Un organitzador psíquic correspon a un punt d’inflexió en el creixement o desenvolupament de la psique, a un període crític del desenvolupament que transforma l’evolució del psiquisme anterior.
El primer organitzador psíquic és el somriure.
-
Primera etapa de 0 a 3 mesos. Preobjectal o sense objecte. En aquesta etapa el nadó no pot distingir una informació provinent del món extern del seu propi cos; no la pot experimentar com a separada d’ell.
-
Etapa de 3 a 7 mesos. Objecte precursor. Comença amb el somriure. L’objecte precursor és el rostre humà. Se l’anomena precursor perquè el nen no reconeix el rostre determinat d’una persona, sinó que li criden l’atenció les figures, els contorns que ressalten del rostre, com són el nas, la boca, els ulls, etc. Ara el somriure és la primera manifestació activa, dirigida i intencional, i aquesta des d’ara té un paper molt important en la vida d’un nen.
El segon organitzador psíquic és l’angoixa davant l’estrany.
-
Etapa d’objecte real de 8 a 12 mesos. El plor davant d’estranys indica que el nen ja distingeix la persona cuidadora de les altres persones. Sap que la persona cuidadora és qui el cuida, el protegeix dels altres, li dona aliment i l’estima. I és per això que quan no hi ha la persona cuidadora sorgeix el temor, l’angoixa de perdre-la. En aquest segon organitzador, l’angoixa, el nen no només percep i reconeix persones, sinó també objectes inanimats.
El tercer organitzador psíquic és el no.
Amb la finalitat de protegir el nen, la persona cuidadora ha d’accedir a posar-li límits dient verbalment un no, i el nen ha d’obeir, encara que en un principi li sigui summament difícil. Aquesta negació significa la capacitat de judici, i per aconseguir l’acceptació d’aquest no, aprèn la imitació.
En el moment del naixement, hi ha un jo o no n’hi ha?
La tendència al zero, la idea que el nen neix com una taula rasa, està desapareixent. Treballs de diferents autors apunten que en el nadó coexisteixen funcionaments purament sensorials amb clares manifestacions d’existència d’un jo.
Llavors, com adquireix el nen el sentit de la identitat?
Margaret Mahler va establir un model teòric basat en tres fases:
-
Fase autista (0-1 mes). Durant les primeres setmanes de vida, aquesta és vegetativa, ocupada essencialment pel son i l’alimentació. L’atenció del bebè durant els primers mesos està dirigida cap a dins.
-
Fase simbiòtica (1-5 mesos). L’atenció del bebè va dirigida cap a fora, encara amb un estat de dependència absoluta de la persona cuidadora.
-
Fase de separació – individuació (5-36 mesos). La separació o individuació comprèn dos processos de desenvolupament que estan íntimament relacionats i que es donen al mateix temps.
-
La separació és el procés pel qual l’infant reconeix l’entitat psíquica de la persona cuidadora.
-
La individuació es una etapa primerenca de la identitat.
-
Recorda
L’infant passa d’un món fetal predominantment sensorial al relacional-comunicatiu.