M2. Unitat 3. Disseny i creació de recursos

2. Eines digitals per donar suport a les tasques educatives

Des de ja fa uns anys, noves estratègies pedagògiques estan impregnant les pràctiques d’ensenyament i aprenentatge dels centres educatius. Les classes magistrals tradicionals comparteixen espai amb altres metodologies pedagògiques. El treball indagatiu s’ha convertit en una de les estratègies innovadores que els docents utilitzen en molts casos per convertir l’estudiant en l’agent actiu del seu aprenentatge, des de l’elaboració de projectes a la resolució de problemes o treballs de recerca. Totes elles són estratègies didàctiques en què majoritàriament els alumnes treballen per grups i, per tant, han de realitzar les tasques col·laborativament per arribar a resoldre un problema o complir els objectius d’un projecte.

Aquesta metodologia requereix tenir en compte dos aspectes fonamentals:

  • Aprendre de forma col·laborativa, compartint objectius i distribuint les responsabilitats: els estudiants han de conèixer les possibilitats que ofereixen les diferents eines digitals en aquest sentit, com per exemple: compartir documents, treballar col·laborativament i gestionar millor els continguts i la informació.
  • L'activitat que es realitza a la xarxa ha d'actuar com a mediadora que dona suport al procés a través de diferents eines de comunicació i interacció. Aquesta activitat pot ser de comunicació amb altres agents i amb la comunitat o de cerca de contingut i informació.

A continuació, es presenta una taxonomia de les tasques basades en l'activitat de l'estudiant i el tipus d'eines tecnològiques que poden ajudar al seu desenvolupament:

Tipus de tasques Eines per donar suport al procés actiu dels estudiants
Planificar, establir finalitats individuals i de grup. Projectes basats en web, planificadors…
Discutir o debatre concepcions internes i rebre retroacció. Correu electrònic, llistes de distribució i videoconferències.
Cercar i recuperar informació. Marcadors digitals, cercadors…
Organitzar informació en un esquema. Programari per construir taules, diagrames, mapes conceptuals, projectes…
Generar nova informació. Editors de web, editors de treball col·laboratiu, processadors de textos…
Manipular informació externa i variable per provar i revisar hipòtesis. Simulacions, micromons…

Font: Gros, 2005.

Finalment, cal destacar que aquestes pràctiques educatives, que ajuden l'estudiant a crear les seves experiències d'aprenentatge, tenen diverses dificultats. La més destacada és oferir, precisament, l'experiència participativa dels alumnes a través d'una tecnologia participativa i activa. Això significa que el docent ha de ser capaç de combinar, d'una banda, els materials i continguts propis que els estudiants puguin crear i, d’una altra, les iniciatives de codi obert que ofereixen les eines digitals.

Per saber-ne més

CALZADILLA, M. E. (2002). “Aprendizaje colaborativo y tecnologías de la información y la comunicación”. Revista Iberoamericana de educación, 29(1), 1-10.

Pujar