Com hem comentat, les eines digitals han evolucionat cap a processos que faciliten una interacció entre usuaris i produeixen l’anomenada intel·ligència col·lectiva, que desenvolupa nova informació i coneixement.
Un exemple ben clar d’aquesta intel·ligència col·lectiva és la famosa Wikipedia, una enciclopèdia que neix i s’alimenta amb les aportacions de diversos usuaris.
Tot i això, en els contextos educatius, en moltes ocasions, l'ús d'aquestes eines digitals segueix sent similar a l'inici de la revolució digital. El docent utilitza els dispositius i les aplicacions per emmagatzemar informació i enviar-la a l’estudiant. Per tant, és necessari potenciar la tecnologia digital que fomenta un aprenentatge actiu, col·laboratiu i basat en la participació social, ja que promou la reflexió i, probablement, resultarà més enriquidor que l'aprenentatge exclusivament magistral i individual.
Cal tenir en compte que no s'ha de donar importància a l'ús específic de les tecnologies digitals, ni veure l'aprenentatge a través de tecnologia digital com un mitjà més efectiu que l'aprenentatge tradicional, sinó que la importància rau en l'obertura de fronteres per a l'aprenentatge, amb varietat de materials i oportunitats de col·laboració.
“Les tecnologies emergents a l'educació poden ser nous desenvolupaments tecnològics ja coneguts o aplicacions a l'educació de tecnologies assentades en altres camps. En el cas de les pedagogies emergents, les idees sobre l'ús de les tecnologies digitals a l'educació poden suposar noves visions dels principis didàctics o poden venir de fonts pedagògiques ja conegudes.” (Adell i Castañeda, 2012)