Mòdul 5. Atenció als infants amb NEE i les seves famílies al CDIAP

6. La relació assistencial entre educadors i família

La tasca d’ensenyar i aprendre és una experiència emocional.

En la nostra tasca com a educadors, hem de tenir en compte que:

  • Cal promoure el pensament i incrementar la consciència de la importància dels factors emocionals que intervenen en el procés de desenvolupament, d’aprenentatge i ensenyament.
  • Cal detectar, acompanyar i ajudar les famílies en el procés de reconeixement de les dificultats d’un fill.
  • Els mestres i educadors de la petita infància són persones veritablement importants en la vida d’un nen.
  • Els infants es fan subjectes mitjançant les relacions.
  • Els educadors tenen una situació privilegiada: atenen nens i famílies diàriament, i alguns durant un llarg temps, en un moment evolutiu crucial per a l’infant.
  • Per conèixer les dificultats d’un nen, hem de mirar i observar tant el nen com la seva família.
  • Cal acceptar que una part de “mirar” les famílies és subjectiu.
  • Mirar el grup sempre ens fa sentir una gran quantitat d’emocions.

Cal tenir en compte també els obstacles que podem trobar en la comprensió:

  • Els canvis i els estils familiars actuals.
  • En ocasions, les dificultats del nen estan representant dificultats de la família.
  • Ser pare o mare connecta, conscientment o inconscientment, amb la vàlua com a pares. Per això és tan difícil apropar-nos als pares sabent el que sentiran i com es desvetllaran en ells múltiples sentiments quan els parlem del seu fill.
  • Els professionals correm el risc de pensar que som posseïdors del que és correcte.
  • Els educadors no estan lliures del seu món intern i del seu passat.
  • Ajudar emocionalment les persones no és gens fàcil, no sols per la dificultat que comporta comprendre el sofriment de l’altre, sinó per la nostra irremissible tendència a projectar (col·locar) part del nostre món intern en altres persones.

Per tant, veiem que, en una relació, es produeixen sentiments que intervindran en la tasca d’ajudar.

Totes les relacions, sobretot les noves, tendeixen a despertar esperança i por. En general, les relacions provoquen desig i ansietats.

Quan un educador té la necessitat de parlar amb uns pares per transmetre alguna situació que preocupa, s’organitza una relació amb expectatives en les dues parts (família i educador).

Es produeix en aquesta relació un doble fenomen, que és universal:

  • La transferència es dona a diari en la vida quotidiana de qualsevol persona amb qui ens relacionem. Consisteix en el desplaçament de les nostres emocions.
  • La contratransferència és el que ens fa sentir l’altre.

A continuació veurem els diferents sentiments que podem trobar:

  • La família interna (experiències personals i sentiments conscients i inconscients) de l’educador
  • Sentiments d’esperança i por
  • Desig de ser útil
  • Necessitat de fer-ho bé
  • Tolerància
  • Prevenció davant l’omnisciència i la superioritat
  • Temor a danyar
  • Dificultats per tolerar la diferència
  • Aparició del dolor
  • Sentiment de culpabilització
  • Por al càstig
  • Por a l’abandonament
  • Fantasies
  • Agraïment i acompanyament

Atendre i observar les famílies comportarà, per tant:

  • Neutralitat benvolent
  • Treball contra els prejudicis
  • Promoció de l’empatia
Pujar