MÒDUL 1. LA GESTIÓ ECONÒMICA DEL SERVEI D'ESCOLA BRESSOL

En aquest mòdul analitzem el sistema de finançament de les escoles bressol i la seva evolució, les causes del desajust i les noves formes de gestió econòmica del servei per garantir-ne la viabilitat i permanència en el temps.

El nou context econòmic i legislatiu local als serveis educatius

El finançament del servei d'escola bressol. Motius i conseqüències del desajust

Fa molts anys que el món local considera prioritari desenvolupar una oferta de serveis educatius per als infants de 0 a 3 anys i les seves famílies que respongui a les demandes ciutadanes. De fet, a la província de Barcelona, el mapa actual d’escoles bressol s’ha consolidat gràcies al compromís dels ajuntaments d’assumir una responsabilitat major en la gestió de l’educació infantil. Com a conseqüència d’això, s’ha desenvolupat una extensa xarxa d’escoles bressol de titularitat municipal que assegura una gestió de proximitat d’aquest servei.

Els estudis de costos serveixen per a:

  • La fixació de taxes o preus públics.
  • L’elaboració dels pressupostos municipals i de gestió dels centres d’infants de 0 a 3 anys.
  • L’elaboració dels pressupostos base per a la contractació de la gestió educativa, de menjador i d’altres serveis.
  • El disseny de polítiques públiques amb la finalitat de garantir l’equitat i l’accessibilitat en els primers nivells educatius dels infants i les seves famílies.

El context legislatiu local als serveis educatius

En l’àmbit del marc legislatiu local als serveis educatius trobem:

  • La Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL), modificada per la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL)
  • La Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya, derogada pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya

Aquestes lleis estableixen el marc normatiu de l’organització i les competències de les entitats locals, i preveuen la possibilitat que els governs de les comunitats autònomes deleguin competències en els ajuntaments. Entre les competències delegades s’inclouen la creació, el manteniment i la gestió de les escoles infantils públiques de primer cicle d’educació infantil.

A més, aquesta normativa atribueix als ajuntaments l’obligació de participar en el copagament del servei educatiu municipal, mitjançant l’establiment de taxes o preus públics fixats per l’ordenança municipal.

Abans de la darrera reforma, l’LRBRL habilitava els municipis a fer activitats complementàries per «promoure activitats i prestar els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i aspiracions de la comunitat veïnal». Aquest precepte (anomenat habitualment clàusula general de competència) va permetre aprofundir en la intervenció educativa dels municipis més enllà de les competències pròpies i les delegades. Es tractava d’intervenir en àmbits que, tot i no ser de competència explícita dels municipis, els ajuntaments consideraven de la seva incumbència i estaven interessats a intervenir-hi.

Aquesta aposta municipal pren força sobretot a partir de l’aprovació de la Llei 5/2004, de 9 de juliol, de creació de llars d’infants de qualitat, i del desplegament del mapa escolar de places públiques de llars d’infants, que es va elaborar amb l’impuls de la Generalitat de Catalunya, el món local i la participació de diferents agents de la comunitat educativa.

La Llei 5/2004 estableix que les llars d’infants de la Generalitat i les de les administracions locals constitueixen la xarxa de llars d’infants de titularitat pública de Catalunya i que la Generalitat, en coordinació i col·laboració amb els ajuntaments, ha d’impulsar el desenvolupament d’aquesta xarxa per tal d’assegurar una oferta suficient per a la població menor de 3 anys.

El Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres, i l’ estructura i el funcionament dels centres educatius de 0 a 3 anys condicionen i molt la gestió econòmica i administrativa d’aquests centres.

La dualitat en la gestió del servei públic municipal en la seva forma de provisió —gestió directa o indirecta— comporta que l’activitat de control de la gestió econòmica d’aquests centres estigui sempre en el nucli de les decisions públiques municipals. L’elaboració dels contractes de gestió de les escoles bressol segons les especificacions de les lleis de contractació pública d’àmbit nacional i europeu (la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, la Directiva 2014/24/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública, i l’article 1.4 de la Directiva 2014/23/UE, de 26 de febrer de 2014, relativa a l’adjudicació de contractes de concessió) comporta un major nivell de càlculs econòmics i de gestió d’aquests serveis.

A més de la davallada de recursos públics locals per la crisi econòmica que va viure el país a partir de l’any 2009, en el cas de les escoles bressol es va afegir el fet que el 2013 la Generalitat es va desvincular del servei i va deixar de finançar els ajuntaments que el prestaven.

A aquesta sobtada crisi de finançament, s’hi afegeix, només un parell d’anys després, una crisi de demanda important causada per:

  • La davallada del nombre de naixements planificats familiarment per l’impacte de la crisi.
  • El moviment migratori invers i la marxa consegüent de nadons en poblacions d’alta fertilitat.
  • El fort descens del nombre de dones en edat fèrtil.

Tot això genera un problema afegit: malgrat la caiguda dels ingressos municipals procedents de taxes o preus públics que aportaven els usuaris i el no finançament de les escoles bressol per part de la Generalitat, les escoles bressol han mantingut el seu nivell d’activitat i, per tant, el seu cost, cosa que genera un desequilibri en els pressupostos municipals.

Sense més informació econòmica i de gestió que la que ofereix el pressupost i la comptabilitat municipal no es pot afrontar una reestructuració ràpida i eficient dels serveis. Especialment, és complicat en els serveis amb fortes rigideses normatives, que comporten uns costos fixos (ràtios d’educadors i educadores, manteniment d’escoles amb servei de cuina pròpia, etc.), sense tenir en compte el nombre d’usuaris, que és extraordinàriament elevat.

El fet que la gran majoria d’ajuntaments no disposin d’estructures gestores adequades per al servei ni d’informació econòmica bàsica per a la presa de decisions organitzatives i de gestió, va fer que l’única alternativa possible a la manca de finançament fos la «retallada lineal» del servei.

Sortosament, les activitats de la Diputació de Barcelona, en crear sistemes de seguiment educatiu i de gestió econòmica, van posar a l’abast dels serveis municipals eines per poder calcular i analitzar l’estructura econòmica d’aquests centres.

Des del seu inici, l’any 2003, la Diputació dissenya metodologies de càlcul, eines i recursos tècnics per afrontar tots els canvis que s’han produït en aquests centres.

Activitat

Reflexió

  • Recordes com era el servei d’escoles bressol al teu ajuntament l'any 2010?
  • Quantes escoles hi havia? Quants grups? Quantes places vacants?
  • Com és avui aquest servei? Quantes escoles hi ha? Quants grups? Quantes places vacants?
  • De quin nivell d'informació disposes en el teu lloc de treball sobre el funcionament econòmic i financer de l'escola bressol?
    • Qui te la proporciona?
    • Amb quina periodicitat l’obtens?
    • Què consideres que necessitaries saber per millorar la gestió econòmica d’aquest servei?
    • Amb qui creus que hauries de compartir aquesta informació?
  • Si haguessis disposat de més informació econòmica del servei, creus que hauries pogut prendre altres decisions?

Trobaràs una proposta de resolució al final d’aquest mòdul.

Nous canvis normatius: impacte al servei d'escoles bressol

L'aprovació de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL) determina per als serveis educatius locals unes noves i més restrictives normes de joc. La nova normativa posa en dubte la possibilitat real de què els ens locals prestin serveis públics educatius i, sembla que expressament, ignora per complet ––almenys a l'hora de definir el nom i codi de programes pressupostaris i de definir competències— que la majoria d'escoles bressol són gestionades a nivell local.

La “duresa” en què la nova normativa delimita quins són els serveis de competència municipal, i per tant, quins no ho són, només pot ser rebatuda en termes de viabilitat econòmica. S’estableix que els ajuntaments es limitaran a prestar aquells serveis pels quals tinguin atorgada la competència, i únicament podran prestar-ne d’altres quan el municipi acrediti una situació econòmica i financera sanejada i, a l’hora, demostri que la prestació dels serveis es realitza de forma tant o més eficient que en entitats supramunicipals.

Amb la LRSAL en vigor, la viabilitat econòmica, degudament acreditada, dels serveis educatius, com les escoles bressol, passa a ser un aspecte clau per a la prestació dels serveis a nivell local.

En aquest nou escenari és evident que s'han d'abordar simultàniament i complementàriament dues qüestions:

  • Quines són les polítiques educatives locals, com es concreten i quines són les línies vermelles de la magnitud i la qualitat del servei que es vol prestar.
  • Com es defineix un model de costos que permeti avaluar el grau d'eficiència del nostre servei i com s'analitzen les possibilitats reals de viabilització, en el qual s'informa del volum de finançament que necessàriament ha d'aportar l'ens autonòmic o supramunicipal corresponent per a garantir-ne la prestació.

Així doncs, a l'evident necessitat d’establir un sistema de gestió i control de costos per fer a front a la profunda crisi de finançament, si volem mantenir l'impacte social i la qualitat del servei d’escoles bressol, se'ns afegeix ara l'exigència legal de fer-ho en els termes que preveu la LRSAL.

Per a poder garantir la pervivència del servei d'escoles bressol municipal, és necessari disposar d'un sistema de control dels costos i dels resultats en temps real, que posi en evidència els desajustos o les ineficiències en el servei, de manera que el gestor pugui prendre les mesures correctores amb el temps suficient.

La gestió de costos orientada al resultat

El concepte de GPCOR

Si es vol mantenir el servei d'escoles bressol en l'àmbit municipal, garantint a l'hora qualitat i viabilitat, cal implantar un nou model de gestió. Així serà possible donar una resposta a una demanda social de proximitat de les famílies, que solament augmentarà en els propers anys.

Cal garantir alhora qualitat i viabilitat. No té sentit buscar una qualitat que no podem mantenir i, menys encara, la viabilitat d'un servei sense qualitat. Per això, necessitem controlar i, sobretot, gestionar viabilitat i qualitat, cost i resultat.

Aquesta doble concepció gestora, l'orientació simultània al cot i al resultat, és la que ens pot donar la clau per a assolir la eficiència que tant necessiten els serveis municipals d'escoles bressol en aquesta època de pocs recursos i alta demanda social.

Per a fer-ho a possible cal disposar d'un sistema pràctic de càlcul de costos que proporcioni informació continua i que ens permeti prendre decisions en temps real.

Per a construir un sistema de càlcul de costos hem de definir de manera clara i inequívoca:

  • Quins serveis prestem: definició de serveis unitaris
  • Quins són els usuaris de cadascun dels serveis unitaris
  • Què és cost: quins conceptes s'inclouen en cada tipus de servei unitari
  • Com quantifiquem aquest cost i quin mètode apliquem

Gestionar els costos implica conèixer els costos unitaris dels serveis que prestem per a prendre les decisions que en millorin la gestió. Aquestes decisions s'han de prendre essencialment a partir de la comparació amb:

  • Altres organitzacions (altes unitats de territori o població): escoles bressol d'altres municipis o territoris.
  • Altres escoles del nostre municipi (bressol, de música, de primària…).
  • Nosaltres mateixos: la nostra escola en anys anteriors, enfrontant els costos i els resultats cronològicament.

Els costos per unitat de servei

Cal que passem de considerar el cost d'un servei municipal com una macromagnitud única que es comporta de manera singular i independent a la nostra gestió, fora de l'abast del nostre control i de les nostres decisions, a considerar-lo un component més de la nostra gestió, susceptible de ser analitzat i modificat.

Per això, el primer que cal és conèixer el cost dels productes o serveis concrets que oferim als ciutadans o als usuaris (“els serveis”). És a dir, conèixer el cost del que produïm i oferim diàriament a les famílies, les quals ho identifiquen com a “servei”. Això implica delimitar i conèixer perfectament els serveis i costos unitaris de l'activitat de la nostra escola. A partir d'aquests serveis i costos unitaris podrem prendre decisions gestores concretes per a dimensionar i adequar l'oferta, i millorar-ne la qualitat i l'eficiència. Això no ho podem fer sobre serveis i costos genèrics.

Per a conèixer els costos unitaris i que aquesta informació sigui realment útil per a la presa de decisions gestores, és essencial que hi hagi una bona identificació i delimitació dels serveis que prestem. Hem de ser capaços de definir quins són els serveis unitaris que prestem.

La gestió per costos orientada al resultat pretén optimitzar recursos en la prestació dels serveis, millorant-ne l'eficiència per mitjà de l'anàlisi d'alternatives de gestió i funcionament, i l'eliminació de despeses que no aporten valor. Així s'evita, en la mesura que es pugui, que aquesta reducció de recursos es converteixi en reduccions de serveis o de la seva qualitat.

Pel que fa als costos unitaris, és evident que:

  • Com més baix sigui qualsevol cost en relació amb un període anterior, millor…
  • Com més competitiu sigui en relació amb altres municipis o organitzacions, millor…

Però també és evident que tot això solament valdrà si la qualitat tècnica i el resultat percebut pel ciutadà millora o, si més no, no empitjora.

Així doncs, l'ajustament de costos unitaris en els serveis locals, cal fer-lo mantenint l'orientació al resultat sota la perspectiva tècnica (que defineix el responsable del servei) i ciutadana (que defineixen les famílies).

D'acord amb aquest nou sistema de gestió, l'avaluació del resultat, tant des de la perspectiva tècnica (indicadors de procés, d'activitats) com des de la dels usuaris (satisfacció), haurem de completar-la amb una avaluació de costos en la qual haurem de ser capaços de determinar:

  • Els costos unitaris (per servei, per usuari)
  • Els costos fixos i variables de la nostra activitat
  • Els dèficits unitaris per servei

Amb l'anàlisi específic de costos d'un servei municipal d'escoles bressol, hem de ser capaços de respondre a preguntes com les següents:

  • Quan costa una hora del grup 0-1?
  • Quin preu hem d’establir al servei de menjador si volem recuperar un determinat percentatge del cost?
  • Quins són els serveis amb un cost per usuari més elevat?
  • Quin és el cost net del servei aquest any i els següents a partir de diferents hipòtesis de demanda?
  • Quina ha de ser la demanda mínima per a obrir una aula d'una escola bressol?
  • Hi ha un model alternatiu viable des del punt de vista financer?
  • Quin és el cost d'una plaça no ocupada en una escola bressol?

Amb aquesta informació, i amb la informació de resultat (dades d'activitat, qualitat tècnica, satisfacció de les famílies…), podem començar a prendre decisions racionals de gestió i organització per tal de garantir l'eficiència i la viabilitat del nostre servei, d'acord amb la nostra capacitat financera real, amb les prescripcions que ens marca la LRSAL i, sobretot, d'acord amb la garantia de qualitat que ens exigeixen els ciutadans. En tot cas, hem de ser capaços de trobar la millor combinació entre qualitat i viabilitat del servei.

Per a fer això no cal ser un especialista en costos ni un gran expert en indicadors de gestió municipal. Cal, però, ser un gestor responsable i amb les idees clares sobre el control i la gestió per costos i resultats. En el pròxim mòdul s'aporten, de manera senzilla i pràctica, els principals conceptes de la gestió per costos que ha de conèixer i aplicar un bon gestor que vulgui garantir la viabilitat i la qualitat de la seva escola bressol.

Per a més informació, consulteu l'article següent:

Un nou model de gestió per a les escoles bressol municipals

Proposta de resolució de l'activitat

L'any 2010 a la província de Barcelona (exceptuant el municipi de Barcelona) es van oferir 30.000 places d'escola bressol. En funcionament hi havia 402 escoles i unes 2.000 aules de P0 a P2.

Per al curs 2015-2016, l'oferta d'escoles bressol és notablement menor, si bé el nombre d'escoles en funcionament pràcticament s'ha mantingut, passant de 402 a 397, el nombre d'aules s'ha reduït en més d'un 10%, fins a les 1.799. I, tot i així, en la majoria de poblacions hi ha places sobrants.

La informació econòmica del servei és una part fonamental de la seva gestió. Si periòdicament disposem de la informació econòmica més rellevant sobre el seu funcionament (ingressos, despeses, personal…), podrem anticipar-nos a situacions econòmiques complexes i possiblement evitarem nous col·lapses del finançament.