Mòdul 2. El procés orientador

4. Orienta’t: la presa de decisions, els condicionants i els motors de la tria

La presa de decisions es pot fer en el moment en què l’autoconeixement i l’exploració de l’entorn ens transforma la informació en el coneixement necessari.

Els condicionants

Però hem de ser conscients que aquest entorn pot condicionar la tria i al mateix temps ser causa de desorientació, tal com s’ha indicat a la unitat anterior. És important poder identificar, i treballar si cal, aquests condicionants:

Familiars Les professions de la família (simpatia o antipatia)
Les expectatives dels pares (possibles pressions)
Psicològics/personals L’edat
El gènere
Les capacitats físiques
La personalitat
El nivell d’aspiracions de la persona
El grau de maduresa en el moment de la presa de decisions
Socials: l’entorn La moda i els estereotips
L’opinió de les amistats
Les professions pròpies de l’entorn on es viu
Econòmics La situació econòmica familiar
El lloc i el tipus de centre escollit
La durada dels estudis i el preu
La perspectiva de la professió: remuneració, atur…
Educatius El rendiment acadèmic: l’aprofitament dels estudis realitzats
Les opinions de l’entorn educatiu
Les condicions d’accés a certes professions (selectivitat, proves específiques…)


Els motors: la motivació i l’autoestima

Qualsevol moment de presa de decisions genera inquietud i estrès. La tria d’una opció implica necessàriament la renúncia a una altra, i sovint es viu amb nerviosisme.

Per aquest motiu, és necessari comptar amb motors que ens ajudin a fer aquest pas: l’autoconeixement real i la identificació dels condicionants ajuden a sentir-se empoderat, però és necessari activar-se i mantenir els principals motors:

  • La motivació neix d’experiències i expectatives sobre un fet i les emocions que hi associem. És un procés intern que s’ha de treballar i és el que fa que actuem proactivament per aconseguir una fita concreta.
  • L'autoestima és el sentiment subjectiu del propi jo que acompanya la valoració global que una persona fa d'ella mateixa. La capacitat d'autovalorar-nos es desenvolupa progressivament des de la infantesa. El concepte d'un mateix es forja al llarg de les dues primeres dècades de la vida d'una persona i està molt determinada per l’entorn. L'autoestima o estimació de la pròpia persona està estretament lligada a la satisfacció subjectiva i personal amb la vida en general. És causa i conseqüència de bones relacions afectives, que al seu torn aporten resiliència, la capacitat per resistir i superar agressions continuades.
Pujar