D'escarrega't aquest arxiu per poder emplenar les taules que trobaràs a continuació:
En aquest punt es recolliran les dades bàsiques per conèixer l’esdeveniment. És important reflectir, des del primer moment:
El sistema de coordenades universal de Mercator és un sistema de posicionament sobre la superfície terrestre. És el sistema utilitzat en el Mapa de Protecció Civil de Catalunya: Mapa de Protecció Civil de Catalunya
S’han d’identificar clarament els responsables de TOTES les entitats implicades en l’organització de l’esdeveniment: titular, club col•laborador, empresa especialitzada subcontractada, etc. Caldria identificar tant els responsables últims (representant legal, càrrec de responsabilitat…) com els responsables operatius (persona amb responsabilitats concretes) que realment trobarem el dia de d’esdeveniment.
A més a més…
Si es tracta d’un recinte a l’aire lliure, cal afegir els responsables de la gestió d’aquest recinte. Aquesta identificació de responsables ha d’anar acompanyada de les dades de contacte i localització.
Si hi ha diverses activitats en paral•lel o es tracta d’un recinte multiús, el llistat de responsables s’haurà de fer per a cadascuna de les activitats.
A més de tenir present la normativa aplicable i els reglaments esportius, cal tenir en compte els aspectes següents:
Si l’activitat es realitza en un recinte tancat o dins d’un equipament, el titular de la instal•lació hauria de comprovar, abans d’autoritzar l’activitat a realitzar, que aquesta sigui compatible amb els usos contemplats a la llicència de la instal•lació.
Si l’activitat es desenvolupa a l’aire lliure en un espai obert, cal demanar els permisos següents, amb temps suficient, i per aquest ordre:
1. Participants
Totes les persones que participin en l’activitat esportiva han de disposar de la llicència esportiva corresponent o, en el seu defecte, l’organització ha de subscriure una pòlissa d’assegurances d’accidents personals, col•lectiva o individual, amb la cobertura que estableix l’article 152 del Decret 58/2010 a favor dels practicants que estiguin sota la seva organització. En el cas que les prestacions contractades en l’assegurança obligatòria no siguin suficients per fer front a les cobertures necessàries, l’entitat organitzadora en serà la responsable subsidiària.
Article 152, Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya
2. Col·laboradors i voluntaris
D’acord amb la Llei 25/2015 del 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l'associacionisme, una persona que realitzi tasques de voluntariat ha d’estar inscrita en una entitat sense ànim de lucre que especifiqui als seus estatuts que ofereix serveis de voluntariat. Els serveis de voluntariat han de formar part de projectes de voluntariat de llarg termini. Un esdeveniment esportiu puntual, que es realitza un dia a l’any, no es considera un projecte de voluntariat a llarg termini i, per tant, queda al marge de l’aplicació d’aquesta llei.
Tot i així, des del Servei de Promoció de l’Associacionisme i el Voluntariat (Departament de Benestar Social i Família, de la Generalitat de Catalunya) es recomana que una persona que vulgui col·laborar realitzant tasques de participació ciutadana en un esdeveniment esportiu de caràcter puntual disposi d’una assegurança d’accidents personals. Aquesta assegurança pot ser de l’entitat a la qual pertany en relació amb l’activitat esportiva o, en el seu defecte, pot ser subscrita per l’organització (de forma col·lectiva o individual). La cobertura de l’assegurança ha de ser la que estableix l’article 152 del Decret 58/2010 a favor dels col·laboradors de l’organització reconeguts per l’entitat titular de l’activitat.
Tanmateix, es recomana que les tasques que realitzin les persones voluntàries siguin de suport, que estiguin informades dels aspectes més rellevants de l’esdeveniment i que estiguin degudament identificades, entre altres aspectes.
Article 152, Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya
3. Responsabilitat civil de l'entitat organitzadora
Per tal de donar compliment a la disposició addicional segona del Decret 58/2010, l’organitzador ha de tenir contractada una pòlissa d’assegurances de responsabilitat civil que cobreixi el risc de l’activitat o competició esportiva davant de tercers amb uns capitals mínims de 600.000,00 euros per sinistre i de 150.000,00 euros per víctima. També es consideren tercers els propis esportistes participants i d’altres que hi intervinguin.
Article 152, Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya
Si l’organització utilitza estructures desmuntables, caldrà sol•licitar els certificats de solidesa corresponents al proveïdor.
Si l’esdeveniment es desenvolupa en zones d’influència d’altres activitats, com per exemple a menys de 50 metres d’una via de tren o dificultant l’accés a una autopista o a un restaurant, caldrà demanar permís també als gestors d’aquella infraestructura o titulars de la instal•lació afectada.
Determinades activitats complementàries poden requerir d’autoritzacions específiques, com ara per fer foc fora del casc urbà.
Caldrà també l’autorització administrativa prèvia del Servei Català de Trànsit si l’activitat transcorre per vies interurbanes o per aquelles amb incidència superior en la zona urbana. Els tràmits per aquesta autorització es poden trobar al web del Servei Català de Trànsit
És important conèixer a fons tant l’esdeveniment esportiu com les condicions en què es desenvoluparà.
En conseqüència, és necessari identificar i descriure amb detall tant l’activitat esportiva principal com les activitats complementàries que hi estan vinculades:
Les activitats complementàries vinculades són aquelles que tot i no ser l’objecte principal de la jornada es troben integrades dins de la mateixa. Són exemples d’activitats complementàries en proves esportives les botifarrades, els “mercats” de productes esportius, activitats per entretenir als infants…
Cal també identificar i descriure les activitats alienes a l’activitat principal però coincidents en espai i temps amb l’esdeveniment esportiu, i tenir en compte les possibles interferències. Cal contemplar, doncs, altres activitats (fires, concerts, cercaviles…) organitzades per tercers o per altres serveis municipals, com ara Cultura, Promoció econòmica, etc. És fàcil trobar casos d’activitats coincidents quan l’activitat esportiva s’integra dins el marc d’una festa major.
En el cas d’activitats en línia (en què els participants van d’un punt a l’altre de l’espai, per exemple una cursa) o amb espais clarament diferenciats (esdeveniment amb diferents punts d’activitat, com per exemple una trobada esportiva en una zona esportiva amb diferents equipaments), es recomana omplir també la taula següent:
En el cas d’activitats en un únic espai no es considera necessari entrar a detallar la distribució exacta per zones amb coordenades UTM.
Cal preveure en aquest apartat el perfil i quantitat de persones que poden trobar-se a l’espai de l’activitat en un moment donat. Això inclou tant participants com públic i membres de l’organització. És important identificar tant l’assistència del que s’anomena “població crítica” (els col•lectius més vulnerables: infants i gent gran), com de col•lectius que poden implicar un risc (com per exemple persones begudes), i alhora, tenir en compte la possible massificació en un moment donat en un espai concret.
Quan parlem d'assistents, ens referim a les persones de tots els col•lectius que poden estar presents, en un moment donat, al recinte, espai o instal•lació on es desenvolupa l’activitat.
En aquest sentit, caldria també disposar de la informació de detall de totes les entitats (col•laboradores o participants) relacionades amb l’esdeveniment, no només de les implicades en la seva organització.
Pel que fa als horaris de presència de cada col•lectiu, cal identificar clarament els punts i horaris de màxima concentració d’assistents i/o de participants, de manera puntual o al llarg de les activitats(especialment per activitats de llarg recorregut).
Més enllà de les qüestions plantejades fins ara, cal tenir en compte també altres aspectes addicionals relacionats amb la seguretat de l’esdeveniment esportiu::
…la dificultat d’accés per als mitjans d’emergència
…l’acumulació de públic i/o de participants
…riscos evidents o espais complicats en cas d’evacuació, per exemple
…problemes de comunicació (com ara problemes de cobertura de mòbil, zones fosques de ràdio, absència de megafonia…)
…riscos en activitats complementàries, com ara presència de foc
La identificació i avaluació dels riscos pretén respondre a la pregunta següent:
“Què pot passar durant l'esdeveniment?”
…tenint en compte tant els riscos inherents a l'activitat com els riscos lligats al lloc de realització de la prova i el seu entorn
És necessari conèixer quines situacions de risc o d’emergència s’han produït en el passat, ja sigui en altres edicions de la pròpia activitat, en activitats similars en altres llocs o als municipis i espais o recintes on es desenvoluparà l’activitat. Es proposen diverses vies per fer recerca històrica:
Els riscos interns són aquells propis de l’activitat esportiva, inherents a la seva realització i a les activitats vinculades. Es contemplen tres tipologies:
1. Riscos generals, que són els més habituals per a la majoria d’esdeveniments esportius, i relacionats amb la presència de públic i amb la mateixa pràctica esportiva en general
2. Riscos específics, propis d’aquell esdeveniment o d’aquella modalitat esportiva en concret, com ara els lligats a esports de motor o esports d’aventura, entre d'altres.
3. Riscos a les activitats vinculades, com la restauració, botifarrades o actes amb foc. Es consideren també activitats vinculades el muntatge i desmuntatge d’instal•lacions necessàries per a l'activitat (carpes, tarimes o arcs inflables, per exemple).
Per a cada risc, cal assenyalar la zona de l’activitat on es pot donar aquell risc i quines mesures preventives cal dur a terme. A tall d’exemple:
També cal valorar els riscos que, tot i tenir el seu origen fora de l’esdeveniment esportiu, poden generar una emergència que arribi a afectar-lo i fins i tot pugui posar en perill els assistents.
Es podria dir que són aquells riscos associats al fet de realitzar l'esdeveniment en aquell lloc o emplaçament on està previst realitzar-lo i no en un altre.
Aspectes a considerar:
Es recomana reflectir els riscos externs en una taula com la següent:
És fàcil trobar esdeveniments esportius amb activitats coincidents quan aquestes es fan en el marc d’una festa major i, simultàniament, es fan concerts, espectacles i actes esportius. En els casos d’esdeveniments esportius amb presència d’activitats alienes a la pròpiament esportiva però que siguin coincidents, es recomana completar el quadre anterior amb la taula següent.
Els apartats següents ens permetran conèixer de quins recursos materials i humans es disposa per a la realització de l’esdeveniment d’una manera segura, i per fer front a una emergència.
El dimensionament dels mitjans i recursos necessaris per a un esdeveniment esportiu varien en funció de la modalitat esportiva, de l’espai on es desenvolupi, de la tipologia dels participants i de l’anàlisi històrica d’accidents en edicions anteriors o en esdeveniments similars.
A continuació, s'enumeren diverses normes de referència per al dimensionament dels mitjans i recursos:
Altres consideracions:
Exemple 1. Evacuació zona/espai
“Atenció, si us plau: per motius tècnics / degut a un accident cal evacuar aquesta zona / aquest espai. No cal córrer. Mantingueu la calma. Dirigiu-vos a les zones confrontants. Utilitzeu les vies d’evacuació i seguiu les indicacions del personal de l’organització. Fins a nou avís queda prohibit l’accés a aquesta zona / aquest espai. Gràcies.”
Exemple 2. Evacuació tram
“Atenció, si us plau: per motius tècnics / per un accident cal evacuar aquest tram. No cal córrer. Mantingueu la calma i seguiu les indicacions del personal de l’organització. Utilitzeu les vies d’evacuació i dirigiu-vos al punt de reunió d’aquest tram / al control més proper / a l’avituallament més proper. Fins a nou avís queda prohibit l’accés a aquesta zona / aquest tram. Gràcies.”
Exemple 3. Confinament
“Atenció, si us plau: per motius aliens al desenvolupament de les activitats i per la vostra seguretat, cal que us desplaceu a l’interior dels edificis propers. Repetim: cal que us desplaceu a l’interior dels edificis propers. No cal córrer. Mantingueu la calma i seguiu les indicacions del nostre personal. Gràcies.”
Cal inventariar els mitjans materials disponibles i avaluar-ne les possibles mancances en relació amb les referències normatives generals (protecció civil o normativa d'espectacles, per exemple) i específiques (normatives sectorials o reglament federatius).
Complementàriament, és recomanable inventariar els desfibril•ladors automàtics (DEA) disponibles al llarg del recorregut o a l’entorn immediat de l’activitat, i assegurar-ne l’accessibilitat i disponibilitat durant l’esdeveniment.
És imprescindible disposar d’un llistat detallat de tot el personal implicat a l’organització, per tal d’optimitzar l’assignació de funcions o de responsabilitats en cas d’emergència.
Seria interessant, en conseqüència, disposar de la formació i/o professió del voluntariat que col•labora amb l’organització, per poder quantificar el nombre de persones amb formació de primers auxilis o similar, i de primera intervenció, seguretat o similar, si és el cas.
És necessari concretar les persones amb responsabilitats en cas d’emergència. Ara bé, cal assignar les funcions tenint en compte que sovint no es disposarà d’equips especialitzats i funcions exclusives, sinó que els membres de l’organització hauran de poder fer diferents funcions segons el tipus i la ubicació de l’accident o l’emergència.
Per exemple: el personal d’un control de pas d’una cursa de muntanya pot ser que hagi de fer una primera intervenció (actuació davant emergència), uns primers auxilis, o evacuar (allunyar) tots els participants aigües avall del recorregut, segons el cas.
Caldrà valorar, segons les característiques de l’activitat i els antecedents sinistrals en altres edicions o en activitats similars, si és convenient ampliar aquest esquema bàsic amb altres equips específics i diferenciats, com ara equips de primera intervenció o equips d’evacuació i confinament.
En qualsevol cas, cal dimensionar i distribuir aquests equips per assegurar-ne l’accés en un temps de resposta adequat a totes les zones o trams de l’activitat.
Per aconseguir l’aplicació dels criteris, protocols i mesures de seguretat reflectits en aquest document cal que els membres de l’organització els coneguin i, al mateix temps, que hagin adquirit les competències personals necessàries per posar-les en pràctica.
És responsabilitat de l’organització formar els seus efectius en relació a l’esdeveniment: característiques, riscos, criteris d’actuació i protocols, entre d'altres.
Aquesta formació l’han de donar els autors de l’EBSAU, i el col•lectiu a formar són tots els membres de les entitats implicades, en dos nivells:
En canvi, en casos d’activitats puntuals, la formació específica en seguretat (primera intervenció, primers auxilis…), que ha de tenir el personal, l’ha d’haver adquirit amb anterioritat a la seva participació en l’organització de l’activitat. De fet, caldria conèixer i aprofitar la formació o professió dels col•laboradors de l’organització, o seleccionar aquestes persones en funció de la formació rebuda entre dues edicions de l’esdeveniment.
Els responsables de l’organització assignaran els rols en cas d’emergència segons la formació de les persones col•laboradores.
En paral•lel, caldrà donar una certa informació als participants, mitjançant, per exemple:
Segons les característiques de l’esdeveniment, pot ser necessari disposar d'informació personal rellevant en cas d’accident, tant dels participants com dels membres de l’organització, com ara: nom, DNI, grup sanguini, al•lèrgies, malalties cròniques, persones a avisar (telèfons AA)….
Es recomana que els participants duguin de manera visible alguna mena d’identificació (alfanumèrica, xip, codi QR, etc) que inclogui aquestes dades. En qualsevol cas, caldrà garantir el compliment de la Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal (Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre).
En qualsevol cas, cal que tothom pugui comunicar un accident o emergència i sàpiga què fer en un primer moment.
Es recomana completar aquestes accions formatives i informatives amb una sessió específica de coordinació amb els serveis d’emergència externs: Policia local, Bombers, Mossos d’esquadra o Protecció civil, per exemple.