A la secció anterior hem parlat de tot el que cal preparar, organitzar i planificar mesos o setmanes abans de l’esdeveniment esportiu objecte d’estudi. En aquest capítol es tracta de definir les comprovacions que cal fer els darrers dies i hores abans de l’inici de l’activitat, i com procedir davant d’imprevistos que es puguin produir un cop iniciada, mitjançant protocols, fitxes i quadres de suport a la decisió.
Per garantir que l’esdeveniment s’iniciï amb les màximes garanties, i al mateix temps es pugui actuar de manera adient en cas d’emergència es recomana contemplar les situacions següents:
Aquestes tres situacions es corresponen amb els tres apartats d’aquesta secció.
Abans de l’inici de l’activitat esportiva cal assegurar que tot és a punt i això implica dur a terme una sèrie d’activitats i de comprovacions de darrera hora que cal planificar. En aquest sentit, es recomana:
Hores abans de l'inici de l'activitat, es realitzaran les tasques següents:
A continuació es comenten diverses d’aquestes tasques:
Cal assegurar que l’activitat només es realitzarà quan es reuneixin les condicions de seguretat necessàries, prèviament definides, tant des del punt de vista personal de cada participant com des del punt de vista organitzatiu. Això implica:
Es recomana fer una taula amb els criteris de suspensió i de cancel•lació en funció de situacions de risc internes i externes, i que contempli també les mesures a aplicar, similar a la que es pot trobar a continuació:
En el cas que es produeixi una situació de risc o d’emergència que pugui afectar l’activitat esportiva i/o les activitats vinculades, cal saber com ha d’actuar cadascun dels membres de l’organització i com protegir els assistents:
Per a cada zona del recorregut, cal definir els interlocutors que es comunicaran amb el Centre de control en cas d’emergència. Caldrà establir:
Qui avisa? (Detecció de l'alarma)
Qui avisa la resta? (Transmissió de l'alarma)
Com a norma general, seran els membres de l’organització propers al lloc afectat els que detectaran la situació de risc o d’emergència, i el Cap de TRAM corresponent qui n’informarà el Centre de control (si no ho fan els controls directament).
En canvi, serà el Centre de control qui s’encarregarà d’avisar el Cap d’emergència, els altres responsables de tram no afectats, i la resta de l’organització.
Si l’avís entra directament al Centre de control, com per exemple per avís directe d’un participant, o bé en cas d’activació d’un pla de protecció civil, serà el Centre de control qui n’informarà al el Cap d’emergència i a tota la resta de l’organització.
Esquema d'avisos inicials en cas d'emergència interna en un esdeveniment esportiu
Font: elaboració pròpia
Davant els casos d’emergència interna, s’ha de concretar qui fa què a la zona afectada, pel que fa a la intervenció inicial.
Les accions susceptibles de realitzar poden ser:
Davant una emergència interna, habitualment es recomana l’allunyament inicial de totes les persones que es trobin al lloc de l’emergència. Aquesta tasca l’executaran els membres de l’equip de suport que es trobin a la zona directament afectada.
Posteriorment, i amb el vist-i-plau del cap d’emergència, es procedirà a:
Cal concretar qui realitza l’evacuació a cada espai, les vies d’evacuació i, si s’escau, el punt de reunió.
Davant fenòmens meteorològics adversos o altres emergències externes es recomana a la població tancar-se en un lloc protegit.
Cal inventariar quins llocs propers a l’activitat poden servir per al confinament o, si més no, com aixopluc de públic i participants, i mirar d’assignar-los per espais, trams o zones de l’activitat.
Convé diferenciar entre aixopluc i confinament.
El confinament es dóna quan se satisfan les condicions següents:
Font: Institut de Seguretat Pública de Catalunya, amb la col•laboració de la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya. Per a més informació, podeu consultar: Capacitació per a la planificació de l'autoprotecció en l'àmbit local
Caldria també tenir clar qui són els responsables/gestors d'aquests espais i com contactar amb ells durant l’activitat.
Quan arribin els serveis d’emergència externs, han de tenir un interlocutor clar i definit, normalment el Cap d’emergència o altre responsable de l’organització que ell designi.
La informació a transmetre és, principalment:
Caldria, també, inventariar els punts de trobada predefinits amb els serveis d’emergència, sobretot en activitats en línia o disseminades, incloent els possibles punts de transferència de ferits entre el servei sanitari preventiu de l'esdeveniment i el SEM, si és el cas.