Totes les famílies pateixen angoixa davant del coneixement del diagnòstic d'un fill amb dificultats.
Aquestes van fluctuant de manera diferent al llarg del procés terapèutic i de les seves vides (diagnòstic, evolució, tractament, proves mèdiques, elecció educativa, etc.).
La simptomatologia del nen pot estar representant la patologia pròpia d’aquest o la patologia de la família, és a dir, els conflictes familiars.
Les reaccions dels pares d’un nen amb dificultats són múltiples i diverses d’acord amb l’edat del nen, el moment de la identificació del problema i les característiques familiars i personals dels pares.
Cap mare ni cap pare estan preparats per acceptar les dificultats d’un nen, “del seu fill”. La desil·lusió, la preocupació, l’angoixa i la culpa envaeixen la vida de les famílies. És per això que passen per diverses fases:
Totes aquestes vivències mencionades anteriorment formen part del procés d’acceptació de la realitat, i les famílies han de passar per la tristesa i la pena per poder viure el dol i la desil·lusió.
La nostra funció, entre altres, és atendre el dol de les famílies de manera precoç.