Quan hom parla de lideratge acostuma a emergir com a idea prèvia un estil de lideratge que es considera el més adequat (que pot anar des del més directiu fins al més laissez faire —deixar fer—) segons les preferències o els referents de cadascú. També acostuma a aparèixer la imatge d’una persona carismàtica que amb la seva personalitat condueix un grup o una comunitat.
Si bé el carisma d’algunes persones o un estil molt definit de lideratge esdevé un aliat per liderar situacions d’aprenentatge, en la majoria de casos un lideratge eficaç té a veure amb la mobilització d’estratègies que es poden aprendre i entrenar de manera ajustada a cada situació o context. Naturalment aquest aprenentatge ha de tenir en compte:
-
Les característiques personals que es poden aprofitar (cal remarcar que tothom té característiques que es poden aprofitar, d’un tipus o d’un altre).
-
Les característiques del grup amb què es vol treballar.
En primer lloc, cal pensar en les pròpies característiques relacionades amb la manera com interactuem amb altres persones, i particularment amb l’alumnat. Les persones que es dediquen a la formació poden ser més introvertides o extravertides, més reflexives o més impulsives, i aquestes i altres característiques són el punt de partida per parlar de lideratge. La primera idea és que no hi ha un únic perfil de persona que es consideri idoni per liderar processos formatius. Cadascú pot treure partit de les seves característiques per propiciar oportunitats d’aprenentatge amb la seva actuació. Pretendre comportar-se com si fóssim una altra persona acostuma a no funcionar. Buscar estratègies per compensar un perfil molt reflexiu pot ser tan productiu com buscar-les per compensar perfils massa impulsius.
També cal tenir present que els estils personals de lideratge, basats per exemple en referents que ens han agradat (perquè hem participat en activitats sota el seu lideratge), poden esdevenir un recurs interessant, però si no es té en compte el context, aquell estil, encara que sigui còmode o fàcil, pot no ajustar-se al que necessitem.
El lideratge situacional es defineix com aquell conjunt d’estratègies que hom mobilitza quan té la responsabilitat formal de liderar un grup (és el cas de la persona que fa de formadora), que modula i ajusta en funció de la situació en què es troba i que, en termes generals, han de tenir en compte en primer lloc la maduresa del grup a liderar.
La maduresa del grup té a veure amb el nivell de coneixença entre les persones del grup, el grau de cohesió dels seus membres, la distribució acordada de rols i funcions dins del grup i la claredat i consens en els objectius que persegueix el grup.
Així, un grup madur és un grup cohesionat, amb elevada coneixença entre els seus membres, amb una idea clara dels objectius que es persegueixen com a grup i, per tant, amb una distribució ajustada de les responsabilitats i tasques que han de permetre assolir els esmentats objectius. Un grup madur, per tant, és més autònom i alhora participatiu, perquè tothom sap quin és el seu paper, i les possibilitats de participar de manera harmònica són elevades.
És evident que un grup que s’inicia com a tal i que s’acaba de configurar normalment no presenta aquestes característiques, sinó que el considerem immadur —com a grup— perquè els seus membres no es coneixen gaire o gens, cadascú té unes raons diferents per ser al grup i, consegüentment, una idea diferent (o una absència d’idees) d’allò que ha de fer al grup.
En els casos en què el grup és madur, el lideratge pot ser col·laboratiu, delegador, d’acompanyament i més proper a l’estil anomenat deixar fer. I aquests estils s’ajusten situacionalment al grup.
En la major part dels casos que ens ocupen, els grups són immadurs i, per tant, necessiten de més prescripció, pauta i direcció (no autoritarisme).
Aquesta és una de les idees clau del lideratge situacional: cal ajustar l’estil de lideratge en funció de la maduresa del grup (aspecte estructural o principi general), però hi ha una segona idea important, que és que, encara que el grup sigui immadur, si el procés formatiu dura un cert període de temps, és important procurar, amb les estratègies que emprem, que es vagi coneixent, es vagi cohesionant, vagi madurant i, per tant, que pugui anar agafant protagonisme en tota la dinàmica a l’aula i pugui autogestionar-se i ser més autònom de manera progressiva.
El lideratge situacional, partint d’un grup immadur, s’inicia donant indicacions i instruccions precises, continua persuadint sobre les tasques i les relacions i procurant generar processos participatius i s’acaba delegant responsabilitats i protagonisme en les persones que participen quan esdevenen un grup madur.
D’acord amb tot l’anterior, podríem establir uns principis generals relacionats amb el nostre lideratge, tal com recollim a continuació:
(Pensar en els estils i les característiques personals)
Aprofitar la potència de les característiques personals que poden ajudar-nos en liderar un grup.
Buscar elements o estratègies per compensar trets que creiem que ens dificulten el treball i el lideratge (per exemple, soc una persona tímida: quines estratègies puc desenvolupar per controlar la timidesa?, o a l’inrevés, soc una persona impulsiva i molt extravertida: quines estratègies puc aprendre i entrenar per controlar l’excés d’impulsivitat que en una aula pot arribar a incomodar algunes persones?).
-
Dirigir i pautar tot el procés.
-
Proporcionar instruccions precises d’allò que cal fer i de la tasca que ha de desenvolupar cadascú.
-
Fixar normes bàsiques (poques) de funcionament durant el curs (horari, assistència, puntualitat, funcionament de l’aula i dels comportaments…).
-
Formar grups per treballar buscant criteris d’heterogeneïtat (barrejar alumnat que té més facilitat en la matèria amb aquell que té més dificultat), distribuint tasques i controlant els temps i l’activitat.
-
Explicar els objectius i les condicions de cada activitat.
-
Fixar i controlar el temps de cada acció.
-
Començar amb activitats senzilles i de curta durada.
-
Combinar l’activitat individual amb la de grup de manera pautada i anunciada.
-
Gradualment, augmentar el protagonisme del grup, limitar les indicacions inicials sobre el procés per facilitar l’autoorganització.
-
Promoure la interacció i la coneixença mútua de les persones participants i la cohesió del grup.
-
Promoure l’establiment i l’acord de normes de funcionament durant la primera part del curs.
-
Passar de l’avaluació del formador a fórmules d’autoavaluació i d’avaluació entre iguals.
-
Acompanyar el procés.
-
Promoure la participació per generar propostes d’activitat, de metodologia, d’organització, d’avaluació.
-
Promoure l’ajustament de les normes inicials per facilitar un funcionament més autònom i autoregulat.
-
Monitoritzar el funcionament autònom i gestionar les dificultats que es presenten.
-
Animar a fixar nous objectius, noves dinàmiques…
-
Facilitar criteris generals i no instruccions concretes, tret que facin falta.
-
Promoure l’eficàcia en el funcionament dels subgrups de treball amb relació als objectius de formació.
-
Promoure l’orientació i la col·laboració entre les persones participants.
1. Pensa en les característiques personals que incideixen en el teu estil de lideratge.
Anota la característica i un signe (+) si creus que és una característica que ajuda, i un signe (?) si creus que pot interferir en la teva feina. Busca com pots aprofitar-te dels (+) i quines estratègies pots buscar per minimitzar els (?).
2. Escriu cinc estratègies que pots fer servir (potser alguna ja la fas servir) quan comences un curs amb un grup immadur i cinc estratègies amb què t’agradaria acabar el curs amb el grup si ha madurat. A continuació, pensa’n cinc que t’ajudin a passar de la situació inicial a la final de manera gradual.