Per avançar en la transversalitat de la política de cooperació al desenvolupament, calen certes condicions de partida i instruments que permetin la seva implantació. Aquests es poden classificar en quatre grans blocs:
La primera condició és de caràcter polític. Ha d’existir una voluntat política i un compromís real que la cooperació és estratègica per a la corporació i que es vol transversalitzar. Aquest propòsit ha de quedar definit principalment en el pla de mandat o l’estratègia de govern, perquè posteriorment es desplegui d’una manera més operativa a la resta de la planificació sectorial.
Per això és fonamental que el mateix àmbit de la cooperació participi en la definició del pla de mandat pel seu coneixement tècnic, i garanteixi que s’incorporen correctament els seus objectius, visió i valors a nivell estratègic. Alhora, aquesta participació de la unitat de cooperació en l’elaboració del pla de mandat li donarà les eines per assumir altres objectius corporatius com a propis, que després han de quedar reflectits en el pla de cooperació i en el dia a dia de la seva acció.
La unitat de cooperació ha de fer seu aquest compromís polític i impulsar-lo en el si de la corporació. Per això és fonamental que durant el procés de definició del mateix pla de cooperació, que ha de reflectir aquest mandat polític de transversalitat i de centralitat estratègica que se li vol donar a aquesta política, s’estableixi clarament amb quins àmbits de l’ajuntament cal activar la relació perquè participin en aquesta definició, quedin integrats estratègicament en el pla i comparteixin objectius, valors i compromís. Ens referim a àmbits com acció internacional, joventut, educació, etc. També cal incloure altres serveis interns, com contractació, comunicació i premsa i els serveis responsables de fer el seguiment i la difusió externa dels resultats, que són també clau per assolir la transversalitat, com veurem més endavant.
En aquest procés de participació dels actors afectats per la definició del pla de cooperació, cal fer un exercici de reflexió i debat conjunt per confluir i garantir que tots comparteixen els mateixos objectius, valors i visió.
Perquè totes les altres polítiques integrin de manera adequada els objectius, principis i valors de la cooperació és important:
-
Desplegar un pla de sensibilització i formació interna. Pot ser un objectiu del mateix pla de cooperació i definir-se operativament amb posterioritat. Un cop feta aquesta formació, els plans d’altres polítiques municipals podran incorporar adequadament els objectius, valors, visió i compromís compartits amb la cooperació i preveure mecanismes de complementarietat i sinergies.
-
Comptar amb una unitat de cooperació forta i especialitzada, amb recursos econòmics i humans suficients, que vetlli per la transversalitat. Aquesta unitat de cooperació haurà d’establir un diàleg fluid i horitzontal amb la resta de departaments, generar nous marcs i eines de coordinació, oferir formació, fer el seguiment de la incorporació dels objectius a la resta de polítiques amb indicadors i proporcionar estudis que facilitin informació sectorial sobre l’impacte a l’exterior de determinades polítiques i programes, entre altres qüestions.
Per tant, la voluntat política s’ha de traduir en prou recursos humans i econòmics per fer possible la transversalitat. Els recursos es poden repartir entre les unitats que tindran un paper més destacat a l’hora de fer efectiva la transversalitat.
Un dels àmbits que s’han de considerar en un pla de cooperació amb caràcter transversal és el seguiment i la transparència de la corporació, ja que serà clau incorporar la cooperació en el sistema de seguiment, transparència i dades obertes. Aquesta unitat no només haurà de fer el seguiment de les accions que es duguin a terme des de la mateixa unitat de cooperació, sinó també les que duguin a terme altres unitats i àmbits de treball relacionats fruit d’aquest treball transversal.
La unitat de cooperació haurà de:
-
Participar en el disseny, l’execució, el seguiment i l’avaluació del pla de mandat.
-
Elaborar informes i documents que recullin els avenços, que hauran d’involucrar tots els actors.
La participació de la unitat de cooperació en el disseny, l’execució, el seguiment i l’avaluació del pla de mandat, així com en els plans dels altres sectors de l’ajuntament, a més de permetre que no es perdi l’expertesa tècnica, garanteix l’harmonització necessària de tot el sistema de transversalitat.
Un cop assumit políticament que l’àmbit de la cooperació es vol convertir en estratègic dins l’acció municipal, la unitat de cooperació serà l’encarregada de donar impuls a aquest mandat mitjançant un diàleg fluid i horitzontal amb la resta de departaments.
Un dels problemes ja esmentats és que la majoria d’administracions locals disposen d’una estructura orgànica de tipus vertical que precisament no fomenta aquest diàleg fluid i aquest treball transversal. Això obliga a crear uns mecanismes de treball interdepartamental amb les diferents àrees i departaments per abordar de manera conjunta el disseny i l’execució de projectes compartits de l’àmbit de la cooperació al desenvolupament.
Aquests mecanismes de relació poden ser formals o informals.
-
Els canals informals, que es materialitzen en dinars de feina, converses telefòniques, correus electrònics i converses fora dels espais formals, a vegades arriben a ser més efectius que els formals.
-
Els canals formals es tradueixen en reunions periòdiques, comissions de treball, etc.
Els instruments formals han de ser efectius, ha d’existir una agenda de treball clara i una connexió entre les expectatives de les capes directives i tècniques.
Els espais formals i informals poden ser oberts a la diversitat d’actors del municipi, en una lògica que fomenti l’acció en xarxa. D’aquesta manera, la unitat de cooperació passarà de tenir un paper de proveïdor i gestor de recursos a dinamitzador i facilitador d’aquest espai relacional amb els actors, que inclou altres àrees i departaments, altres administracions i altres actors públics i privats del territori.
Sabies que…
La participació ciutadana juga un paper molt important, necessària no només en els processos de planificació estratègica d’aquesta política, sinó també en la cessió de competències i responsabilitats. Això implica una concepció totalment diferent dels perfils professionals requerits (que fins ara s’orientaven a gestionar recursos), ja que s’establiran processos participatius, no només per al disseny, sinó també per a l’execució i el seguiment de la política.
En la fase d’implementació de la política de cooperació al desenvolupament, s’han de donar unes condicions adequades; a més d’iniciar un diàleg en aquest sentit entre els departaments implicats, cal:
-
Comptar amb fites i responsabilitats compartides i processos definits.
-
Que la comunicació i el traspàs d’informació flueixi de manera natural i consensuada.
-
Que el desplegament dels programes compti amb experts sectorials i tècnics de la unitat de cooperació al desenvolupament.
-
Disposar de personal i pressupost suficient.
Cal tenir en compte que el fet que dos departaments abordin un problema conjuntament o estableixin una col·laboració puntual o periòdica no és suficient per considerar-ho transversalitat. Tot i això, no s’ha de menystenir, perquè voldrà dir que s’ha iniciat un diàleg entre departaments que pot suposar un primer pas per avançar cap a la transversalització.
La gestió dels recursos humans tindrà un paper clau, perquè l’assumpció dels objectius de la cooperació en el pla de mandat i en la resta de polítiques sectorials s’ha de traduir en la creació d’una sèrie de condicions dirigides al personal involucrat, relatives a l’alliberament d’altres tasques per dedicar més temps als nous objectius, i una sèrie d’incentius laborals que contribueixin a no percebre aquest nou encàrrec com un afegit a la tasca que ja es desenvolupa sectorialment.
Cal que els treballadors percebin la seva participació com una eina d’aprenentatge i satisfacció personal, no com una feina afegida a la seva tasca habitual.
No tothom està disposat a acceptar aquesta càrrega de feina, i més si pot semblar que es treballa en benefici d’altres departaments o serveis, quan els objectius de la cooperació no formen part del pla de mandat o dels plans sectorials. Cal atorgar les condicions laborals que permetin, per exemple, a un tècnic involucrar-se en un projecte de cooperació directa mentre continua desenvolupant la seva tasca professional habitual dins la corporació: reconeixement d’horari, reconeixement professional, formació, reconeixement de dietes, etc.
L’impuls de la transversalitat de les estratègies municipals de cooperació al desenvolupament ha de comportar la voluntat de millora i d’aprenentatge mutu. En aquest context, és important tant el que es fa com la voluntat de fer-ho cada cop millor en un futur. Per tal d’enfortir aquest principi, cal blindar el compromís d’avaluar, comunicar i rendir comptes al conjunt de la ciutadania.
Un dels pilars en l’aposta per la transversalitat en la cultura d’aprenentatge és la generació de mecanismes de transmissió d’informació i coneixement entre els departaments sobre el funcionament i els resultats de les estratègies de cooperació al desenvolupament.
L’enfortiment d’aquests canals de comunicació pot ajudar a identificar-hi reptes en l’aplicació, incoherències entre accions i detecció conjunta de propostes de millora.
El retiment de comptes a la ciutadania sovint es reflecteix com quelcom intrínsec a l’actuació pública, si bé en els darrers anys s’ha considerat com a sinònim de publicar els resultats a portals de transparència i pàgines web. El gran repte és fer partícips de la comunicació i de la difusió de la informació tots els departaments que participen activament en les estratègies municipals de cooperació.