Mòdul 2. El procés orientador

És important mantenir una actitud flexible i oberta i plantejar diferents escenaris possibles que vagin més enllà dels habitualment coneguts i seguits.

Els contextos actuals ens fan tenir en compte dues variables clau en tota trajectòria formativa.

• No linealitat: no seguiment dels itineraris que el sistema educatiu proposa.
• Discontinuïtat: no seguiment de les temporalitats que el sistema educatiu proposa.

Aquestes dues variables s’han de veure com a oportunitats i com a font de trajectòries individualitzades; així aconseguirem respondre a les necessitats individuals en els processos d’orientació.

El sistema educatiu actual presenta els itineraris següents:

No parlem d’itineraris tancats i lineals sinó d’itineraris que permeten el pas entre les diferents opcions (les fletxes vermelles), ja sigui directament o a través de proves d’accés (marcades en blau).

Opcions d’itinerari segons el punt de partida:

Són l’alternativa per als joves majors de 16 anys i sense graduat d’ESO. Aquest tipus de formació permetrà a l’usuari incorporar-se al món professional amb uns coneixements tècnics aplicables a les responsabilitats assignades a la feina que haurà de desenvolupar.

Es realitza el CAM (curs d’accés a grau mitjà) i els cursos de preparació per a les proves d’accés a CFGM i CFGS.

Es tracta d’una formació professionalitzadora i essencialment pràctica que permet a l’alumnat especialitzar-se en un àmbit concret. Permetrà adquirir les competències tècniques específiques de la família professional o cicle formatiu escollit.

S’organitzen en cicles formatius de grau mitjà i de grau superior i s’agrupen per famílies professionals. Tots els cicles formatius inclouen la formació pràctica en empreses.

L’FP dual permet realitzar els estudis alternant la formació teòrica i pràctica al centre educatiu i a l’empresa. Un 33% de les hores es fan a l’empresa, amb una retribució econòmica i l’alta a la seguretat social.

Si es volen cursar ensenyaments esportius o artístics, cal tenir present que requereixen una prova d’accés específica. En el cas dels ensenyaments esportius, aquesta prova és obligatòria en tots els supòsits; en el cas dels ensenyaments artístics, si l’alumne accedeix a través del batxillerat artístic, no serà necessari que realitzi la prova.

Es tracta d’una formació de caràcter general que té per objectiu preparar l’alumnat per accedir a la formació superior. S’organitza en tres modalitats de coneixement: ciències i tecnologia; humanitats i ciències socials, i arts.

L’alumnat de batxillerat, independentment de la modalitat triada, cursarà una part comuna (matèries comunes) i una part diversificada (matèries comunes d’opció, matèries de modalitat, matèries específiques), i realitzarà un treball de recerca.

Altres possibilitats de cursar el batxillerat, diferent o complementari al sistema educatiu estatal, són el batxillerat internacional o el batxibac.

Els ensenyaments artístics superiors són equivalents als graus universitaris a tots els efectes. Existeixen 5 àmbits:

• Art dramàtic
• Conservació i restauració de béns culturals
• Dansa
• Disseny
• Música

Son ensenyaments no oficials i no regulats per llei, que culminen en l’expedició d’un títol o certificat propi del centre que ho imparteix. Poden ser de naturalesa i durada molt variable en funció del centre. Les dates d'inici d'aquests estudis és variable i, en general, el calendari no coincideix amb el de la formació reglada. S'imparteix tant en centres de titularitat pública com privada. Poden ser centres col·laboradors del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, acadèmies o altres entitats formatives.