Davant l’actual escenari de complexitat mundial i d’interdependència, en què les nostres accions poden tenir conseqüències negatives en altres parts del planeta i que reclama una resposta multidimensional des de tots els sectors i àmbits de la societat, i davant la interpel·lació que fa l’Agenda 2030 per treballar en una aliança global per al desenvolupament sostenible, el sector de la cooperació fa temps que promou l’aplicació del principi de coherència de polítiques per al desenvolupament.
Els ajuntaments, com la resta d’administracions públiques, tenen el deure de promoure una ciutadania crítica i fer avançar la societat cap a un model de desenvolupament corresponsable amb els problemes que afecten la humanitat i el planeta.
La coherència de polítiques promou un canvi en el model de desenvolupament adreçat a afavorir i augmentar les capacitats de totes les persones, especialment dels pobles del sud global que es troben en cert desavantatge, per tal de fer d’aquest planeta un lloc sostenible per viure per a tothom, per a les actuals i les futures generacions. Això implica actuar des de tots els àmbits, tenint en compte que existeixen un conjunt de desigualtats i injustícies i una vulneració dels drets humans a nivell global i en les nostres societats que cal contribuir a erradicar.
La coherència de polítiques per al desenvolupament és un principi de treball que sorgeix en l’àmbit de la cooperació i que ha patit una evolució conceptual paral·lela a la pròpia evolució del context internacional i al mandat de les agendes del desenvolupament. La definició més estesa és:
“La integració de la perspectiva del desenvolupament sostenible en el disseny, la implementació i l’avaluació de totes les polítiques públiques d’un govern” (Millan, 2012).
Per tant, es tracta de dissenyar, implementar i avaluar les polítiques tenint en compte, per exemple, de no contribuir a violar els drets humans i preocupar-nos per la pobresa i vulnerabilitat en què viuen altres persones del sud global o pels riscos mediambientals que ja ens afecten a tots.
Això s’aconseguirà amb un compromís del govern municipal perquè la cooperació al desenvolupament sigui assumida per tota la institució i esdevingui estratègica, la qual cosa farà que aquesta adquireixi més pes i més centralitat dins la corporació sense dependre d’un sol departament.
És clau aprofitar tots els recursos i les competències tècniques existents, buscar les complementarietats i sinergies basades en les especificitats de cadascú i aglutinar diferents agents del territori cap als mateixos objectius, mitjançant la creació d’aliances i relacions en xarxa.
Però la coherència de polítiques per al desenvolupament presenta dificultats d’implementació en el model organitzatiu vertical i departamental que impera actualment en moltes administracions públiques i, com es veurà més endavant, no es tracta únicament de sumar actors, sinó de canviar les formes de relació i de treball organitzatiu de les corporacions locals.
Una gestió transversal de la política de cooperació pot contribuir a fer efectiva la coherència de polítiques per al desenvolupament i assolir una cooperació de ciutat.