QUAN HE DE REHABILITAR?

La rehabilitació del edificis pot ser parcial o integral, depenent de si s’afecta o no a la totalitat de l’edificació, els elements que la composen i les seves instal·lacions.

Motius per rehabilitar

Un “edifici insegur” és aquell que té un mal estat de conservació, que provoca unes condicions d’inseguretat estructural i la degradació dels elements i materials que el composen.

A nivell estatal, el 50% del parc residencial és anterior a 1980. Això fa que al voltat d’un milió d’habitatges es trobin en estat deficient, dolent o ruïnós, amb necessitats immediates de rehabilitació. Els edificis més antics en què no s’han fet tasques de manteniment, conservació o rehabilitació, són construccions que possiblement tinguin deficiències, lesions o patologies que poden arribar a afectar a la seguretat i estabilitat de l’immoble.

Consell:
Guia pràctica sobre el manteniment dels edificis d'habitatges.

Indicis o senyals d’alerta que comporten un mal estat de conservació:

Indicis o senyals d’alerta que comporten un mal estat de conservació:

Un “edifici insalubre o no habitable” és aquell que afecta les condicions de salut, confort i benestar de les persones que l'ocupen.

Per obtenir un edifici o habitatge saludable cal considerar els següents factors:

  • Confort higrotèrmic i la ventilació: Una ventilació adequada es necessària per controlar les fonts d'olors, productes químics, emissions de compostos orgànics volàtils (COV), diòxid de carboni i aconseguir una bona qualitat de l'aire i de les condicions d’humitat. Una mala ventilació és perjudicial tant per a la salut dels habitants com per a les estances, perquè pot arribar a causar problemes respiratoris o influir en la salubritat de les llars.
  • Qualitat de l'aire interior: Es pot millorar fent servir materials i mobiliari de baixa emissió de compostos orgànics volàtils i semi volàtils. Verificar que no hi ha contaminants com el plom, amiant, aluminosi o gas radó.
  • Qualitat de l'aigua: Comprovar la qualitat de l'aigua i instal·lar, si cal, un sistema de depuració per eliminar contaminants.
  • Confort lumínic: Cal tenir una il·luminació adequada i aprofitar la llum natural durant el dia segons l’orientació de l’edifici, mantenir el confort visual i evitar l'enlluernament. Es poden tenir en compte sistemes de protecció solar o mesures passives que millorin les condicions mínimes d’il·luminació i confort.
  • Confort acústic: Protegir dels sorolls exteriors i controlar les fonts d'emissió de sorolls interiors és important per obtenir un grau de confort dels espais interiors.

Consell:
Invertir en arquitectura és millorar la teva salut.

Indicis o senyals d’alerta que comporten un espai insalubre o no confortable:

Indicis o senyals d’alerta que comporten un espai insalubre o no confortable:

Un “edifici poc eficient” és aquell que no considera un elevat rendiment de l’energia necessària per funcionar, on les instal·lacions no minimitzen l'ús d'energies convencionals d'origen fòssil (carbó, petroli i gas natural) i no consideren l’ús d’energies renovables.

Un edifici o habitatge energèticament eficient té en compte els següents factors:

  • L’estanqueïtat i salubritat de les instal·lacions existents: Millorar i substituir les instal·lacions de subministres d’electricitat, aigua, gas o telecomunicacions i adequar la instal·lació de sanejament o recollida d’aigües pluvials i residuals, permetrà evitar possibles fuites d’aigua que puguin produir humitats accidentals o per filtració.
  • El confort tèrmic: Els edificis augmenten la seva eficiència energètica si disposen d’aïllant tèrmic continu en tota la seva envolupant (façanes, mitgeres, cobertes,...), permeten complir amb els estàndards mínims de confort tèrmic per a la temperatura i la humitat, evitant pèrdues de calor i de fred de les llars i permeten reduir la demanda de les instal·lacions necessàries.
  • Ús de noves instal·lacions eficients i renovables: Cal utilitzar sistemes de climatització per a la calefacció i aigua calenta sanitària d’alta eficiència energètica (instal·lacions elèctriques renovables com panells fotovoltaics, aerogeneradors mini eòlics, cogeneració,.. oinstal·lacions tèrmiques renovables com panells solars, biomassa, aerotèrmica,...) ja que al ser més eficients, emeten menys emissions directes de CO2 a la atmosfera i milloren el seu aïllament i estanqueïtat.

Consell:
Descobreix com remodelar un habitatge eficientment Informació sobre Rehabilitació energètica d’edificis.
Guia de la renovació energètica d’edificis d’habitatges.

Indicis o senyals d’alerta sobre instal·lacions deficients o materials poc rentables:

Indicis o senyals d’alerta sobre instal·lacions deficients o materials poc rentables:

Un “edifici poc accessible” és aquell que té barreres arquitectòniques tant en l’accés a l’edifici com en l’interior dels habitatges i no contempla mesures per facilitar l’accés practicable o adaptat a qualsevol persona.

A nivell estatal, el 40% dels edificis residencials de 4 plantes o més no disposa d’ascensor i el 87% dels edificis d’habitatges necessita millorar la seva accessibilitat. L’accessibilitat es un concepte que es defineix com la “qualitat de ser de fàcil accés” i s’entén com la relació amb les tres formes d’activitat humana: mobilitat, comunicació i comprensió. Per obtenir un edifici o habitatge més accessible cal tenir en compte els següents factors, necessitats i intervencions que es derivin en cada cas:

  • Accessibilitat física: que permet eliminar o disminuir les barreres físiques, facilitant la mobilitat tant per l’espai exterior, una edificació o en l’interior dels habitatges. Les principals intervencions per eliminar barreres arquitectòniques poden ser en l’accés d’un edifici (suprimir els graons en l’entrada principal, col·locació de rampes, creació d’itineraris practicables o adaptats, instal·lació d’ascensors o sistemes d’elevació, etc.) com en l’interior dels habitatges (substitució banyera per plat de dutxa, entre altres.).
  • Accessibilitat auditiva i visual: que permet acabar o disminuir amb les barreres de comunicació, facilitant la forma de comunicar-nos amb altres persones, tant a nivell d’audició com visió. Les principals intervencions en edificació podrien ser l’ús de sistemes tecnològics i sensors amb alarmes lumíniques o de so que faciliten els hàbits quotidians de les persones.
  • Accessibilitat cognitiva: que permet millorar la relació d’entendre de forma més fàcil les coses que ens rodegen, per facilitar l’autonomia, la presa de decisions o les accions quotidianes. Les principals intervencions seria incloure sistemes tecnològics o materials que facilitin un llenguatge inclusiu.

Consell:
Guia Accessibilitat en edificacions existents (Fundació ONCE i Fundació Mutua de Propietaris).

Indicis o senyals d’alerta que comporten barreres arquitectòniques o problemes d’accessibilitat:

Indicis o senyals d’alerta que comporten barreres arquitectòniques o problemes d’accessibilitat: