MÒDUL 3. METODOLOGIA PER AL CÀLCUL DE COSTOS ALS SERVEIS PÚBLICS

En aquest mòdul s'analitzen les diferents metodologies per al càlcul de costos i les fases a seguir per obtenir el costos complets i unitaris del servei d'escola bressol municipal. Els dos mètodes més comuns de comptabilitat de costos que s'han adoptat i que s'han traslladat al sector públic són: el mètode ABC i el mètode del full cost o mètode de costos complets basat en els programes pressupostaris.

Sistema de costos complets (full cost)

El cost s'obté sumant els costos de producció d'un bé o servei en la fase final.

Es consideren tots els costos del servei, tant els directes com els indirectes. En el mètode de costos complets pren una rellevància especial el concepte de centre de cost o centre gestor/decisor del servei públic prestat.

La documentació necessària per a portar a terme un estudi de costos d'acord amb aquest mètode és la següent:

  • la liquidació del pressupost corrent (capítols 1 a 5 del pressupost)
  • l'inventari municipal

Sistema de costos ABC

Càlcul de costos dels productes basat en l'anàlisi del cost de les activitats al llarg de tot el procés productiu.

L'estudi de costos es basa en les activitats necessàries per a produir el producte o servei. Permet determinar el cost real d'un servei a partir de les activitats que es porten a terme per a prestar-lo.

La documentació necessària per a portar a terme un estudi de costos d'acord amb aquest mètode és la següent:

  • Mapa de totes les activitats i processos necessaris per a la prestació final del servei.
  • Identificar tots els recursos que s'utilitzen en cada una de les activitats que són necessàries per a prestar el servei.
  • Quantificar el cost dels recursos utilitzats en cada activitat.

Avantatges del mèdode de costos complets a l'Administració local

Si bé qualsevol dels dos mètodes es poden implementar a l'Administració pública, el mètode que proposem, i el qual detallem en aplicar-lo al servei d'escoles bressol, és el mètode dels costos complets.

Tanmateix, si disposéssim de tota la informació detallada d'activitats i processos de l'escola bressol, l'ABC pot resultar una alternativa tan eficient com el mètode de costos complets. De fet, la falta d'una informació prèvia detallada de serveis i procediments, convenientment formalitzada, i la dificultat per a obtenir-la ràpidament, és el principal escull per a generalitzar la metodologia ABC.

Per contra, la simplicitat de la informació de base (pressupost liquidat i inventari) i la seva segura existència, representen ara per ara l'avantatge principal del mètode de costos complets.

Sistema d'aplicació de costos complets als serveis municipals

La senzillesa del mètode dels costos complets i el seu elevat grau de precisió en els resultats han fet que sigui el mètode més utilitzat a les administracions locals. I és, per tant, el mètode que hem aplicat per calcular els costos del servei de les escoles bressol municipals.

Tal com s'ha esmentat en apartats anteriors, els costos complets s'obtenen per la suma de costos directes i costos indirectes. Això ens permet disposar del detall de cada un dels components de costos i del seu pes respecte del cost total, i podem analitzar quin volum de costos és fix i quin és variable.

Elements i conceptes principals a tenir en compte en el càlcul de costos complets

Al quadre següent es detallen els principals conceptes del mètode de càlcul de costos, amb la descripció i amb un exemple de cada un d'ells per al servei d'escola bressol:

Fases del càlcul de costos complets

Si en el paràgraf anterior descrivíem els diferents conceptes que utilitza el mètode, ara descrivim quin és el procés de càlcul del cost del servei a partir de la metodologia dels costos complets.

Així, el procediment per a obtenir el cost total d'un servei requereix seguir una sèrie de fases seqüencials, mantenint de forma estricta l'ordre plantejat. Les fases i l'ordre són els següents:

  1. Identificar tots els costos de l'escola bressol (els del pressupost més les amortitzacions de les inversions) i classificar-los en directes i indirectes.
  2. Identificar les seccions o centres de cost i classificar-les en seccions principals i seccions auxiliars (centres de cost medials).
  3. Assignar els costos a les diferents seccions.
  4. Repartir els costos de les seccions auxiliars a les seccions principals.
  5. Seleccionar les unitats de servei.
  6. Calcular el cost per unitat de servei.

Un cop identificats els costos i les diferents seccions o centres de cost, imputem els costos directes directament als serveis que s'hagin definit com a principals. La resta de costos, els que sigui impossible assignar directament perquè es consumeixen des de diferents centres de cost, s'imputen primer a les seccions auxiliars o centres de costos medials i, posteriorment, les seccions auxiliars s'imputen als serveis finalistes. El gràfic següent exposa, a grans trets, com es pot fer aquest repartiment de costos directes i indirectes a les seccions principals o a les auxiliars:

Dels costos complets als costos unitaris

Un cop obtinguts els costos complets dels diferents serveis, hem d'ajustar-los a les unitats reals de serveis prestats.

L'import dels costos complets no és directament comparable entre organitzacions similars ni amb nosaltres mateixos en un altre període. Parlem d'un import absolut que no valora la quantitat ni el tipus de servei hem donat en cada moment.

No serveix de res saber que hem reduït el volum total de costos si desconeixem si aquesta reducció ha anat associada a una disminució del volum total de servei o de la qualitat d'aquest servei.

Els únics indicadors que ens poden valorar si hem incrementat o no l'eficiència són els de cost unitari o cost per unitat de servei. Els costos unitaris ens informen de quin ha estat el cost d'un servei concret en dos moments o en dues organitzacions similars.

Passem de saber:

  • Quin és el cost total del grup de P1 a saber quin ha estat el cost per nen de P1.
  • Quin és el cost total del servei de menjador a saber el cost per àpat del servei de menjador.

En qualsevol cas, la Unitat de Servei ha de tenir aquestes característiques:

  • S'ha de poder identificar de forma separada.
  • Ha de tenir una definició clara i inequívoca (tothom ha d'entendre el mateix).
  • S'ha de poder comparar amb ella mateixa al llarg dels anys i amb altres entitats.
  • Ha de ser possible associar-hi costos i usuaris.

Identifica cada una de les unitats de servei de la teva escola bressol amb l’objectiu de determinar-ne el cost unitari.

Trobaràs una proposta de resolució al final d'aquest mòdul.

Càlcul de costos per unitats de servei: exemples d'indicadors d'eficiència a l'escola bressol

El cost unitari ens indica el grau d'eficiència de cada un dels serveis prestats, ja que és un indicador que relaciona el cost de servei amb el volum de servei.

Hem de tenir clar que l'eficiència no és un valor absolut: no podem concloure que som o no som eficients.

L'eficiència és un valor relatiu que prové de la comparació: som més o menys eficients que nosaltres mateixos en un altre moment o som més o menys eficients que altres organitzacions que presten el mateix servei.

Presentem alguns exemples d'indicadors que informen del grau d'eficiència del nostre servei d'escola bressol:

Indicador 1. «Cost mitjà del personal docent de l’escola bressol»

Permet conèixer el cost mitjà del personal docent i poder comparar amb altres escoles bressol si el cost dels docents està pròxim a la mitjana o no.

Indicador 2. «Cost del manteniment per metre quadrat»

Permet conèixer el cost de manteniment del centre per metre quadrat. Podem comparar-lo amb exercicis anteriors, entre diferents escoles del municipi o amb dades d’entitats similars. Ens pot servir per comparar entre alternatives de gestió directa o contracció externa.

Indicador 3. «Cost total per alumne»

Quantifica el cost per cada alumne que hi ha a l'escola. És un indicador molt útil a l'hora d'establir taxes o preus públics.

Un increment del cost per alumne pot venir d'un increment dels costos totals o d'una disminució de nens a l'escola. Si tenim places vacants o grups incomplets, encara que els costos complets es mantinguin estables, o fins i tot que hagin disminuït, els costos per alumne poden incrementar de forma important.

Indicador 4. «Cost per àpat del servei de menjador»

Informa sobre el cost per àpat del servei de menjador. Es pot comparar amb anys anteriors o amb altres escoles bressol, i també ens permet comparar el servei entre el cas d’una gestió directa i el d’una gestió indirecta. Si el comparem amb el preu públic del servei de menjador, podem conèixer l'import de la «subvenció» que es fa indirectament a cada família que utilitza l'espai migdia.

Indicador 5. «Cost per hora del servei d’acollida»

Valora el cost per hora del servei d’acollida. Es pot comparar amb el cost d’anys anteriors o amb el d’altres escoles bressol. És de gran utilitat per a establir taxes i preus públic, però hem d'anar amb compte perquè no ens informa del nombre de nens que utilitza el servei.

Indicador 6. «Aportació de l’ajuntament per habitant»

Aquest indicador permet aproximar de forma visual quina seria l’aportació que fan els ciutadans mitjançant les seves contribucions al pressupost municipal en la cobertura del dèficit de les escoles bressol públiques del seu municipi.

Indicador 7. «Aportació de l’ajuntament per usuari»

Aquest indicador quantifica la «subvenció» que rep cada una de les famílies que tenen un nen a l'escola bressol per part de l’ajuntament. L'aportació de l'ajuntament al finançament és la diferència entre el cost total del servei de l'escola bressol menys les aportacions que fan les famílies amb la quota, menys les subvencions que es reben d'altres administracions.

Proposta de resolució de l'activitat

Alguns dels serveis unitaris que presta la nostra escola bressol:

  • Escolarització de nens del grup P1
  • Escolarització de nens del grup mitxt
  • Àpat de migdia
  • Servei d'acollida
  • Servei de permanència
  • Espai migdia