Com ja s’ha comentat, l’infant, abans i després de néixer, està en un procés de construcció. Durant el desenvolupament es posen en joc múltiples variables: les del mateix subjecte, les intrasubjectives, les intersubjectives i les del subjecte amb els altres. L’infant té un psiquisme en construcció que no podem separar del psiquisme dels seus pares o de les persones que fan les funcions parentals.
Per altra banda, els adults no sempre poden desenvolupar les seves funcions parentals adequadament.
El nostre treball assistencial és reforçar les funcions parentals i conèixer com les experiències desil·lusionants o de desplaer i els propis conflictes de l’adult han pogut pertorbar la criança del fill.
Alguns pares estan molt allunyats de la situació conflictiva del nen, altres són intuïtius i empàtics, altres viuen amb desesperança i queden atrapats en situacions melancòliques, altres tenen actituds sobreprotectores.
Poden aparèixer sentiments de recel i desconfiança, empipades, actituds exigents…
La nostra feina és ajudar que els pares acullin, tolerin i entenguin les dificultats dels seus fills.