu
-Contractació pública
Tots tres àmbits configuren conjuntament el marc legal en el que es desenvolupa l’acció urbanística local
La pràctica de l’urbanisme, per les seves pròpies característiques i també per la forma en que s’ha desenvolupat en els darrers anys en el nostre entorn proper, conté singularitats que cal conèixer i tenir presents:
L’acció urbanística genera un Impacte de llarg abast sobre la realitat –física, econòmica, social-, transformant-la amb vocació de permanència, sovint difícilment reversible; és per tant, una activitat singularment TRANSCENDENT.
Fent efectives les obligacions i les potencialitats pròpies de l’activitat urbanística local, amb compliment de les obligacions legals i en coherència amb el projecte urbanístic propi :
Desenvolupament íntegrament de les actuacions urbanístiques d’iniciativa municipal previstes en el planejament urbanístic o en la legislació vigent. Per exemple:
Modificar els plans, ordenances i altres regulacions urbanístiques municipals per adequar-los a les determinacions preceptives procedents de noves regulacions
Donar curs a les demandes urbanístiques d’iniciativa privada que requereixen tramitació per part de l’ajuntament
Portar a terme l’actuació administrativa en relació a la protecció de la legalitat urbanística i a l’incompliment del deure de conservació
Desenvolupar altres iniciatives urbanístiques que, sense tenir caràcter obligatori, contribueixen a la materialització del projecte urbanístic del municipi
L’acció urbanística local té per objecte l’assoliment del doble repte: definir, impulsar i portar a terme el projecte urbanístic propi, i exercir activament i íntegrament les competències urbanístiques que els ens locals tenen reconegudes.. Com tota política pública, la seva materialització es composa de tres àmbits d’actuació estretament relacionats:
Com a eina de suport en aquesta tasca, els propers capítols defineixen els aspectes bàsics del marc regulador i desenvolupen els conceptes essencials de l’urbanisme (des d’una aproximació conceptual i des d’una aproximació pràctica).