La gestió directa d’un servei es pot fer amb diferents mitjans i de diferents maneres en funció de diversos factors que cal tenir en compte.
És el tipus de gestió directa feta per la mateixa Administració a través dels seus òrgans administratius i amb mitjans propis.
L’article 30 de la Llei de contractes del sector públic (LCSP) així ho diu de forma explícita: execució directa de prestacions per part de l’Administració pública amb la col·laboració d’empresaris particulars o a través de mitjans propis.
És la gestió que es fa mitjançant entitats personificades, com un organisme autònom, una entitat pública empresarial o una societat pública.
Cal tenir molt present, però, que l’atribució de la gestió mitjançant acte o encàrrec de creació o modificació a una entitat, pública o privada, no és un contracte públic.
“6. Els acords, les decisions i els altres instruments jurídics mitjançant els quals s’organitza la transferència de competències i responsabilitats per desenvolupar funcions públiques entre poders adjudicadors o agrupacions d’aquests i que no preveuen que es doni una retribució per a l’execució d’un contracte, es consideren assumptes d’organització interna de l’Estat membre de què es tracti i, en aquest sentit, de cap manera es veuen afectats per aquesta Directiva.”
(Art. 1.6 Directiva 2014/24/UE, art. 1.4 Directiva 2014/23)
En particular, els encàrrecs a societats públiques passen a “encàrrecs a mitjans propis” (art. 32 LCSP). Els requisits per poder considerar l’exclusió d’un encàrrec a mitjans propis de la legislació de contractes són:
Els encàrrecs a mitjans propis tenen la característica que: