Estratègies espanyoles
L’Agenda Urbana Espanyola
L' Agenda Urbana Espanyola (AUE), considerada pel Consell de Ministres de febrer de 2019, és un document estratègic, sense caràcter normatiu, i per tant d'adhesió voluntària, que, de conformitat amb els criteris establerts per l'Agenda 2030, la nova Agenda Urbana de les Nacions Unides i l'Agenda Urbana de la Unió Europea, persegueix l'assoliment de la sostenibilitat en les polítiques de desenvolupament urbà, en base, principalment, a l’ODS 11.
L’Agenda Urbana espanyola estableix 10 objectius estratègics, 30 objectius específics i 291 línies d’actuació adaptables a tots els pobles i ciutats amb independència de la seva població, sota els prismes de sostenibilitat econòmica, social i medi ambiental. Aquest instrument pretén oferir el marc i les eines perquè les administracions públiques que així ho desitgin, i en base a les seves respectives competències, puguin elaborar els seus corresponents Plans d’Acció.
Els Plans d’Acció són eines estratègiques necessàries per a poder abordar projectes amb Fons Europeus, independentment del tipus d’administració pública de la que es tracti i de la seva dimensió.
Diverses administracions han elaborat els seus Plans d’Acció, com la pròpia Administració General del’Estat, diferents ajuntaments i diputacions provincials.
L’ERESEE 2020 i el PNIEC 2021-2030
En aquest context es revisa l’ "Estratègia a llarg termini per a la Rehabilitació Energètica en el sector de l'edificació a Espanya en desenvolupament de l’article 4 de la Directiva d'Eficiència Energètica de 2012/27/UE “(2014), ERESEE 2020, per intervenir en el parc residencial sota criteris d’eficiència energètica i sostenibilitat. Aquest document és l’eina que conté la informació a nivell d’Estat espanyol de la situació del parc, els objectius a assolir, la inversió necessària i les condicions per traçar un full de ruta que contempli aquesta qüestió.
Complementàriament, el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) 2021-2030 , defineix els objectius de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, de penetració d'energies renovables i d'eficiència energètica. Determina les línies d'actuació i la ruta que, segons els models utilitzats, és la més adequada i eficient, maximitzant les oportunitats i beneficis per a l'economia, l'ocupació, la salut i el medi ambient; minimitzant els costos i respectant les necessitats d'adequació als sectors més intensius en CO2. Aquest document planteja la reducció de, com a mínim, un 90% de les emissions brutes totals de gasos d'efecte hivernacle (GEH) respecte a 1990 per al 2050. A més a més, persegueix aconseguir per a aquesta data un sistema elèctric 100% renovable.