-
Mirar que el conjunt de respostes que doni l’infant sigui l’adient respecte al que els estímuls i l’entorn li ofereixen.
Implica principalment:
Objectius:
-
Proporcionar conductes funcionals per comunicar-se, relacionar-se, resoldre conflictes, demanar…
-
Reforçar conductes positives i reduir les negatives.
-
Millorar la realització de tasques.
-
Comprendre els comportaments dels altres.
Dificultats per:
-
Desenvolupar el llenguatge i les habilitats per comunicar-se.
-
Comprendre situacions quotidianes.
-
Posar límits.
-
Adaptar-se.
Activitats que poden ajudar:
-
Seqüenciar les tasques.
-
Fer horaris.
-
Anticipar.
-
Establir límits concrets i ferms.
-
Ser coherent.
-
Plantejar tasques curtes que es puguin assolir i reforçar.
El Siraj és un nen amb un somriure agradable, però amb poca consciència de com ha de comportar-se a l’escola i amb manca de límits. Els seus pares també estan desbordats perquè no saben si és un problema de comprensió i que no els entén o simplement que es porta malament. Davant qualsevol no o situació frustrant, pot començar a cridar, donar cops o trencar objectes. En aquell moment sembla que necessita molt cridar l’atenció. L’educadora es proposa transmetre-li amb molta calma allò que li agrada que faci i allò que no. Quan fa alguna cosa que no toca procura no fer-li gaire cas. En el moment en què ha de frustrar-lo, li ho anticipa, o li dona algun objecte substitutiu, i el felicita quan ell ho pot tolerar. El Siraj està aprenent les normes de convivència bàsiques de l’escola i, tot i que encara li costa controlar els seus impulsos, ha millorat molt.
Objectius:
-
Adaptar-se i aprendre eficaçment en situacions diferents i amb persones o grups diversos.
-
Passar d’una adaptabilitat de l’entorn cap a ell a una flexibilitat i capacitat d’anticipació de l’altre.
Dificultats per:
-
Ser flexible.
-
Anticipar.
-
Adaptar-se als canvis.
Activitats que poden ajudar:
-
Partir dels jocs repetitius d’interès.
-
Introduir a poc a poc petites variacions.
-
Anticipar tasques, accions…
-
Fer rutines.
-
Estructurar el context.
-
Crear seqüències.
L’Arnau és un nen que funciona molt amb rituals, sobretot amb els canvis de situació, com pot ser deixar la seva llar per anar a l’escola bressol. La seva mare, que coneix les seves ansietats, acostuma a portar-lo amb un bocinet de pa a la mà, que va llepant de tant en tant. S’explica a la mare que aquest recurs no és factible per a l’escola, ja que incompleix la norma que prohibeix entrar aliments de fora. Es treballa amb l’Arnau i la seva mare aquesta nova situació, i a poc a poc se li ofereixen altres opcions de dintre de l’aula. L’Arnau acaba flexibilitzant la seva conducta i accepta donar el bocí de pa a la mare en el moment d’entrar si a canvi l’educadora li dona un bastonet de la classe.
Objectius:
-
Iniciar, mantenir o modular un estat afectiu amb l’objectiu d’aconseguir una fita.
-
Aprendre a través de la relació amb les persones cuidadores i després per si mateixos.
Dificultats per:
-
Manegar la pròpia conducta.
-
Fer front a l’entorn i entendre’l.
Activitats que poden ajudar:
-
Organitzar i estructurar l’espai, el temps…
-
Ajudar-lo a reconèixer i expressar les pròpies emocions.
-
Crear rutines diàries.
-
Afavorir l’autonomia.
-
Planificar.
-
Contenir-lo.
El Víctor és un nen que assisteix fa 2 mesos a l’escola bressol i es podria dir que encara no s’ha adaptat ni s’ha vinculat a la mestra. Continua explorant cada racó de l’escola, familiaritzant-se amb l’espai i mostrant poc interès pels altres. Podríem dir que a la classe ja comença a sentir-se segur, però quan toca realitzar un canvi d’espai, sembla entrar en crisi i descontrolar-se. Necessita que se l’acompanyi i sobretot molta anticipació quan toca sortir al pati, anar a la sala de psicomotricitat o al menjador. També els dies de festes especials sembla desubicat i irritable. Des que coneixem tots aquests aspectes del seu funcionament, procurem acompanyar-lo i cuidar-lo en tots aquests moments.