La família és el sistema que respon a les necessitats biològiques i psicològiques dels seus membres, amb característiques pròpies, amb límits, amb rols i regles internes que determinen els seus patrons d’interacció tant en el seu interior com cap a l’exterior.
En el procés terapèutic podem considerar la família com el conjunt de persones vinculades de forma significativa a l’adolescent i que són susceptibles d’algun tipus d’intervenció, és a dir, com un conjunt actiu del procés terapèutic.
Com arriben les famílies en el moment de la nostra intervenció?
-
Imatge negativa del fill.
-
Sentiment de culpa.
-
Pessimisme amb relació al procés terapèutic.
-
Desgast emocional.
-
Desconfiança.
Objectius
-
Aconseguir que la família entengui el procés de l’adolescència com un període de canvi vital familiar.
-
Potenciar la intervenció de la família en l’atenció.
-
Fer que la família entengui que el fill està expressant patiment a través del símptoma.
-
Modificar la imatge negativa del fill.
-
Corresponsabilitzar en el problema i en el procés de canvi per deixar de culpar el fill.
-
Flexibilitzar el sistema familiar.
-
Rebaixar el nivell de tensió i expressió d’afectes.
-
Recuperar la confiança entre els membres familiars.
-
Augmentar la comunicació i la negociació.
-
“Posar cadascú al seu lloc”: el consum no és el responsable de tot el que li passa a un noi o una noia.
Intervenció
-
Treballar la història dels propis pares i apoderar-los.
-
No jutjar-los, no culpabilitzar-los, validar-los.
-
Adaptar el procés terapèutic a cada cas particular.