Estratègies europees
Agenda Urbana de la Unió Europea (UAEU)
L'Agenda Urbana de la Unió Europea va estar aprovada al maig de 2016, mitjançant el Pacte d’Amsterdam, i té entre els seus objectius contribuir a la implementació de l’Agenda 2030, en especial l’ODS 11, i de la Nova Agenda Urbana.
Estableix 14 àrees temàtiques prioritàries, sobre les quals s’estan implementant plans d’acció. Aquestes àrees fan referència a àmbits com l’habitatge, la regeneració urbana o la transició energètica.
La Declaració de Bucarest, la Nova Carta de Leipzig i l'Acord de Ljubljana
Posteriorment, la Declaració de Bucarest(Juny de 2019) va acordar donar suport a la implementació i continuació de l'Agenda Urbana de la UE, i va reconèixer l’important paper dels Governs Locals per assolir els objectius de l'Agenda 2030, la Nova Agenda Urbana i l’Acord de París COP21.
Així mateix, el 30 de novembre de 2020, es va aprovar la Nova Carta de Leipzig 2020, que promou la idea de les polítiques urbanes per al bé comú, destacant el "poder transformador de les ciutats" per respondre als reptes que han d'afrontar les ciutats des de 3 dimensions: la Dimensió Social, la Dimensió Ambiental i la Dimensió Econòmica. A més a més, inclou una quarta dimensió intersectorial, que és la Digitalització.
El 26 de novembre de 2021, a la reunió informal de ministres europeus responsables d'assumptes urbans, es va adoptar l'Acord de Ljubljana. Basat en el Pacte d'Amsterdam de 2016, aquest document estratègic constitueix un compromís renovat amb l'Agenda Urbana de la UE i el seu enfocament característic: cooperació multinivell i intergovernamental per afrontar els reptes urbans.
L'Acord de Ljubljana presenta un nou programa de treball plurianual i quatre nous temes prioritaris per a l'agenda urbana de la UE (Ciutats d'Igualtat, Alimentació, Ciutats Verdes, Turisme sostenible) , que s’afegeixen als 14 que hi havia fins ara. Tots són el resultat d'un procés participatiu d'un any que ha implicat múltiples ciutats, països i parts interessades, amb un veritable esperit de l'Agenda Urbana. Cal destacar també, la iniciativa per implicar més les ciutats petites i mitjanes en la cooperació i en els processos d'elaboració de polítiques, juntament amb les grans ciutats.
El Pacte Verd Europeu i l’Onada de Renovacions
A finals de 2019, es va presentar el Pacte Verd Europeu (European Green Deal) com el full de ruta per fer sostenible l’economia de la Unió Europea. El document presenta la renovació d’edificis, tant públics com privats, com una mesura essencial per impulsar l’eficiència energètica. Considera que els percentatges actuals de renovació d’edificis públics i privats, s’haurien de, com a mínim, doblar. A més a més de l’eficiència energètica, destaca l’economia circular, la protecció contra el canvi climàtic i la digitalització dels edificis.
Per a impulsar la renovació dels edificis i en el marc del Pacte Verd, la Comissió Europea va aprovar l’estratègia sobre l’Onada de renovacions (RenovationWave) , que té per objecte millorar l’eficiència energètica dels edificis, reduir la pobresa energètica i doblar la taxa de renovació en els propers 10 anys. Conjuntament amb l’Estratègia sobre l’Onada de Renovacions, la Comissió Europea va publicar una “Recomanació per als estats membres sobre la pobresa energètica”.
En aquest context, prenen especial importància les actuacions en les que es canvia el focus d’atenció de l’edifici, a la illa, al districte o barri, com per exemple en el cas de les comunitats energètiques, els eco-districts o Districtes Energètics Positius (PositiveEnergyDistricts (PED)) , i les operacions que afavoreixen l’ús sostenible del sòl a través del reciclatge urbà.
Finalment, cal tenir present que totes aquestes iniciatives no només pretenen que els edificis existents siguin més eficients energèticament i climàticament neutres sinó que també poden desencadenar una transformació a gran escala de les nostres ciutats i del nostre entorn urbà.