Mòdul 1. El treball amb l’administració educativa. Prestació i coordinació de serveis

La Constitució espanyola (1978) estableix que l’educació és un dret de tots els ciutadans i que la competència en matèria educativa i ensenyament està compartida entre l’Estat i les comunitats autònomes.

En aquest sentit, hi ha diverses lleis que regulen, també en l’àmbit autonòmic i local, certes competències transferides per l’Estat en matèria d’educació:

• Ley orgánica de educación (2006) i Ley orgánica de modificación de la LOE (2020) (LOMLOE): situen el nivell de competència en matèria educativa i desenvolupen les competències exclusives de l’Estat.
• Estatut d'autonomia de Catalunya (2006): defineix l'educació com a competència exclusiva de la Generalitat en alguns aspectes i compartida amb l'Estat en d'altres.
• Llei d'educació de Catalunya (2009): defineix la Generalitat com a autoritat educativa de Catalunya, ordena i explicita cogestions i corresponsabilitats amb els ens locals i qualifica d’autoritat educativa els ens locals en determinats ensenyaments.

Els ens locals tenen competències delegades en cogestió i executives en ensenyaments no obligatoris. En aquest sentit, el món local ha gestionat l’etapa dels ensenyaments no obligatoris i de règim especial, com ara les escoles bressol municipals, les escoles municipals de música i les escoles municipals de persones adultes.

El món local ha estat cooperant amb l'administració educativa, aportant solars per a la construcció d’escoles, fent-se càrrec del manteniment dels edificis educatius municipals*, gestionant serveis com el transport o el menjador d’aquests centres, entre altres tasques indispensables per al bon funcionament de les escoles. Però la seva acció continuada tendeix a la subsidiarietat, la cogestió i la responsabilitat compartida entre la Generalitat i els ajuntaments i els consells comarcals.

Els ajuntaments, a més a més, han creat nous serveis educatius; un exemple n’és, a l’inici del 2004, la creació de les oficines municipals d'escolarització (OME), amb la delegació de la gestió d’aspectes relacionats amb la matriculació. Cal remarcar la importància creixent d’aquestes oficines en quant a garantir l’equitat i la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació.

També, l’any 2004, l'aprovació de la Llei 5/2004, de 9 de juliol, de creació de llars d'infants de qualitat va representar el reconeixement d’una xarxa dual de llars d’infants (llars de la Generalitat i llars dels ajuntaments).

—

(*) Cal diferenciar entre:

• Els centres que presten serveis de titularitat local on és competència del municipi.
• Els centres que no presten serveis de titularitat local. En aquests casos, només existeix obligació per part de l’Ajuntament si aquest té la titularitat demanial de l’edifici i sempre que el centre imparteixi algun dels àmbits educatius referenciats expressament a la normativa. Segons l’art. 25 de la LBRL, el municipi té competència pròpia (i per tant, també l’obligació) per: “La conservación, mantenimiento y vigilancia de los edificios de titularidad local destinados a centros públicos de educación infantil, de educación primaria o de educación especial”.

El Pacte Nacional per a l'Educació, el 2006, ja parlava de corresponsabilitat dels ajuntaments en matèria educativa i encetava el camí que, amb l'Estatut, el mateix 2006, i la Llei d'educació de Catalunya, el 2009, atorgava al món local la categorització d’autoritat educativa per a determinats ensenyaments i serveis.

• Els ajuntaments participen en aspectes territorials i socials de la programació de la política educativa, i assumeixen majoritàriament la xarxa pública de:
  • La primera etapa de l'educació infantil (0-3).
  • Els ensenyaments artístics.
  • Les escoles d'adults (amb aportacions econòmiques en conveni amb la Generalitat).
  • Els serveis educatius, com els plans d'entorn o els de transició escola-treball.
• Els consells comarcals, finalment, mantenen l'assumpció delegada en la gestió del transport i els menjadors escolars.

Els acords relatius a la coresponsabilitat dels ajuntaments en l'educació són:

L’Estatut de Catalunya aprovat el 2006 defineix l'educació com una competència exclusiva de la Generalitat en alguns aspectes i compartida amb l'Estat en d'altres. Atorga als municipis competències en matèria educativa i diu, en el:

L’article 159 de la Llei d’educació cita de forma explícita les competències dels ens locals en el:

Entre la pròpia tradició i les competències que li ha atorgat la normativa, els ens locals de Catalunya han assumit:

• Les oficines municipals d'escolarització.
• Personal de serveis i manteniment d’escoles públiques d'infantil i primària.
• L'educació infantil de 0 a 3 anys.
• Els plans educatius d'entorn.
• Els programes de transició escola-treball.
• Els PQPI (programes de qualificació professional inicial).
• Els centres de formació d’adults.
• Les escoles de música, dansa i art.
• Iniciatives diverses de suport i reforç als centres reglats i a l’alumnat.