La Constitució Española i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya defineixen en primera instància els àmbits competencials corresponent als diferents nivells administratius, reconeixement a la Generalitat de Catalunya àmplies competències en matèria territorial i d’urbanisme. A partir d’aquest context general, poden definir-se amb major precisió les competències que corresponen a cada nivell administratiu:
No tenint reconegudes atribucions específiques en urbanisme i ordenació del territori, l’Estat sí té capacitat competencial en àmbits amb incidència en l’activitat urbanística i sobre la base de garantir la igualtat de tots els espanyols, com la determinació de les condicions bàsiques en l’exercici del dret de propietat, el règim jurídic de les administracions públiques (incidint, per exemple, en el procediment administratiu, l’expropiació forçosa, la responsabilitat patrimonial, etc.), les bases de la protecció mediambiental, la legislació civil, les bases i coordinació de la planificació de l’activitat econòmica, etc. L’abast d’aquests àmbits competencials en relació a l’urbanisme va ser objecte de la sentència 61/1997 del Tribunal Constitucional, a partir de la qual la legislació estatal ha evitat legislar sobre determinacions urbanístiques que li són impròpies. El Ministerio de Fomento és l’òrgan de referència de l’administració de l’estat en temàtiques territorials i urbanístiques (específicament, en relació a les polítiques urbanes i de sòl) i també en matèria d’arquitectura i habitatge.
L’article 149 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (L 6/2006) reconeix àmplies competències exclusives en ordenació del territori i del paisatge, del litoral i urbanisme, el que li atorga l’exclusivitat (preservades les competències estatals abans esmentades) de la potestat legislativa i reglamentària. Resumidament, correspon a la Generalitat de Catalunya:
-
Definir el marc normatiu de l’urbanisme a Catalunya, mitjançant l’aprovació de lleis (Parlament de Catalunya) i reglaments (departament competent en matèria d’urbanisme i ordenació del territori)
-
Tramitar i aprovar el planejament territorial (general i parcials) i determinats plans urbanístics d’interès general
-
Aprovar definitivament determinats plans urbanístics desenvolupats per les administracions locals.
-
Exercir determinades competències executives (regim sancionador, disciplina urbanística) en supòsits regulats legalment.
Cal destacar, entre els organismes amb atribucions més rellevants adscrits al departament competent en matèria d’urbanisme (actualment, Departament de Territori i Sosteniblitat):
-
la Secretaria d’Habitat Urbà i Territori, amb funcions de desplegament de les polítiques i competències en matèria d’ordenació del territori, urbanisme i d’habitatge.
-
l’Institut Català del Sòl , entitat urbanística reconeguda legalment amb amplies competències (intervé com administració actuant de la Generalitat de Catalunya) en el desenvolupament d’actuacions urbanístiques impulsades des d’aquesta institució.
-
Les Comissions d’Urbanisme, òrgans col.legiats encarregats –entre d’altres- de l’aprovació definitiva de plans d’iniciativa local.
Els ens locals, d'acord amb l'article 84 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, tenen competències pròpies sobre l'ordenació i la gestió del territori, l'urbanisme i la disciplina urbanística, i sobre (…) la participació en la planificació en sòl municipal de l'habitatge de protecció oficial. També la legislació de règim local reconeix les competències pròpies del municipi en matèria d’”Urbanisme: planejament, gestió, execució i disciplina urbanística”.
En aquest context competencial, els ajuntaments exerceixen amplies competències urbanístiques en el seu territori, d’acord amb el que estableix la legislació urbanística catalana, sota el principi de subjecció al marc regulador (inclosos els planejaments vigents que incideixen en el seu territori) i sota l’empara de l’actuació (de caràcter informatiu, consultiu, gestor i resolutiu) de la Comissió Territorial d’Urbanisme que correspongui. Tenen competència reglamentària (a través de l’aprovació del planejament urbanístic i d’ordenances) i capacitat executiva en múltiples matèries.
Sintèticament, correspon als ajuntaments:
-
Portar a terme les actuacions urbanístiques que li correspon desenvolupar en aplicació dels planejaments o les disposicions legals preceptives
-
Adequar les regulacions pròpies (planejaments, ordenances, etc,.) a les noves disposicions d’aplicació
-
Tramitar i donar curs a les actuacions urbanístiques d’iniciativa privada
-
Exercir les competències pròpies en relació a la protecció de la legalitat urbanística i a l’incompliment del deure de conservació
-
Altres actuacions urbanístiques de caràcter potestatiu
Les referides competències es reparteixen entre el Plè corporatiu (aquelles de major abast o importància) i l’Alcalde/ssa (delegables, en determinats supòsits, en Junta de Govern o en algun dels seus membres). Tanmateix, en la seva capacitat d’autoorganització, els ens locals poden delegar competències urbanístiques en gerències d’urbanisme, ens instrumentals (organismes autònoms, societats mercantils públiques) o consorcis o mancomunitats (ten el marc de les limitacions legals vigents en relació a la seva creació i funcionament). Les comarques, a través dels Consells Comarcals, tenen reconegudes algunes competències, relatives a tramitació i aprovació de planejaments plurimunicipals.
Les Diputacions provincials, sense competències urbanístiques legalment reconegudes, col.laboren amb els municipis ens locals en la seva competència d’assistència jurídica, tècnica i econòmica.