Habitatge

El Pla Local d'Habitatge (PLH) és l'instrument que defineix la política municipal d'habitatge i facilita el marc d'actuació per a la concertació d'aquestes polítiques amb la Generalitat de Catalunya, té una vigència de sis anys, segons regula l'article 14 de la Llei 18/2007.

El Pla Local d'Habitatge ha d'incloure:

• L'anàlisi i la diagnosi de la situació de l'habitatge al municipi.
• Els objectius, els programes i les estratègies d'actuació.
• L'avaluació econòmicofinancera de les actuacions.

Es tracta d'un instrument reglat, estratègic i propositiu que requereix de l'aprovació per part de l'òrgan municipal competent, d'un procés d'exposició pública, d'una memòria de participació ciutadana i de la posterior comunicació de l'acord d'aprovació del Pla Local d'Habitatge al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Possibilitat de rebre suport tècnic de la Diputació de Barcelona en l'elaboració del Pla Local d'Habitatge via Catàleg de Serveis.

Recomanable per a municipis:

• Grans que necessitin dissenyar analíticament un “full de ruta” de les seves necessitats i voluntats en matèria de política local d'habitatge.

Més informació

Enllaços externs

Redacció de programes d'actuació municipal d'habitatge consistents en instruments de planificació no reglada, de contingut analític, estratègic i propositiu, en els quals es defineixen les polítiques locals d'habitatge per a municipis petits. Els programes són elaborats per professionals externs, amb la participació tècnica i el lideratge polític de l'ens local.

Possibilitat de rebre suport tècnic de la Diputació de Barcelona en l'elaboració del Programa d'Actuació Municipal d'Habitatge via Catàleg de Serveis.

Recomanable per a municipis:

• Petits que necessitin programar les seves actuacions en matèria de política local d'habitatge de forma analítica, estratègica i propositiva.

Més informació

Realització de treballs de caràcter estratègic adreçats a desenvolupar àmbits sectorials específics de forma prèvia a l'estudi i implementació d'una actuació concreta orientada a incrementar l'oferta d'habitatge assequible.

Les estratègies sectorials d'habitatge són propostes raonades de diferents alternatives d'actuació en àmbits sectorials com poden ser:

• La promoció d'habitatges.
• La gestió d'habitatges.
• La mobilització i optimització del parc públic d'habitatges.
• La mobilització i intervenció pública local davant de la desocupació permanent d'habitatges i altres situacions anòmales.

Possibilitat de rebre suport tècnic de la Diputació de Barcelona en l'elaboració d'estratègies sectorials d'habitatge via Catàleg de Serveis.

Recomanable per a municipis:

• Que necessitin avaluar de forma analítica les possibilitats d'intervenció pública en diferents àmbits sectorials de la política local d'habitatge.

És recomanable configurar equips pluridisciplinars (arquitectònic, econòmic, jurídic) que analitzin les possibles estratègies d'intervenció, així com avaluar la viabilitat econòmica de cada estratègia.

Més informació

Realització de treballs de caràcter propositiu adreçats a definir estudis de viabilitat per a l'execució d'una actuació específica sobre solars o immobles, com poden ser:

• Estudis de viabilitat de rehabilitació d'habitatges municipals o cedits.
• Estudis de viabilitat de masoveria urbana.
• Estudis de viabilitat de cooperatives en cessió d'ús en solars municipals.
• Estudis de viabilitat d'obra nova en solars municipals.

Possibilitat de rebre suport tècnic de la Diputació de Barcelona en l'elaboració d'estudis d'actuacions d'habitatge i rehabilitació via Catàleg de Serveis.

Recomanable per a municipis:

• Que necessitin definir i desenvolupar de forma analítica un projecte d'actuació específica en matèria d'habitatge o rehabilitació.

És recomanable configurar equips pluridisciplinars (arquitectònic, urbanístic, jurídic, econòmic) que analitzin des de cada enfocament la viabilitat del projecte d'actuació.

Més informació

Sistema d'informació o aplicació informàtica que centralitzi totes les dades estadístiques i expedients administratius de totes les actuacions que, en aquest àmbit, executi un servei local d'habitatge.

Més enllà de les aplicacions informàtiques que l'Agència de l'Habitatge de Catalunya de la Generalitat de Catalunya posa a disposició de les Oficines Locals d'Habitatge que han subscrit conveni d'informació ciutadana i encàrrec de gestions, article 62.2a del Decret 75/2014, és recomanable que un servei local d'habitatge és doti d'un únic sistema d'informació.

Especialment recomanable per a municipis grans o que desenvolupin una política d'habitatge integral.

Més informació

Actuacions que una entitat local que disposi de parc públic d'habitatges ha de realitzar per tal de donar compliment als deures legals de tot propietari de conservació, manteniment i rehabilitació tant d'edificis com d'habitatges. En els casos d'habitatges amb protecció oficial (HPO) de lloguer, els arrendataris adjudicataris han de constituir juntes administradores que vetllin per la conservació dels espais comuns.

La regulació jurídica bàsica d'aplicació en matèria de rehabilitació (inspecció tècnica dels edificis i llibre de l'edifici) està continguda al Decret 67/2015.

El finançament de les obres de rehabilitació del parc públic municipal d'us residencial s'ha d’assumir amb fons propis de l'ens local. Possibilitat de rebre suport econòmic de la Diputació de Barcelona via Catàleg de Serveis (recurs econòmic “reforma, condicionament i rehabilitació d'habitatges municipals o cedits”). Possibilitat d'acollir-se a les subvencions per al foment de la rehabilitació que concedeix l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.

Especialment recomanable per a municipis:

• Amb un volum significatiu de parc públic municipal d'ús residencial vacant.

Més informació

Enllaços externs

Actuacions com instal·lació d'ascensors, supressió de barreres arquitectòniques o creació d'itineraris practicables per a persones de mobilitat reduïda que una entitat local ha de realitzar als edificis i habitatges que integren el parc públic municipal d'ús residencial, en compliment de la legislació bàsica en matèria d'accessibilitat (Llei 13/2014).

Finançament de les obres de millora de les condicions d'accessibilitat a càrrec dels recursos propis de l'entitat local amb la possibilitat de rebre suport econòmic de la Diputació de Barcelona i d'acollir-se a les subvencions per al foment de la rehabilitació que concedeix l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.

Especialment recomanable per a municipis:

• Amb un volum significatiu de parc públic municipal d'ús residencial vacant.
• Amb necessitats de resolució de problemes d'accessibilitat.

Més informació

Actuacions dirigides a la millora del comportament energètic que una entitat local ha de realitzar als edificis i habitatges que integren el parc públic municipal d'ús residencial, en compliment de la legislació bàsica de referència en matèria d'eficiència energètica (Reial Decret 314/2006 pel qual s'aprova el Codi Tècnic d'Edificació).

Finançament de les obres de millora de l'eficiència energètica a càrrec dels recursos propis de l'entitat local amb la possibilitat de rebre suport econòmic de la Diputació de Barcelona i d'acollir-se a les subvencions per al foment de la rehabilitació que concedeix l'Agència de l’Habitatge de Catalunya.

Especialment recomanable per a municipis:

• Amb un volum significatiu de parc públic municipal d'ús residencial vacant.
• Amb necessitats de millorar el comportament i eficiència energètica.

Més informació

L'entitat local pot adquirir béns patrimonials privats (sòl, edificis o habitatges) per tal d'incrementar el parc públic residencial. Ho pot fer per dues vies:

• A preu de mercat lliure.
• A preu just (per expropiació). L’expropiació forçosa per raons urbanístiques queda regulada als articles 109-114 del D.Leg 1/2010 i a la Llei d'expropiació forçosa de 1954, i requereix: del pagament d'un preu just (preu reglat inferior al de mercat); i d'una declaració d'utilitat pública i necessitat d'ocupació dels terrenys amb uns supòsits legitimadors de l'expropiació taxats, com són l'incompliment de la funció social de la propietat.

L'adquisició de béns immobles patrimonials privats, tant si és en el mercat lliure com a preu just, requereix de gran capacitat financera de l'entitat local.

Si és per expropiació forçosa requereix de la incoació d'un expedient complex que inclogui legitimació i taxació dels béns.

Més informació

El dret de tanteig i retracte sobre habitatges buits provinents de processos d'execució hipotecària és el dret que el Decret Llei 1/2015 atribueix a la Generalitat de Catalunya a ser notificada de qualsevol transmissió onerosa de béns immobles desocupats durant més de dos anys i procedents de processos d'execució hipotecària, així com del preu convingut, de forma que la Generalitat de Catalunya té una opció preferent d'adquisició d'aquest bé al preu convingut, en favor seu o en favor d'un tercer, abans (tanteig) o després (retracte) d'escripturar-se.

Només es pot exercir aquest dret als municipis inclosos a les àrees de demanda residencial forta i acreditada i durant un període de temps limitat (fins el 2021) (veure la relació de municipis a l'Annex de la Llei 4/2016).

Els ajuntaments d'aquests municipis poden demanar a la Generalitat de Catalunya acollir-se a l'exercici d'aquest dret en benefici del municipi.

Possibilitat de rebre suport financer de la Generalitat de Catalunya mitjançant l'Institut Català de Finances (ICF). Possibilitat de rebre subvenció per a l'adquisició d'habitatges pel dret de tanteig i retracte per part de la Diputació de Barcelona.

Recomanable només per als municipis de demanda residencial forta i acreditada que:

• Comptin amb un volum significatiu d'habitatges buits en mans d'entitats financeres procedents de processos d'execució hipotecària.

Més informació

Promoció sobre sòl de titularitat o de procedència municipal d'habitatges amb protecció oficial (HPO) general en règim de venda o lloguer.

L'actuació pot ser executada directament per l'ajuntament o mitjançant concert amb un altre agent públic o privat.

Existeixen diferents qualificacions dels habitatges amb protecció oficial determinades pels requisits de renda màxima exigits als sol·licitants als que es destinen: règim general, règim especial i de preu concertat.

L'adjudicació, transmissió, tant en règim de venda com de lloguer, queda regulada als articles 43-59 del Decret 75/2014.

Recomanable per a municipis:

• Que disposin de gran capacitat financera perquè les despeses inicials d'una promoció d'habitatges amb protecció ofical són elevades amb un termini d'amortització llarg.

Possibilitat de rebre suport financer de la Generalitat de Catalunya.

Més informació

Promoció i construcció sobre sòl de titularitat municipal d'habitatges destinats a donar allotjament temporal a col·lectius específics: persones amb dificultats d'emancipació o persones que requereixen acolliment o assistència residencial.

L'actuació pot ser executada directament per l'ajuntament o mitjançant concert amb un altre agent públic o privat

Han de ser béns de domini públic afectes a un servei públic i poden tenir qualificació jurídic patrimonial d'habitatge amb protecció oficial o habitatges sense qualificació.

Recomanable per a municipis:

• Amb experiència en la gestió de promocions d'habitatges amb protecció oficial.
• Que prevegin necessitats temporals d'allotjament de persones amb dificultats d'emancipació o que requereixin acolliment o assistència residencial.

Possibilitat de rebre suport financer de la Generalitat de Catalunya.

Més informació

Promoció i construcció sobre sòl de titularitat municipal d'allotjaments col·lectius protegits, es a dir, que tenen com a finalitat proporcionar allotjament a persones amb necessitats especials d'allotjament de caràcter transitori acompanyada de serveis assistencials o de tutela, habitualment en règim de lloguer subvencionat.

Han de disposar d'uns serveis comunitaris i d'uns espais privatius pels usuaris.

Figura regulada a l'article 58 del Decret 75/2014.

Han de ser béns de domini públic afectes a un servei públic i tota l'edificació sencera ha d'estar destinada a aquesta finalitat.

Recomanable per a municipis:

• Amb experiència en la gestió de promocions d'habitatges amb protecció oficial de lloguer.
• Que prevegin necessitats especials d'allotjament de caràcter transitori amb serveis assistencials tutelats.

Més informació

Establiment en els Plans d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) o en llurs modificacions, de reserves de sòl suficients per a la construcció d'habitatges amb protecció oficial (HPO) per al compliment dels objectius definits a la Memòria Social i, com a mínim, el 30% del sostre que es qualifiqui per a l'ús residencial de nova implantació, del qual com a mínim un 20% ha de destinar-se a règim general i/o especial, ja sigui venda, lloguer o d'altres formes de cessió d'ús.

Aquestes reserves mínimes legals és poden incrementar si resulten insuficients però no són d'aplicació a tots els municipis.

Regulació jurídica a l'article 57.3 del D.Leg 1/2010.

Aprovar un Pla d'Ordenació Urbanística Municipal o modificar-lo per tal d'incrementar les reserves de sòl a habitatge protegit és especialment recomanable per a municipis en que s'hagi detectat un volum important de població amb dificultats per a accedir a un habitatge assequible.

Més informació

Previsió en el planejament general del sistema urbanístic d'habitatges dotacionals públics (SUHDP) i concreció dels sols als quals se'ls assigna aquest destí, amb l'objectiu de satisfer els requeriments temporals de col·lectius de persones amb dificultats d'emancipació o que requereixen acolliment o assistència residencial.

Si el planejament general preveu el sistema d'habitatge dotacional, l'assignació d'aquest ús a un equipament també es podria realitzar mitjançant la redacció d'un Pla Especial Urbanístic, aquest és un instrument del planejament derivat que permet modificar els usos d'un equipament comunitari i destinar-lo a habitatge dotacional públic.

Regulació jurídica a l'article 57.5 del D.Leg 1/2010.

Recomanable per a municipis:

• Que tinguin o prevegin necessitats temporals d'allotjament de persones amb dificultats d'emancipació o que requereixin acolliment o assistència residencial, sempre que no vagi en detriment de les necessitats d'equipaments de la població.

Més informació

Previsió de reserves de terrenys amb destí a allotjaments col·lectius protegits (ACP), construccions d'ús residencial col·lectiu o d'ús d'allotjament comunitari temporal que tenen com a finalitat proporcionar allotjament a persones amb necessitats especials d'allotjament de caràcter transitori acompanyada de serveis assistencials o de tutela, habitualment en règim de lloguer subvencionat.

Depenent per tant de si el planejament general vigent permet la seva ubicació o no, es podran fer directament o caldrà la tramitació prèvia d'una modificació de planejament o un Pla Especial Urbanístic per concreció de l'ús i titularitat, segons el que determini el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) corresponent.

Recomanable per a municipis:

• Que tinguin o prevegin necessitats especials d'allotjament de caràcter transitori i necessitats de servei o tutela, sempre que no vagi en detriment de les necessitats d'equipaments de la població.

Més informació

Tramitació i gestió, prèvia signatura de conveni amb la Generalitat de Catalunya (conveni d'informació ciutadana i encàrrec de gestions, article 62.2a del Decret 75/2014 pel qual s'aprova el Pla català per al dret a l'habitatge), dels ajuts procedents del pla d'habitatge català i estatal (Plan Estatal de Vivienda 2018-2021 (Reial Decret 106/2018).

El Decret del Pla per al dret a l'habitatge, defineix els següents programes i ajuts: rehabilitació dels edificis d'habitatges (patologies estructurals dels elements comuns dels edificis, millora de la sostenibilitat i l'eficiència energètica i de les condicions d'accessibilitat), i rehabilitació de l'interior dels habitatges (adequació de l'interior dels habitatges als requeriments tècnics de la normativa d'habitabilitat).

Recomanable per a municipis:

• Que detectin la necessitat de fomentar la rehabilitació del parc d'habitatges i vulguin facilitar a la ciutadania els tràmits d'accedir a subvencions.
• Que comptin amb una Oficina Local d'Habitatge.

Més informació

Enllaços externs

Atorgament d'ajuts i/o subvencions municipals pel foment de la rehabilitació dels edificis i habitatges, en exercici de les competències municipals i en base al seu pressupost, de manera paral·lela, complementària, o en absència a les que estableix la Generalitat de Catalunya.

Aquestes mesures normalment es concretaran en la redacció, aprovació, i aplicació d'una ordenança de rehabilitació, que podrà contemplar els següents aspectes: la concreció dels supòsits en els quals serà exigible la realització d'obres de manteniment, conservació i rehabilitació; les condicions tècniques i estètiques de les obres; la concreció dels tràmits administratius i llicències; l'establiment d'exempcions i bonificacions de determinades taxes o impostos municipals (IBI, ICIO, etc.) quan es realitzin aquestes obres; l'establiment d'ajuts i subvencions municipals per a la realització d'aquestes obres, etc.

Recomanable per a municipis:

• Que detectin necessitats importants de rehabilitació, en tot o en part del municipi, que no poden ser solucionades només amb els ajuts de la Generalitat de Catalunya i
• Que comptin amb recursos propis per a finançar-la.

Més informació

Implantació d'un servei o programa de suport a les comunitats de propietaris dirigit a facilitar i fomentar les obres de rehabilitació del parc de la seva propietat.

En funció de les necessitats i prioritats municipals, pot comprendre l'assumpció per part de l'ajuntament, entre d'altres, de les següents tasques: suport a la creació i/o organització de les comunitats de propietaris d'edificis d'habitatges que hagin de rehabilitar els seus edificis; mediació entre l'administració i els propietaris i entre els propietaris i els usuaris dels habitatges d'una comunitat a l'hora d'emprendre obres de rehabilitació; i acompanyament i suport durant el procés, etc.

Recomanable per a municipis:

• Amb situacions detectades de greu necessitat de rehabilitació de moltes finques del municipi i
• Les comunitats de propietaris siguin febles o tinguin dificultats socioeconòmiques per a fer-hi front a la rehabilitació.

Més informació

Assumpció per part de l'ajuntament de la gestió i seguiment del programa d'inspecció de les Inspeccions Tècniques dels Edificis d'Habitatges (ITE), i del seguiment de les actuacions que se'n deriven, a partir de la signatura de conveni amb la Generalitat de Catalunya que faculti als tècnics municipals a redactar d'ofici els informes.

Si l'ajuntament opta per aquest model, l'Agència de l'Habitatge de Catalunya pot donar preferència i reservar ajuts per als municipis que realitzin aquest tipus de gestions i posar al seu abast els mitjans de gestió i seguiment de què disposa.

Cal recordar que la ITE és obligatòria, amb una periodicitat cada 10 anys, per a tots els edificis amb una antiguitat superior als 45 anys.

Actuació regulada al Decret 67/2015.

Assumir un ens local la gestió i seguiment de les Inspeccions Tècniques dels Edificis només és recomanable per a municipis:

• Que comptin amb un parc residencial antic.
• Que comptin amb una Oficina Local d'Habitatge consolidada.

És recomanable, en tal cas, aprovar una ordenança reguladora del programa d'inspeccions.

Més informació

Enllaços externs

Aplicació d'un sistema de seguiment i control municipal de la certificació energètica del parc residencial paral·lel al sistema de control establert per l'òrgan competent de Catalunya (l'Institut Català d'Energia, ICAEN).

Aquest sistema es dirigeix a aconseguir el suficient coneixement de la realitat tant per la difusió de mesures d'estalvi adients a les característiques del parc, com pel disseny de campanyes que estimulin als ciutadans a transformar els edificis que rehabilitin en edificis de menor consum energètic.

Cal recordar que l'obtenció del Certificat d'Eficiència Energètica (CEE) és obligatòria per a la transmissió d'habitatges de nova construcció des de 2007 i per a qualsevol transmissió d'habitatges usats des de 2013.

Tots els municipis on es desenvolupin polítiques de rehabilitació i manteniment del parc residencial.

Més informació

Enllaços externs

Assumpció de la tramitació de sol·licituds i la inspecció tècnica d'expedients de Cèdules d'Habitabilitat (CH) per part de l'ens local. L'actuació es formalitzarà mitjançant conveni amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (conveni de col·laboració en la informació ciutadana i d'encàrrec de gestions, article 62.2a del Decret 75/2014).

La cèdula, i en el cas dels habitatges amb protecció oficial la qualificació definitiva, acrediten que l'habitatge compleix les condicions mínimes d'habitabilitat i que, per tant, és apte per a ser destinat a residència humana, d'acord amb les prescripcions del Decret 141/2012.

L'obtenció de la CH és obligatòria per a qualsevol transmissió d'habitatges.

El control de la tramitació donarà a l'ajuntament un major coneixement de les condicions d'habitabilitat del parc residencial del municipi.

Assumir un ens local la gestió de les cèdules d'habitabilitat només és recomanable per a municipis:

• Que comptin amb un parc residencial antic.
• Que comptin amb una Oficina Local d'Habitatge consolidada.

És recomanable, en tal cas, aprovar una ordenança reguladora.

Més informació

Enllaços externs

Aplicació de les mesures establertes a les lleis respecte de l'obligació dels propietaris de rehabilitar i mantenir els seus béns immobles (figures jurídiques regulades, entre d'altres disposicions, al Decret 67/2015).

Les mesures previstes consisteixen en: la detecció de les situacions d'incompliment dels deures mitjançant inspeccions o per denúncia de tercers; l'emissió per l'ajuntament d'una ordre d'execució; en el cas d'incompliment injustificat per part del propietari de l'ordre d'execució, execució subsidiària de les obres, a càrrec del propietari i imposició de multes coercitives.

La Llei 18/2007 també possibilita la signatura de convenis de rehabilitació entre propietari i administració i, en última instància, l'expropiació per incompliment del deure de conservació i rehabilitació, en determinats supòsits.

Obligatori per a tots els municipis amb problemàtiques de conservació del parc d'habitatges i amb situacions detectades d'infrahabitatge.

És obligatori incoar un expedient de declaració de situació anòmala de l'immoble, amb declaració d'infrahabitatge o infrahabitabilitat, abans d'iniciar el procediment sancionador.

Més informació

Enllaços externs

Exercici de la potestat d'inspecció i sanció de l'administració local contra el propietari d'un habitatge desocupat durant més de dos anys per incompliment de la funció social de la propietat. Pot adoptar diferents fórmules sancionadores com el recàrrec sobre l'impost sobre béns immobles (IBI).

Possibilitat de requerir a la Generalitat de Catalunya que gravi al propietari amb l'impost sobre els habitatges buits (Llei 14/2015).

L'article 15 de la Llei 4/2016 habilita a l'entitat local a l'expropiació temporal de l'ús d'habitatges buits per causa d'interès social en determinats supòsits.

És recomanable aprovar una ordenança reguladora del programa d'inspecció d'habitatges desocupats i del procediment sancionador.

És recomanable elaborar, a partir del programa d'inspeccions, un registre o cens dels habitatges desocupats.

Més informació

Enllaços externs

Actuacions de mediació, de seguiment, d'inspecció i/o de sanció en funció de la tipologia d'ocupació d'un bé immoble sense titol habilitant (ocupació delictiva, social, ideològica, etc.)

En cas d'ocupacions amb risc de vulnerabilitat residencial és necessari el treball coordinat de les àrees d'habitatge, serveis socials, policia local i empadronament.

La intervenció de l'administració local igualment variarà segons si es tracta d'una ocupació d'un habitatge públic o privat i, en aquest segon cas, depenent de si la propietat és d'un gran tenidor o d'un particular.

Es recomanable en el cas d'ocupacions de caràcter social acompanyar aquestes mesures amb altres de foment de la regularització de les situacions i de suport a les unitats de convivència ocupants.

Més informació

Enllaços externs

Les prestacions per al pagament del lloguer són ajuts a fons perdut que concedeix l'Agència de l'Habitatge de Catalunya de la Generalitat de Catalunya mitjançant convocatòria anual i s'hi poden acollir titulars d'un contracte de lloguer amb un nivell d'ingressos baix i amb preu de renda de lloguer que no pot superar un determinat topall (els requisits específics per a ser beneficiari es fixen a cada convocatòria).

Possibilitat de que un servei local d'habitatge tramiti aquests ajuts mitjançant conveni amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya de constitució d'una Oficina Local d'Habitatge.

L'ajuntament també pot establir altres ajuts al pagament del lloguer finançats amb fons propis.

Recomanable per a municipis:

• Amb un volum significatiu de famílies en risc d'exclusió residencial.
• Que ja gestionin ajuts i altres serveis d'habitatge.

Més informació

Enllaços externs

Les prestacions econòmiques d'especial urgència per a l'habitatge (PEEU) són ajuts que concedeix l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i que pot gestionar el servei local d'habitatge si es signa el corresponent conveni.

S'adreça a persones i unitats de convivència en risc d'exclusió residencial. Obren una convocatòria anual i s'hi poden acollir persones amb impagaments en les rendes del lloguer o les quotes hipotecàries per tal d'evitar el desnonament o persones ja desnonades per a ajudar a pagar un nou lloguer, sempre i quan el seu nivell d'ingressos no superi un topall que es fixa a cada convocatòria i que es mesura amb l'Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC).

Recomanable per a municipis:

• Amb un volum significatiu de famílies en risc d'exclusió residencial.

Més informació

Enllaços externs

Accions d'informació i ajudes a les famílies amb problemes de pagament o talls de servei dels subministraments bàsics de l'habitatge: aigua potable, gas i electricitat, que es poden concretar en:

• Informació i assessorament personalitzat sobre ajuts econòmics puntuals i mesures d'estalvi i reducció dels consums.
• Auditòries energètiques i diagnosi social de l'habitatge.
• Subvencions per a instal·lar elements de baix consum i eficiència energètica als habitatges.
• Informació sobre el dret que garanteix l'accés als subministraments energètics bàsics a les persones en risc d'exclusió residencial (article 6 de la Llei 24/2015).

Possibilitat de rebre suport de la Diputació de Barcelona amb el programa d'auditories energètiques i possibilitat de rebre línia de finançament mitjançant convocatòries extraordinàries de subvencions que convoca l'Agència de l'Habitatge de Catalunya per a finançar campanyes municipals per millorar hàbits de consum i fomentar l'eficiència energètica.

Recomanable per a municipis:

• En que s'hagi detectat un volum important de famílies amb dificultats per pagar els subministraments bàsics de l'habitatge.

Més informació

Servei d'assessorament i mediació entre persones i famílies amb problemes de pagament d'hipoteca i lloguer i la propietat de l'immoble, per tal d'evitar la pèrdua de l'habitatge.

Pot oferir-se mitjançant els serveis que presten altres administracions supralocals, com són el Servei d'Intermediació en Deutes de l'Habitatge (SIDH) de la Diputació de Barcelona o el Servei Ofideute de la Generalitat de Catalunya. Es requereix que el servei local d'habitatge signi el corresponent conveni.

Possibilitat de crear aquest servei a nivell local amb fons propis.

Recomanable per a municipis:

• Amb un volum significatiu de famílies en risc d'exclusió residencial.

Alta complexitat en la gestió d'aquest recurs (atenció a l'usuari, coneixement del marc jurídic regulador i del sistema de protecció social i prestacions econòmiques).

Més informació

La prestació dels serveis locals d'habitatge es pot fer de forma directa per l'entitat local o indirecta mitjançant una empresa municipal-societat mercantil de capital íntegrament municipal o capital mixt, encarregada de la producció de béns i serveis susceptibles de contraprestació, com poden ser: l'execució del planejament urbanístic, la promoció d'habitatges amb protecció oficial o la gestió de l'Oficina Local d'Habitatge.

Regulació jurídica continguda a l'article 85.2 de la Llei 7/1985 reguladora de les bases de règim local amb les seves successives modificacions.

Només recomanable per a ajuntaments de municipis grans o mitjans donat que hi ha d'haver una rendibilitat econòmica.

Suposa una forma de prestació de serveis més àgil que fer-ho directament per l'entitat local o per mitjà d'un Organisme Autònom Local.

Més informació

Una Oficina Local d'Habitatge (OLH) és una unitat organitzativa d'una entitat local dedicada a la prestació dels serveis d'habitatge i que actua com a finestreta única atenent al ciutadà en tots els tràmits i gestions relacionats amb l'habitatge.

Té naturalesa d'ens instrumental d'una entitat local i alhora és un ens col·laborador de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya de qui rep un encàrrec de gestió del conjunt de programes autonòmics d'habitatge, mitjançant un conveni de col·laboració.

Pot ser d'àmbit municipal o supramunicipal.

Regulació jurídica als articles 60-65 del Decret 75/2014.

Només poden signar conveni amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya per a constituir una Oficina Local d'Habitatge els ajuntaments de municipis de més de 10.000 habitants o que siguin capital de comarca. Tot i que actualment la Generalitat no signa nous convenis.

Possibilitat de signar un conveni de col·laboració amb una altra Oficina Local d'Habitatge municipal, supramunicipal o comarcal.

Més informació

Enllaços externs

Un Punt d'Informació d'Habitatge (PIH) és una unitat organitzativa d'una entitat local dedicada a la prestació dels serveis d'informació, assessorament i/o orientació al ciutadà en matèria d'habitatge.

Es requereix signatura d'un conveni de col·laboració en la informació ciutadana amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (article 62.1 del Decret 75/2014).

La diferència entre un Punt d'Informació d'Habitatge i una Oficina Local d'Habitatge és que el primer no realitza tramitacions oficials ni gestions.

Organitzativament, pot funcionar de manera autònoma, integrat en altres estructures locals com l'Oficina d'Atenció Ciutadana, o convertir-se en una entitat col·laboradora d'una altra Oficina Local d'Habitatge.

Recomanable per a municipis:

• Que no tinguin capacitat per a crear una estructura d'Oficina Local d'Habitatge.

És recomanable, abans de constituir un Punt d'Informació d'Habitatge, analitzar la possibilitat de conveniar aquest servei d'informació amb una altra Oficina Local d'Habitatge.

Més informació

La Mesa de Valoració de situacions d'emergència econòmica i social de Catalunya és un òrgan col·legiat creat per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya per tal de donar una solució habitacional d'urgència a aquelles persones i unitats de convivència en una situació més severa d'exclusió residencial.

Possibilitat de que una entitat local constitueixi una Mesa Local de Valoració de situacions d'emergència econòmica i social amb la signatura del corresponent conveni amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.

El servei i proposta d'adjudicació d'allotjament d'urgència i inclusió social que fa la Mesa es presta des de Serveis Socials Bàsics municipals però ha de ser un òrgan col·legiat amb participació d'altres actors que valorin objectivament les sol·licituds d'acord amb els criteris del Reglament General de la Mesa.

Recomanable per a municipis:

• Que prestin integralment les polítiques d'habitatge.

És recomanable dotar-se d'un reglament local regulador del funcionament de la Mesa.

És recomanable dotar-se d'un fons municipal d'habitatges d'emergència (registre de tots els immobles disponibles per a aquesta finalitat).

Més informació

Enllaços externs

El Registre de Sol·licitants d'Habitatge amb Protecció Oficial de Catalunya (RSHPO) és un registre administratiu creat per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, la inscripció en el qual és prescriptiva per a qualsevol persona que vulgui ser adjudicatària d'un habitatge amb protecció oficial (HPO), ja sigui de promoció pública o privada, d'acord amb les prescripcions que regula el Decret 106/2009.

Possibilitat de que la gestió efectiva de les inscripcions en el Registre les assumeixi una entitat local mitjançant conveni amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya de constitució d'una Oficina Local d'Habitatge.

Possibilitat de crear un registre propi a nivell municipal concertat amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.

La creació d'un registre propi només és recomanable per a municipis amb experiència en la gestió de serveis d'habitatge i amb demanda forta i acreditada de sol·licitants d'habitatges protegits.

Més informació

Enllaços externs

Actuacions complementàries i necessàries que una entitat local que disposi de parc públic d'habitatges adjudicat ha de realitzar per tal d'optimitzar el seu ús. Inclou: vetllar per la rotació dels adjudicataris dels allotjaments d'urgència, mediació amb les comunitats de veïns, gestió d'impagaments o inspeccions per a evitar que es faci un ús anòmal d'aquests habitatges, entre d'altres.

Aquestes actuacions de seguiment poden ser prestades de forma directa per l'entitat local o indirecta mitjançant contracte extern, normalment a una entitat del Tercer Sector Social.

Recomanable per a municipis:

• Que disposin d'un parc social d'habitatge municipal nombrós.
• Amb un volum significatiu de famílies en risc d'exclusió residencial.

Més informació

L'entitat local pot elaborar un inventari de tots els béns immobles de la seva propietat, ja siguin béns de domini públic o patrimonials, i ja siguin sòls, edificis o habitatges o, fins i tot, equipaments municipals destinats a altres usos no residencials, que siguin susceptibles de ser utilitzats per la política local d'habitatge.

Regulació jurídica continguda als articles 100-118 del Decret 336/1988, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals (RPEL).

Especialment recomanable per a municipis que disposin de gran número de béns i no tinguin constituït el Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge (PMSH).

Més informació

El Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge (PMSH) és la relació de tots els béns patrimonials i recursos econòmics dels que és titular un ajuntament i hagin estat obtinguts per cessions de sòl amb aprofitament derivades del planejament urbanístic.

Inclou: terrenys obtinguts per expropiacions urbanístiques, béns immobles obtinguts per permuta i també els ingressos dineraris que obtingui de l'alienació (venda) de béns patrimonials propis o els derivats de sancions urbanístiques, entre d'altres.

La regulació jurídica del Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge, la seva adjudicació i transmissió està continguda als articles 163-171 del D.Leg 1/2010.

El Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge és obligatori per a tots els municipis que obtinguin cessions d'aprofitament en la gestió urbanística.

Més informació

L'entitat local pot constituir un dret de superfície i cessió d'ús sobre sòl municipal en favor d'una cooperativa, altra administració pública o entitat sense ànim de lucre per a la seva edificació i explotació o sobre una edificació de titularitat municipal per a que el superficiari la rehabiliti però conservant l'ens local la propietat del sòl.

El dret de superfície queda regulat a l'article 564 del Codi civil de Catalunya (Llei 5/2006).

Recomanable per a municipis:

• Que siguin propietaris de béns immobles i que vulguin produir habitatge assequible però no puguin assumir el finançament d'una promoció o gran rehabilitació.

Més informació

L'entitat local pot formalitzar una concessió administrativa amb un particular per a la utilització privativa temporal de sòl municipal i aquest edifiqui i exploti un servei públic municipal (en les condicions que fixi l'administració) a canvi del pagament d'una llicència.

La figura de la concessió administrativa es pot utilitzar per a la promoció d'habitatges dotacionals o allotjaments col·lectius protegits.

Figura regulada a l'article 59 del Decret 336/1988, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals (RPEL) i al Decret 179/1995, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals (ROAS).

Recomanable per a municipis:

• Que disposin de sòl de propietat municipal.
• Que prevegin necessitats temporals d'allotjament de joves o gent gran amb o sense serveis assistencials tutelats.
• Que no puguin assumir el finançament de la construcció o rehabilitació.

Més informació

L'entitat local pot optar per la cessió temporal (gratuïta o no) de solars buits o en desús de titularitat municipal en favor d'una cooperativa o entitat sense ànim de lucre per a la seva edificació per a ús residencial per tal d'atendre necessitats urgents d'habitatge de caràcter social.

Especialment recomanable per a municipis petits que no disposin d'habitatges per a donar resposta a necessitats habitacionals urgents.

Més informació

Estructures, com comissions, taules o meses, que una entitat local pot constituir per tal de fer el seguiment i l'avaluació de la política local d'habitatge, en general, i del Pla Local d'Habitatge (PLH), en particular.

És recomanable que aquest òrgan integri altres entitats i col·lectius, com altres administracions públiques, associacions de veïns o entitats del Tercer Sector Social, per tal de garantir la màxima transparència i participació.

També és recomanable dotar-se d'un pla de comunicació de totes les actuacions que s'impulsin.

Abans de constituir aquesta estructura és recomanable valorar si s'ha de crear de nova o es pot vehicular la participació en altres òrgans o meses sectorials ja existents.

Més informació