M3. Unitat 2. Consum de substàncies en adolescents i joves

4. Conceptes bàsics en drogodependència

Entenem per droga qualsevol substància que, en ser introduïda a l’organisme, actua sobre el SNC (sistema nerviós central) i provoca canvis que poden afectar la conducta, l’estat d’ànim o la percepció de la realitat per mitjà de l’acció que exerceix sobre el cervell.

Poden tenir efectes gratificants que faciliten la repetició del consum i, en determinades circumstàncies, el desenvolupament d’una dependència.

L’ús regular de drogues pot generar processos coneguts com:

  • Tolerància: Estat d’adaptació biològica que es caracteritza perquè disminueix la resposta que provoca l’administració de la mateixa quantitat d’una droga.
  • Síndrome d’abstinència: Conjunt de símptomes que apareixen després d’aturar l’administració de la substància a la qual es té dependència.
  • Dependència: Estat físic i psíquic causat per la interacció entre un organisme viu i una droga i consistent en un fort desig de consumir la substància de forma contínua o periòdica, amb la finalitat de tornar a experimentar els seus efectes psíquics o evitar el malestar que provoca no poder consumir-la.

Observacions amb relació al vídeo: “Efectes de les drogues en el pollet (tolerància, síndrome d’abstinència i dependència)”.

4.1. Sistema d’actuació de les drogues

Totes les drogues que es consumeixen en excés provoquen una activació directa general del sistema de recompensa cerebral, que està implicat en el reforç del comportament i en la producció de records.

Aquesta activació és tan intensa que inclús es descuiden les activitats normals. En lloc d’obtenir aquesta estimulació a través de comportaments adaptatius, les drogues d’abús activen directament les vies de recompensa.

Els mecanismes farmacològics pels quals cada classe de droga produeix la recompensa són diferents; generalment les drogues activen el sistema i produeixen sentiments de plaer.

Les persones amb menys autocontrol, que tenen disfuncions en els mecanismes d’inhibició cerebral, estan més predisposades a desenvolupar trastorns per consum de substàncies.

La característica essencial del trastorn per consum de substàncies és l’associació de símptomes cognitius, de comportament i fisiològics que indiquen que la persona continua consumint la substància encara que es produeixin problemes significatius relacionats amb la substància.

Una particularitat important del trastorn per consum de substàncies és el canvi subjacent en els circuits cerebrals, que persisteix posteriorment a la desintoxicació i que apareix principalment en les persones amb trastorns greus. Els efectes de comportament d’aquests canvis cerebrals es mostren en les recaigudes repetides i en el desig intens de consum quan la persona s’exposa a estímuls relacionats amb la droga.

Segons criteris diagnòstics del DSM-5 (Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals), el trastorn per consum de substàncies es defineix com un patró patològic de comportament relacionat amb el consum de substàncies que provoca un deteriorament o malestar clínicament significatiu.

Aquest trastorn es manifesta en:

4.2. Classificació de les drogues

Podem classificar les drogues, segons l’efecte que produeixen en el sistema nerviós central, en:

Depressores del SNC

  • Alcohol
  • Barbitúrics
  • GHB
  • Benzodiazepines
  • Opiacis
  • Popper
  • Substàncies volàtils
  • Cànnabis

Estimulants del SNC

  • Drogues de síntesi
  • Cocaïna
  • Xantines
  • Tabac

Pertorbadores del SNC

  • Cànnabis
  • Drogues de síntesi
  • Fongs al·lucinògens
  • PCP
  • LSD
  • Substàncies volàtils

Ens centrarem en l’alcohol i el cànnabis, ja que són les drogues més consumides pels adolescents.

Alcohol

És la droga més consumida. És un depressor del sistema nerviós central, és a dir, alenteix les funcions vitals. Els efectes psicoactius es produeixen al cervell.

L’alcoholisme és una malaltia sistèmica crònica, progressiva i sovint mortal. L’OMS defineix l’alcoholisme en els adults com la ingestió diària d’alcohol superior a 2 UBE/dia (17 UBE/set) en la dona i 4 UBE/dia (28 UBE/set) en l’home, entenent UBE com a unitat de beguda estàndard.

Els efectes varien en funció de la dosi:

  • A dosis baixes i/o moderades pot provocar estats d’eufòria i d’estimulació.
  • A dosis altes alenteix totes les funcions vitals i pot induir fins i tot el coma.

És absorbit ràpidament per l’aparell digestiu i per la mucosa bucal. Cinc minuts després de la seva ingesta ja es pot trobar en sang i pot arribar a la concentració màxima als 30 minuts d’haver-se consumit. El 90% de l’alcohol s’elimina per mitjà del fetge i el 10% restant mitjançant la respiració, l’orina i la suor.

Efectes immediats

  • Desinhibició (aparent eufòria)
  • Dificultat de coordinació
  • Alteració de la visió i de la parla
  • Relaxació, somnolència

Efectes a llarg termini

  • Pèrdua de memòria
  • Desestructuració social
  • Malalties hepàtiques (cirrosi)
  • Gastritis
  • Afectació cerebral
  • Irritabilitat i insomni

El consum d’alcohol en l’adolescència augmenta les possibilitats de desenvolupar en l’edat adulta un consum abusiu o un trastorn per consum d’alcohol.

Investigacions científiques han demostrat que el consum d’alcohol en l’adolescència, i especialment el consum “en afartaments” o “binge drinking” (prendre cinc o més begudes alcohòliques en la mateixa ocasió), pot afectar el sistema nerviós central a diferents nivells:

Alteracions per consum d’alcohol Efectes
Interfereix en el desenvolupament del cervell que està en procés de maduració Limitació del potencial individual
Afectació de l’hipocamp Alteracions de la memòria i de l’aprenentatge
Símptomes d’embriaguesa o abstinència Danys en la memòria, l’aprenentatge i la planificació de les tasques
Desinhibició Comportaments violents
Conductes de risc
Alteracions de les relacions personals

Cànnabis

Procedeix de la cannabis sativa, planta que conté 60 substàncies actives, entre elles:

  • Tetrahidrocannabinol (THC): principi actiu responsable dels efectes psicoactius concentrat a la part femenina de la planta (cabdells).
  • Cannabidiol (CBD): redueix els efectes psicoactius del THC. Component que es fa servir per a ús terapèutic.

Cal tenir en compte la diferència de concentració de THC entre el cànnabis actual i el dels anys 80, tal com podem veure a la taula següent:

Cànnabis anys 80 Cànnabis actual
THC: 3-5% THC: fins al 20%
CBD: 1-2% CBD: reducció fins al 0,5%

Font: Dr. Rafael Maldonado

El cànnabis produeix les alteracions i els efectes següents:

Alteració per consum de cànnabis Efectes
Cognitives Augment del fracàs escolar:
• Amnèsia anterògrada
• Durada de l’efecte del cànnabis sobre la memòria
• Alteració de la motivació
Funció motora i conducció de vehicles Augment del temps de reacció
Sedació
Incoordinació motora
Desinhibició
Multiplica l’efecte negatiu de l’alcohol sobre la conducció de vehicles
Desinhibició Relacions sexuals sense protecció
Risc de conducció de vehicles
Altres actituds de risc
Abús i dependència Perquè activa els circuits de reforç (sistema límbic) i modifica els efectes del còrtex frontal.
• Còrtex frontal: actua de manera racional.
• Sistema límbic: busca el plaer i evita el càstig.
Consum de cànnabis i psicosi Consumir cànnabis alguna vegada a la vida augmenta un 40% la incidència de psicosi.
El consum problemàtic de cànnabis augmenta un 100% la incidència de psicosi.
Possible relació entre esquizofrènia i consum
Consum i trastorn de l’estat d’ànim Augment del trastorn d’ansietat en consumidors
Possible relació entre cànnabis i depressió
Toxicitat a llarg termini a nivell pulmonar Dilatació dels bronquis per inhalació més profunda, a la qual s’afegeix la toxicitat del tabac i el cànnabis
Efecte tòxic directe a nivell pulmonar
Edat d’inici i principal factor amb relació al pronòstic Cervell en maduració
Personalitat en desenvolupament
Risc de pèrdua de control del consum
Risc de consum d’altres drogues

Font: Dr. Rafael Maldonado

En l'actualitat, es disposa d’una evidència científica cada vegada més gran sobre les conseqüències físiques, psicològiques, acadèmiques i socials del consum de cànnabis en adolescents i joves.

Pujar