No existeix cap model d’intervenció eficaç per a tots els infants.
Els tractaments que s’han manifestat més efectius es caracteritzen per:
-
Inici en una edat primerenca
-
Objectius i plans terapèutics individualitzats
-
Implicació de la família en el tractament
-
Programació intensiva
-
Intervenció en l’entorn natural de l’infant: escola, família…
-
Treball en xarxa entre dispositius que atenen l’infant i la seva família
-
Revisió i avaluació dels plans de treball
Els objectius dels tractaments són:
-
Promoure el benestar de l’infant i la seva família i millorar la qualitat de vida en el seu entorn natural.
-
Promoure l’evolució, l’adquisició i l’ampliació de nous aprenentatges en totes les seves àrees del desenvolupament: motricitat, llenguatge, joc, conducta, autonomia…
-
Facilitar la reducció de l’afectació i de les dificultats a la seva vida diària.
Cap als 7 mesos, els infants intenten reproduir els gestos i els sons que observen al voltant seu. És a partir d’aquesta interacció com es produeixen els primers jocs. A mesura que l’infant vagi creixent, serà més capaç d’imitar els seus referents en tot allò que facin i acabarà reproduint-ho de manera singular i independent (joc simbòlic).
Donada aquesta importància, en els tractaments s’estableix el joc com a mètode de treball perquè fomenta:
-
el pensament,
-
l’aprenentatge,
-
l’exploració,
-
el plaer,
-
la interrelació,
-
l’atenció compartida,
-
la comunicació i
-
el vincle.
A continuació veurem quins tractaments podem fer tenint en compte diferents àrees, els seus objectius i les dificultats que es volen cobrir.