-
Adquirir uns hàbits saludables quant a l’alimentació, el son i el control d’esfínters per tal de promoure un desenvolupament harmònic en l’infant.
Implica principalment:
L’alimentació és la primera forma de relació entre pares i fills. És un tipus de relació amb el món. Està lligada a relacions socials.
Objectius:
-
Aprendre a discernir entre estat de gana i sensació de sacietat.
-
Aprendre a menjar una varietat d’aliments adequada per rebre tot tipus de nutrients.
Dificultats per:
-
Tenir experiències positives al voltant de l’alimentació.
-
Superar situacions traumàtiques, prematuritat, intervencions mèdiques…
-
Tenir consciència corporal i diferenciar el propi cos de l’entorn.
-
Tolerar els canvis; provar nous aliments, sabors, textures…
-
Mossegar i mastegar, a causa d’hipersensibilitats i manies.
-
Generalitzar (sempre amb la mateixa persona, en un plat concret, segons els colors).
Activitats que poden ajudar:
-
Crear un entorn tranquil i amb pocs estímuls (sense sorolls, TV, massa joguines).
-
Crear rutines i anticipar-li el que passarà.
-
Respectar el seu temps i el seu ritme per menjar.
-
Introduir nous aliments a poc a poc, sense enganyar ni forçar el nen i partint dels seus gustos i les seves preferències.
-
Deixar que explori i olori els aliments.
-
Valorar positivament els petits avenços.
-
Posar paraules al que està vivint: emocions i sensacions tant positives com dolentes.
-
Treballar el concepte de dintre i fora a través de jocs com ficar o treure objectes d’una caixa.
-
Enfortir la zona orofacial fent jocs de treure la llengua, bufar, beure amb canya…
La Laia és una nena prima i menuda que té dificultats importants amb el menjar. Ja de petita va patir problemes digestius i vomitava sovint la llet. En el moment d’introduir aliments nous, ella sempre es mostrava reticent i desconfiada. Aquest tema va desesperar la seva mare fins al punt d’arribar a forçar-la a menjar i crear una dinàmica negativa entre elles. Ara la Laia assisteix a l’escola bressol i la mare té l’esperança que, envoltada d’iguals, la nena s’obrirà a l’alimentació. Al principi la Laia es comporta igual a l’escola que a casa. Però a poc a poc, i amb la paciència de l’educadora, s’anima a fer petits tastets i anar veient el que li agrada més i el que li agrada menys, sempre sense forçar-la i donant-li un espai per experimentar al seu ritme.
Objectius:
-
Afavorir un bon descans en l’infant que li permeti agafar amb forces els reptes de cada dia.
-
Aconseguir un bon equilibri entre les hores de descans i les hores de vigília, de manera que l’infant pugui mantenir un bon estat d’ànim.
Dificultats per:
-
Dormir correctament tant per excés com per manca de son.
-
Regular-se i comprendre les pròpies sensacions.
-
Descansar. Pot augmentar la seva agitació motriu quan està molt cansat.
-
Separar-se de les persones cuidadores degut a la falta de simbolització. No les pot recordar quan aquestes no són presents.
-
Agafar el son sense mecanismes autosensorials, com balancejos o estereotípies (omplir el llit d’objectes o fer múltiples rituals) per no sentir la por i el buit que li produeix estar sol.
Activitats que poden ajudar:
-
Afavorir rutines abans d’anar a dormir.
-
Acompanyar-lo progressivament per passar de l’estat de vigília al son. Procés de passar de dormir acompanyat, en contacte físic, a dormir amb un objecte transicional (nino) que l’acompanyi.
-
Verbalitzar durant tot el procés on serà el seu referent, què farà i què passarà després.
-
No deixar-lo plorant sol.
El Jerome és un nen que encara no té adquirits uns bons hàbits de son. Quan la família el porta a l’escola als matins acostuma a arribar adormit al cotxet. La família ens explica que ve molt cansat, que no es volia llevar, ja que a la nit havia costat molt adormir-lo i se’ls havia fet tard. Al llarg del matí, es queda assegut a l’aula observant, però amb poc impuls vital per explorar i aprendre. L’estat de cansament li permet gaudir poc de les activitats de l’aula. En canvi, a les tardes, després de la migdiada, se’l veu més content i rialler, i és quan l’educadora aprofita per fer amb ell jocs de falda.
Objectius:
-
Fer conscient l’infant de les sensacions que es produeixen en el seu cos durant el procés digestiu.
-
Aprendre a controlar i retardar les seves necessitats evacuatives.
-
Adquirir un ritual de neteja i autonomia respecte als seus excrements.
Dificultats per:
-
Adquirir un desenvolupament normal cap als 2-3 anys, que es considera un procés de maduració i autonomia. En els infants amb dificultats, aquestes adquisicions poden allargar-se molt o fer-se d’una manera inadequada.
-
Integrar el seu propi cos, els límits corporals i la idea d’interior-exterior.
-
Regular les seves sensacions i exercir un control sobre el seu propi cos.
-
Viure-ho d’una manera no traumàtica, com si perdessin una part important de si mateixos, tant quan fan caca com quan es tallen les ungles o els cabells.
Activitats que poden ajudar:
-
Treballar els límits del seu propi cos: massatges, pessigolles, psicomotricitat.
-
Adquirir els conceptes de dins i fora: posar objectes en capses, recipients, tapar i destapar forats, coses que entren per un lloc i surten per un altre. És a dir, representar a través del joc, el que succeeix en el seu cos.
-
Fer servir l’orinal i després tirar al WC la caca i acomiadar-se’n quan tirem la cadena, quan hi ha molta por al WC.
El Bruno és un nen de dos anys i tres mesos que encara porta bolquer. A l’aula, acostuma a anar i ajupir-se sempre al mateix racó quan té ganes de fer de ventre. Un cop ja ho ha fet, si li preguntes què té al cul, et pot respondre caca. Fa poc ha començat a observar altres companys que ja han adquirit el control d’esfínters i seuen al vàter. A partir d’aquest moment, convidem el Bruno a participar d’aquestes rutines per familiaritzar-se amb el vàter, i el felicitem cada cop que ens hi deixa un regalet.