Davant d’una sospita, caldrà seguir les consideracions següents:
-
Compartir la preocupació respecte a l’infant al qual atenem i expressar verbalment les nostres inquietuds ha de ser l’inici de la detecció a l’escola.
-
S’ha de crear un espai mental per pensar en l’infant.
-
Perquè l’espai mental esdevingui fructífer, hem de comptar amb un espai material i temps real.
-
Les preocupacions i l’excés de treball porten a fer comentaris de passadís sobre la marxa, que tenen més una funció evacuadora que no reflexiva i elaboradora de les preocupacions.
-
Aquest espai ha d’estar format per dos recursos, un d’humà i un altre de tècnic:
-
Recurs humà: És el que es pugui oferir des de l’escola (la persona que coordina la direcció, algun assessor de la institució, el CDIAP…).
-
És molt important que l’educador pugui comptar amb un suport, no només tècnic, sinó també emocional.
-
La contenció de les ansietats de l’educador pot arribar a estalviar accions innecessàries.
-
És molt important pensar abans d’actuar.
-
-
Recurs tècnic: L’educador hauria d’aportar, conèixer o tenir registrada una sèrie d’informació de l’infant a nivell familiar, relacional i comportamental.
-