Aquest mòdul de l'acció formativa pretén oferir una visió general i sintètica de la distribució competencial en aquesta matèria entre els diferents nivells administratius (estatal, autonòmic i local), així com enumerar la legislació bàsica d'aplicació distingint entre normativa estable i normativa conjuntural.

Introducció


Les polítiques públiques d'habitatge configuren un marc normatiu multinivell de gran complexitat tan en l'àmbit competencial com legislatiu, que comporta una necessària coordinació entre administracions i conèixer i conjugar les respectives normatives. La complexitat del marc normatiu en l'habitatge també dona lloc a conflictes competencials entre administracions, doncs la normativa d'habitatge afecta a múltiples matèries com, per exemple, el dret a la propietat o els drets dels consumidors. Així les normatives estatals i autonòmiques són sovint revisades pel Tribunal Constitucional que va perfilant i concretant l'àmbit competencial de cada administració en matèria d'habitatge.

Marc competencial en matèria d'habitatge


ESTAT

El Ministerio de Fomento, a través de la Secretaria General de Vivienda, exerceix les funcions per a la planificació, impuls, gestió i coordinació de les competències en matèries amb incidència en l'habitatge. Les competències pròpies de l'Estat deriven directament de la Constitució Espanyola i són les següents:

  • Bases Ordenació del crèdit (art. 149.1.11 CE)
  • Bases i coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica (art. 149.1.13 CE)

L'Estat amb l'objectiu de facilitar l'accés a l'habitatge i d'adoptar mesures per a promoure la rehabilitació, regeneració i renovació urbanes incideix en la regulació de l'habitatge amb una normativa pròpia: els Plans Estatals d'Habitatge, que defineixen i prioritzen les actuacions que s'han de protegir, regulen les formes de finançament i aporten els recursos econòmics necessaris per a dur-les a terme. Les competències estatals influeixen de forma substancial en les competències autonòmiques que les desenvolupen, establint regulacions pròpies, afegint requisits o bé finançament complementari. És essencial la coordinació entre administracions per a evitar els conflictes competencials.

GENERALITAT DE CATALUNYA

El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya (DTS) té competències en els àmbits relacionats amb la planificació territorial i l'urbanisme i en la política d'habitatge, entre d'altres.

L'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC), és l'entitat de dret públic que executa i gestiona les polítiques d'habitatge que són competència de la Generalitat de Catalunya.

L'Institut Català del Sòl (INCASÒL) és un ens públic de la Generalitat de Catalunya que la Llei d'Urbanisme qualifica com a entitat urbanística especial de la Generalitat, amb competències urbanístiques en matèria de planejament i gestió en els supòsits que operi com administració actuant, podent ésser receptora de la cessió a títol gratuït o de l'alienació directa de terrenys, del patrimoni públic de sòl i habitatge. I la Llei de l'habitatge li atribueix la promoció pública d'habitatge de la Generalitat.

La Generalitat de Catalunya té competència exclusiva i potestat legislativa plena en matèria d'habitatge i actua d'acord amb les competències que estableix l'article 148.1.3ª de la Constitució Espanyola que les ha assumit amb caràcter exclusiu en virtut de l'art 137 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya:

  • Ordenació del territori, urbanisme i habitatge.

També l'article 7 de la Llei 18/2007 del Dret a l'Habitatge estableix que són obligacions de l'Administració de la Generalitat:

  • Contribuir a garantir el dret a l'habitatge, assegurar la preservació efectiva dels interessos generals en matèria d'habitatge, la coordinació amb l'actuació dels ens locals, amb respecte pel principi de subsidiarietat, i la concertació i la col·laboració amb els agents d'iniciativa social i privada que actuen sobre el mercat d'habitatge protegit i lliure.
  • Fomentar l'acció dels ens locals, cooperar en l'exercici de llurs competències i, en supòsits d'inactivitat o d'incompliment, subrogar l'exercici de les facultats corresponents d'acord amb el que estableix la legislació de règim local.

El Govern ha de promulgar Plans d'habitatge d'una durada mínima de 4 anys. Són instruments temporals que les administracions l'utilitzen per canalitzar les polítiques públiques de foment de l'habitatge. L'article 67 de la Llei 18/2007 del Dret a l'Habitatge determina el contingut dels Plans.

ENS LOCALS

Els ens locals, d'acord amb l'article 84 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, tenen competències pròpies sobre:

  • L'ordenació i la gestió del territori, l'urbanisme i la disciplina urbanística.
  • La planificació, la programació i la gestió d'habitatge públic i la participació en la planificació en sòl municipal de l'habitatge de protecció oficial.

També la la Llei 7/1985, de 2 d'abril reguladora de les bases de règim local, amb les modificacions incorporades per la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local, a l'article 25.2 estableix que el municipi exerceix competències pròpies, en el marc de la legislació de l'Estat i de les Comunitats Autònomes, en les matèries següents:

  • Urbanisme: planejament, gestió, execució i disciplina urbanística.
  • Promoció i gestió de l'habitatge de protecció pública amb criteris de sostenibilitat financera.
  • Conservació i rehabilitació de l'edificació.

L'article 66.3 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei municipal de règim local de Catalunya i l'article 8 de la Llei 18/2007 del Dret a l'Habitatge, faculten als ens locals per exercir activitats complementàries de les pròpies d'altres administracions públiques ja sigui per delegació o en exercici de l'autonomia local de gestió dels propis interessos. Els ens locals exerceixen les seves competències de manera directa o bé mitjançant la concertació i/o col·laboració d'altres administracions supralocals mitjançant, la subscripció de convenis, la creació de consorcis o d'oficines locals d'habitatge per a la gestió conjunta de funcions i serveis vinculats a l'habitatge, o sol·licitant la prestació d'assistència tècnica, financera i jurídica.

Recordatori competències dels ens locals en matèria d'habitatge

Els ens locals tenen competències pròpies, en el marc de la legislació de l'Estat i de les Comunitats Autònomes, en les matèries següents: (Art. 84 Estatut d'Autonomia de Catalunya, art. 66.3 Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i art 25.2. Llei 7/1985, de 2 d'abril reguladora de les bases de règim local):

  • Promoció i gestió de l'habitatges
  • Conservació i rehabilitació de l'edificació
  • Ordenació, gestió i execució de la disciplina urbanística

Art. 66.1.Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i art. 8 Llei 18/2007 del Dret a l'Habitatge:

  • Poden exercir activitats complementàries de les pròpies d'altres administracions públiques ja sigui per delegació o en exercici de l'autonomia local de gestió dels propis interessos.
  • Exerceixen les seves competències de manera directa o bé mitjançant la concertació i/o col·laboració d'altres administracions supralocals mitjançant, la subscripció de convenis, la creació de consorcis o d'oficines locals d’habitatge per a la gestió conjunta de funcions i serveis vinculats a l'habitatge, o sol·licitant la prestació d'assistència tècnica, financera i jurídica.

La Llei 18/2007 del Dret a l'Habitatge, tot i establir el marc competencial general, en determinades funcions no concreta quina és l'administració competent, si l'autonòmica o la local, fet que provoca que els Tribunals hàgin qúestionat la competència local en actuacions com, per exemple, la tramitació dels expedients de declaració d'ús anòmal dels habitatges desocupats i la imposició de multes coercitives per aquest concepte (ST TSJC Secció 3ª, nº 788/2017 de 21/11/2017).

Marc legislatiu en matèria d'habitatge


El marc legislatiu en matèria d'habitatge es caracteritza per la seva complexitat derivada del multinivell competencial en la matèria (estatal, autonòmic i local).

Cal distingir en el marc legislatiu entre:

  • Normativa estable, legislació amb vocació de permanència en el temps que fixa el marc regulatiu bàsic de les polítiques públiques d'habitatge (plans territorials, llei del dret a l'habitatge, legislació civil vinculada a l'habitatge, legislació urbanística, de consum, hipotecària o fiscal).
  • Normativa conjuntural, de planificació a mig i curt termini per donar resposta a situacions d'emergència o per adaptar-se a les conjuntures econòmiques de cada moment mitjançant mesures urgents que implementen instruments específics (normativa d'emergència). Té caràcter temporal la regulació de foment a través de planificació plurianual (plans quadriennals) objecte constant de revisions i els ajuts i subvencions a través de convocatòries anuals amb terminis tancats per la seva tramitació.

Marc legislatiu en contínua evolució

MARC LEGISLATIU BÀSIC ESTATAL

MARC LEGISLATIU BÀSIC A CATALUNYA

Recursos normatius en matèria d'habitatge


Boletín Oficial del Estado:

El BOE edita en format electrònic diverses compilacions de les principals normes vigents a l'ordenament jurídic que s'actualitzen permanentment i es presenten per cada una de les branques del Dret. En matèria d'habitatge són les següents:

Portal Jurídic de Catalunya:

El Portal Jurídic de Catalunya ofereix el dret vigent a Catalunya i un seguit de serveis d'informació que en faciliten la consulta. També conté els textos consolidats (o versions actualitzades) de les normes.

Diputació de Barcelona:

La Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i Activitats, a través de l'espai web de l'Observatori Local d'Habitatge ofereix diversos recursos normatius:

  • Habitatge i Món Local – Actualitat Normativa: publicació trimestral que agrupa i ordena temàticament la normativa i jurisprudència dels darrers tres mesos, relacionada directa i indirectament amb les polítiques locals d'habitatge, incorporant comentaris-resum i enllaços web per localitzar la normativa a internet.
  • Altres recursos (notes informatives i monogràfics específics de determinades normes, etc.)
Pujar