X

Xemeneia de Can Batlló

La xemeneia de Can Batlló, obra dirigida per Guastavino, és una construcció excepcional.

Malgrat que la xemeneia octogonal era la que oferia menor resistència al vent, un requeriment que s’havia de tenir ben present a l’hora de construir una xemeneia de dimensions fins aleshores no conegudes a Barcelona, a Catalunya i a Espanya, Rafael Guastavino hi va optar seguint la tradició valenciana.

La seva altura excepcional era necessària perquè havia d’evacuar fums i gasos de l’imponent conjunt de màquines de vapor i calderes que proporcionaven l’energia mecànica a les naus de filats que van arribar als 1.000 CV de força. Un conjunt de grans i alts fumerals subterranis coberts amb volta i construïts, com la xemeneia, amb maó, recollien i facilitaven el transport del fum de la combustió del carbó que cremava a les 25 calderes distribuïdes per tot el recinte, fins a la xemeneia, per augmentar el rendiment de les màquines de vapor.

Es poden visitar els subterranis que comunicaven les calderes amb la filatura.

Galeria d’imatges
Visita 360º

X

Edifici del rellotge

La història del recinte de l’Escola Industrial, que ocupa gairebé 60.000 m² i quatre illes de l’Eixample, està lligada a Can Batlló, una de les primeres fàbriques cotoneres de Catalunya. Aquesta fàbrica fundada el 1870 va estar activa només sis anys per les grans turbulències socials que l’envoltaren (vagues, incendis i atemptats). L’edifici del Rellotge es va plantejar com un gran edifici en altura.

El 1902 el Foment del Treball va fer una proposta per crear una escola industrial a Barcelona. El 1904 es crea el Patronat de l’Escola Industrial format pel mateix Foment, l’Associació d’Enginyers Industrials, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona amb l’objectiu de modernitzar i enfortir la formació dels tècnics. El Patronat va adquirir el 1906 la fàbrica de Can Batlló i, arran del nomenament d’Enric Prat de la Riba com a president de la Diputació el 1908, es va decidir remodelar el recinte com a universitat per a l’ensenyament tècnic i professional.

El 1913 la Junta del Patronat de l’Escola Industrial va decidir que l’edifici del Rellotge (en aquell temps conegut com a edifici Gran) fos destinat a seu de les escoles d’enginyers i arquitectura. Lluís Planas i Calvet va ser l’encarregat del projecte de reforma de l’edifici. El resultat va ser un edifici funcional, però monumental amb grans aportacions, entre les quals cal destacar la sala noble.

Galeria d’imatges
Visita 360º

X

Paranimf

L’edifici del Paranimf està situat al recinte de l’Escola Industrial. Entre els carrers del Comte d’Urgell, de Rosselló, de Viladomat i de París, a l’esquerra de l’Eixample de Barcelona.

L’origen del recinte és la fàbrica del sector tèxtil dels germans Batlló que va funcionar entre 1869 i 1889. L’any 1906, el complex el Patronat de l’Escola Industrial va adquirir el recinte de la fàbrica del sector tèxtil dels germans Batlló; la titularitat del qual va passar a la Diputación Provincial de Barcelona. La Mancomunitat Catalana va tenir la perspectiva de crear-hi un centre general d’ensenyament tècnic.

Entre els anys 1926 i 1929 l’arquitecte provincial Joan Rubió i Bellver va estudiar diverses opcions per modificar la façana i entrada principal del carrer Comte d’Urgell. Rubió va mostrar el respecte per l’obra de Rafael Guastavino, i va imitar les textures de pedra i maó com la de l’edifici del Rellotge. El volum de l’entrada el va dissenyar amb una cúpula poligonal acabada amb superfícies còniques, que havia de ser la coberta del paranimf del conjunt universitari. Les obres de la façana i de l’entrada es van acabar, llevat de les del paranimf universitari que mai no es van completar del tot. Havia de ser l’espai més representatiu de l’activitat acadèmica del campus.

Noranta anys més tard la Diputació de Barcelona ha acabat les obres, amb la voluntat de recuperar l’espai i transformar-lo en un espai escènic polivalent, d’usos múltiples, al servei de la ciutat i del món local.

Galeria d’imatges
Visita 360º